Selecciona Edició
Connecta’t

Filantropia gairebé pura

El MNAC presenta les 20 obres medievals cedides per Antonio Gallardo, de Laboratoris Almirall, la principal donació en 50 anys

'Crucifixió de Sant Pere', de Pere Serra, una de les 20 obres donades per Antonio Gallardo al MNAC.
'Crucifixió de Sant Pere', de Pere Serra, una de les 20 obres donades per Antonio Gallardo al MNAC.

Les obres d'art, com les persones, necessiten un període d'adaptació per acabar integrant-se amb el grup. Les 20 pintures medievals, dels segles XII al XVI, que ha donat i lliurat com a dació en pagament l'empresari i col·leccionista Antonio Gallardo Ballart (president de Laboratoris Almirall) a la Generalitat en són un exemple. Les obres, que van ingressar al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) al novembre i que estan signades per autors com Jaume i Pere Serra, Lluís Borrasà, Bernat Martorell, Nicolás Francés, Martí Bernat o Pedro Romana, alguns dels artistes més reconeguts de la pintura gòtica peninsular, a més d'obres romàniques anònimes, com el fragment de San Pedro de Arlanza, considerat una obra mestra del període, s'exposen, moltes d'elles, per primera vegada i fins al juliol soles, formant un conjunt, en una de les sales del principal museu català, tal com devien estar a l'habitatge de Gallardo fins fa poc. Quan l'exposició Noves obres mestres per al museu es clausuri, aquestes obres se separaran i s'integraran en la col·lecció permanent, en la qual hi ha peces d'autors i característiques similars o ompliran els buits que té aquest museu. De la importància del conjunt en dóna fe el director del centre, Pepe Serra, que ha assegurat que la donació “és el més important que m'ha passat des que sóc director i la més important des de fa 50 anys”. “La integració converteix la col·lecció del museu en una de les millors del món en art romànic i gòtic”, ha continuat Serra.

Parella de sirenes ocell de San Pedro de Arlanza que han ingressat al MNAC després de la donació Gallardo.
Parella de sirenes ocell de San Pedro de Arlanza que han ingressat al MNAC després de la donació Gallardo.

L'operació, que va començar durant el període en què el centre el dirigia Maite Ocaña, s'ha anat concretant ja en l'etapa de Serra quan Gallardo i els departaments d'Economia i Cultura de la Generalitat van acordar les condicions econòmiques: S'han donat deu de les obres, sis han ingressat en dació en pagament (per 1,4 milions d'euros en total), a canvi de pagar impostos, el mateix que passarà amb les altres quatre durant aquest any, que han ingressat, ara com ara, en dipòsit. “Gallardo ha estat aquest matí veient la mostra, li ha semblat excel·lent i l'única condició que ens ha posat és que els rètols siguin en tres idiomes, una cosa que ja havíem fet”, ha explicat Serra, que ha remarcat que en la cultura hispana és difícil trobar un cas de filantropia com aquest, “tan normal i corrent en la cultura anglosaxona”.

La mostra, comissariada pel responsable d'art medieval del centre, Jordi Camps, ens trasllada als gabinets de col·leccionistes d'altres èpoques gràcies a la il·luminació i el color de les parets, en un blau elèctric que ressalta els daurats de les taules gòtiques. Les pintures s'han instal·lat seguint un recorregut cronològic des del segle XII, amb obres provinents de Catalunya i Castella, com les pintures d'àngels i dracs de Tubilla del Agua (Burgos), Bellcaire, Estaon o l'esmentada de sirenes ocell de San Pedro de Arlanza, part de la decoració de la Torre del Tresor d'aquest monestir, lloc d'enterrament del mític comte Ferrán González. Un fragment que en completa d'altres conservats al Metropolitan i el Fogg Art de Cambridge, a més de la magnífica aixeta que tenia el MNAC. El gruix del conjunt seleccionat pels tècnics del MNAC perquè ingressi en el museu és pintura gòtica; sobretot d'autors de la Corona d'Aragó, com els germans Serra. Tots són excepcionals, segons el parer dels responsables del museu i destacar-ne algun és arriscat. La Mare de Déu amb el Nen i àngels de Jaume Serra, pintada entre el 1378 i el 1385, ho és perquè no es coneixia fins al 1993, quan es va vendre a Londres, després va passar a una galeria de Madrid i després va acabar en mans del col·leccionista Gallardo.

Compartiments de la predel·la de Santa Catalina d'Alexandria i Jesucrist de Lluís Borrassà.
Compartiments de la predel·la de Santa Catalina d'Alexandria i Jesucrist de Lluís Borrassà.

Una altra de les obres que va sortir de l'actiu taller dels Serra és La crucifixió de Sant Pere, una colorista taula provinent de l'enorme retaule de Sant Pere de Cubells (Noguera). Lluís Borrasà és l'autor d'una Santa Catalina d'Alexandria i Jesucrist provinent de Sant Pere de Terrassa. Borrassà és un dels principals artistes del gòtic català i més prolífic. No obstant això, al MNAC no estava ben representat, per la qual cosa la peça omple un buit. Altres autors d'aquesta privilegiada llista són Pere Teixidor, Bernat Martorell (dues obres). Martín Bernat, un autor que va treballar a Saragossa, representat per un Sant Jaume el Major bateja el mag Hermògenes, procedent, potser de la col·legiata de Santa Maria del Pilar, i Nicolás Francés, que va pintar Miracle de la muntanya Gargano provinent de Villapando, Zamora i que també va fer el retaule major de la catedral de Lleó, a més de la taula renaixentista del cordovès Pedro Romana, que tanca aquesta exposició d'obres mestres.