Selecciona Edició
Connecta’t

La misteriosa Vella Quaresma de can Foix

L’origen d’una de les iconografies de la quaresma més reproduïdes a Barcelona és un enigma que prové de Mallorca

La Vella Quaresma a l'aparador de can Foix.
La Vella Quaresma a l'aparador de can Foix.

A les dues pastisseries Foix de Sarrià venen des de fa gairebé mig segle, any rere any, la mateixa Vella Quaresma. Generacions de nens de Sarrià, Sant Gervasi i més enllà saben què representa aquesta figura de set peus gràcies a la Foix. És una de les velles quaresmes més reproduïdes i conegudes de Catalunya. Però ni tan sols la persona que la va adquirir, el mateix director de l'empresa, Jordi Madern, sap d'on prové aquesta vella que els acadèmics troben excepcional.

“Antiga tradició catalana que té el seu origen a Palma i a l'Alguer. La Quaresma són les set setmanes que hi ha entre el Dimecres de Cendra i el Diumenge de Pasqua. Fa molts anys la gent gran havia de viure la quaresma amb molta austeritat i fent dejunis molt severs. Però van voler donar als infants una mica d'alegria dins la quaresma. És per això que a la Vella Quaresma se li posaven set peus, que representaven els set diumenges, on es penjaven llaminadures per als menuts. Cada diumenge li arrencaven un peu i així podien veure com s'anaven acostant a la Pasqua”.

Aquesta definició de la tradició acompanya cada vella quaresma que ven la Foix des dels anys setanta. “Sempre ens hem implicat en la cultura i les tradicions catalanes, i en aquell moment, durant la dictadura, aprofitàvem cada oportunitat per fer-ho”, explica Madern, que és el gerent de la Foix, el negoci que van fundar els pares del poeta J. V. Foix. Madern té 78 anys i diu que la memòria li falla. Té present que la Carmona, una amiga que regentava una botiga de joguines a General Mitre, entre Muntaner i Balmes, va portar de Mallorca aquesta vella quaresma. Era amiga seva, feien ioga junts a casa d'una tal senyora Estradé, al carrer Teodora Lamadrid, 25. “En aquells anys poca gent practicava el ioga. La senyora Estradé el va aprendre d'un alemany”, recorda Madern. També apunta que la Carmona va tancar la botiga i va marxar a viure fora de Barcelona. No pot afegir res més.

Madern és fill de la cosina del poeta Foix. Va entrar a treballar com a aprenent a les pastisseries de Sarrià el 1952. Madern em rep al seu despatx, a l'antiga residència de la família Foix, el pis superior a la pastisseria de Major de Sarrià. És una petita habitació amb dues taules, llibres, carpetes, un quadre de Tàpies i una vella caixa forta. L'apartament dels Foix serveix avui de magatzem dels dolços i dels productes que venen a l'establiment. Encara es conserven murals florals als sostres, llums antigues i la capelleta de la família. La pastisseria de l'avinguda de la Reina Elisenda era territori del poeta Foix. Era una botiga de queviures que va tancar el 1922 i que J. V. Foix va comprar per ampliar el negoci i per establir-hi el seu espai de treball. Allà escrivia i es reunia amb els principals intel·lectuals catalans del moment, des de Josep Maria de Sagarra fins a Salvador Dalí.

L’enigma del ciri

Madern fa esforços per recuperar noms i dades; no pot precisar l'any exacte en què va començar a comercialitzar la Vella Quaresma que li va oferir la Carmona. Tampoc sap qui n'és l'autor o autora. Madern suggereix que potser apareix al Costumari català de Joan Amades. Però al Costumari català no hi surt, i l'Associació Cultural Joan Amades no l'ha vist als arxius del folklorista. Jaume Guiscafrè és professor de Filologia Catalana i de Teoria del Folkore de la Universitat de les Illes Balears. La Vella Quaresma de la Foix el sorprèn perquè té un component inusual: carrega un ciri pasqual. “S'aparta de la representació iconogràfica habitual a Mallorca i a Menorca, en què la figura duu un bacallà i unes graelles (de vegades també un setrill) o bé un bacallà i un cistell amb verdures, però no un bacallà i un ciri. Sembla que aquesta innovació iconogràfica és cosa del mossèn Miquel Anglada”, valora Guiscafrè. Miquel Anglada (1933-2003) va ser rector de la catedral de Menorca. Anglada va dibuixar la Vella Quaresma que li inspirava la seva experiència familiar i vital. La seva explicació va ser recollida al blog Cultura Popular de Menorca: “El bacallà ha esdevingut un mos per a la gent de paladar fi. L’estrall del Carnaval gairebé no té sentit perquè les sales de ball resten obertes tota la quaresma… Per açò, també he volgut donar una cara nova a la meva àvia Corema [la Vella Quaresma a les Balears és coneguda com Jaia Corema] –record rialler de s’àvia Nena. Duu un llum encès –mig ciri de la Candelera, mig ciri Pasqual– perquè preparam la Pasqua”.

Andreu Ramis, un dels principals folkoristes de les Balears, m'adreça al treball més exhaustiu que s'ha escrit sobre la quaresma a les Balears, un assaig de Gabriel Llompart publicat el 1976 a la revista Mayurqa. Llompart no mostra cap vella quaresma que s'assembli a la de la Foix ni esmenta l'excepcionalitat del ciri pasqual.

La pista es perd

A partir de les dades de Madern dedueixo que la botiga de joguines d'on va sortir la Vella Quaresma de la Foix és Cavall de Cartró. Cavall de Cartró va acabar sent una cadena de joguines de qualitat i tradicionals. La botiga de General Mitre s'ubicava entre Muntaner i Balmes, al costat de mar, com apunta Madern. On hi havia Cavall de Cartró ara hi ha una perruqueria Raffel Pagès. L'encarregada de la perruqueria em recomana que parli amb la Farmàcia Joaquima Rius, situada al costat, perquè havien estat clients de la botiga. Montse Grau, empleada de la farmàcia, recorda la propietària de Cavall de Cartró. No en té present el nom, però sap que viu a Sant Cugat del Vallès, on ella també resideix. Em pot dir l'edifici d'on l'ha vist entrar i sortir. A l'edifici aconseguim, Grau i jo, identificar l'antiga propietària de Cavall de Cartró: Maria Àngels Rius. Viu allà, ens rep a casa seva, però avisa que ella no és la Carmona que va portar la Vella Quaresma a la Foix. La persona que busco es diu Carmina i també tenia una botiga de joguines a General Mitre entre Muntaner i Balmes, a costat de mar, però la seva botiga es deia Didó i no Cavall de Cartró. Didó també era una cadena de botigues de joguines. Rius no pot precisar-ne el cognom ni on va anar després que Didó tanqués. Es coneixien perquè tenien un esperit catalanista similar i perquè l'exmarit de Rius havia estat un possible inversor de Didó. Però de tot allò ja han passat molts anys.

Madern no té clar que sigui aquesta senyora qui li va portar la Vella Quaresma, perquè ell li deia Carmona i no Carmina. El grup de ioga es va dissoldre i molts d'ells han mort, la senyora Estradé inclosa, diu Madern. Les botigues Didó que encara existeixen no tenen present qui pot ser la Carmina de General Mitre. La Vanguardia va publicar el 1978 que una botiga Didó de la zona alta es traspassava. Carmina/Carmona és la persona que pot explicar d'on surt la Vella Quaresma més coneguda de Sarrià i més venuda a Barcelona els darrers cinquanta anys; però al món on va deixar empremta, ningú sap on és.