Selecciona Edició
Connecta’t

Què se n’ha fet, de la Bullipedia?

Ferran Adrià creu que necessitarà 10 anys més i 20 milions d'inversió per culminar el seu projecte enciclopèdic sobre la cuina

El cuiner Ferran Adrià.
El cuiner Ferran Adrià.

Ferran Adrià, acompanyat dels millors cuiners d'Espanya, presentava el març del 2013 el seu projecte més ambiciós, la Bullipedia. Adrià va calcular aleshores que aquesta enciclopèdia digital de la gastronomia veuria la llum el gener del 2016. Què se n'ha fet de la Bullipedia? Què fan a elBulliLab de Ferran Adrià? “El New York Times va ser aquí quatre dies i no va aconseguir explicar-ho bé”, adverteix Adrià. La culpa, diu Adrià, no és de cap diari sinó de la complexitat de la cosa. “A vegades tampoc ho entenem nosaltres”, ironitza. Però la Bullipedia és allà, a l'antiga nau industrial del carrer de Mèxic de Barcelona, reconvertida en oficines i on fins a 70 persones recullen dades i dissenyen esquemes de les maneres d’explicar, des de totes les vessants possibles, què hi ha darrere d'un espàrrec o de l'alfàbrega. “Volem obrir les portes perquè ara estem en condicions d'explicar-nos bé”, anuncia el rei Mides de la cuina.

Adrià reitera que la Bullipedia ara només és una part del que fan a elBulliLab: “No vam valorar la complexitat del que iniciàvem”. Què fan a elBulliLab? Desenvolupar un esquema que es pugui aplicar a qualsevol disciplina de coneixement, a qualsevol producte, per explicar cadascun dels processos que estan implicats en la seva creació, reproducció, comunicació, comercialització, fabricació, infraestructures, gestió, control i experiència. La columna vertebral del projecte es diu Sapiens; aquest és un mapa ple de mòduls, càpsules, seqüències i probabilitats de connexió entre si que han d'explicar cadascun dels processos esmentats abans. “Volem explicar la nostra disciplina —la gastronomia—, des dels inicis”, diu David López, responsable tecnològic d'elBulliLab. En paper, davant dels murals que identifiquen com es desenvolupa cada procés, no s'entén gairebé res. López confirma que poca gent pot desxifrar-ho: ell, Eugeni de Diego —responsable creatiu— i Adrià. Només és Adrià qui pot explicar cada càpsula, un dels apartat dels centenars que hi ha a cada mapa.

La millor manera d'entendre el que fan és a partir d'exemples. En una rampa exterior d'accés, dels camions que abans carregaven material de la nau on hi ha elBulliLab, s'amunteguen cartells amb esborranys del work in progress. Hi ha un exemple de l'esquema concret del procés de creació aplicat al Guernica que és molt il·lustratiu. A elBulliLab estan aplicant el procés creatiu de Sapiens al fabricant de xampany Dom Pérignon i al cafè amb Lavazza, els dos patrocinadors d'elBulliLab. També s'està estudiant a Telefónica i a la multinacional de mobiliari de bany Roca. Així mateix, l'escola Elisava està investigant el procés creatiu del disseny amb el sistema de Sapiens. Durant la visita d'EL PAÍS a elBulliLab, Adrià entra i surt d'una reunió amb un grup de joves que volen aplicar el procés de gestió de Sapiens per engegar el seu futur restaurant. El treball que fan està vinculat a l'apadrinament de CaixaBank, que ofereix a aquests futurs empresaris l’aplicació dels mètodes d'elBulliLab i el finançament per al seu projecte.

A mitjans d'abril s'estrenarà un projecte d'elBulliLab amb Disney. A partir de llibres i una plataforma d'Internet, Adrià explicarà tot allò que envolta la cuina seguint l'esquema desenvolupat a elBulliLab: “El projecte amb Disney és el Sapiens de les famílies”. A finals del 2016 es publicaran els primers documents de la Bullipedia: seran 12 llibres en edicions limitades de 50 exemplars, amb voluntat enciclopèdica, que explicaran processos concrets de la gastronomia i capítols històrics d'aquesta. La Bullipedia tindrà altres formats que aniran apareixent en comptagotes; els usuaris pagaran per productes i capítols concrets del contingut i que es trobaran al web, als cursos per a escoles universitàries, a les aplicacions especialitzades —per exemple en un producte culinari— i al Seaurching. El Seaurching és una combinació de les paraules en anglès searching —‘buscar’— i sea urchin —‘eriçó de mar’—. L'usuari del Seaurching consultarà un apartat concret de la Bullipedia a partir d'un mètode de cerca progressiva, semblant als hipervincles d'un text de la Viquipèdia, que porten el lector a altres entrades. La Viquipèdia és un dels referents per al desenvolupament de la Bullipedia. “Des que va sorgir la idea de la Viquipèdia fins que es va materialitzar, van passar 10 anys. Ens demanen que aportem resultats d’un any per l'altre, i no pot ser”, afirma Adrià.

Per elBulliLab han passat desenes d'estudiants de múltiples especialitats. El laboratori d'Adrià té acords subscrits amb diferents universitats espanyoles per oferir beques de formació. Els estudiants que s’ha consultat per a aquest reportatge coincideixen que la seva estada a ElBulliLab ha estat interessant i profitosa, però que no entenien cap a on va tot plegat. Fer recerca sobre l'espàrrec blanc, el tomàquet o els canelons de Nadal és interessant, però pot ser desconcertant si no comprens l'objectiu del conjunt.

L'equip més proper a Adrià, professionals com López o De Diego, són fidels d'anys de treball a El Bulli. Per donar cos acadèmic a la seva feina, la fundació d'El Bulli també disposa d’assessors com l'enginyer Israel Ruiz, vicepresident de la universitat nord-americana MIT, el publicista Toni Segarra i el comissari d'art Vicent Todolí. Adrià apunta que el primer any i mig després de llençar la Bullipedia va ser una etapa d'esborrany. La materialització comença ara, però no vol presses. Diu que ha après dels errors de crear expectatives. La seva visió requereix temps.

MÉS INFORMACIÓ