_
_
_
_
_

Un home de 39 anys mor a Cunit mentre era reduït per la policia

La família denuncia que els agents han actuat amb violència excessiva i Interior al·lega que tenia un comportament “agressiu”

Marc Rovira
El moment de la detenció, fotografiat pel pare de la víctima.
El moment de la detenció, fotografiat pel pare de la víctima.

Un home de 39 anys, Víctor Gallego Dávila, ha mort aquest dilluns al matí mentre era reduït per quatre agents de policia en un carrer cèntric de Cunit (Baix Penedès). Segons el Departament d’Interior, l’home ha tingut una aturada cardiorespiratòria després que hagi oposat una “gran resistència” a les tasques de detenció que provaven de fer els policies i hagi mostrat un estat “molt alterat i agressiu”. Tot i això, el pare de la víctima, Juan Gallego, que ha presenciat els fets a escassos metres del lloc on ha quedat estès el cos del seu fill i que fins i tot ha fet fotos del succés des del telèfon mòbil, manté que els agents, dos mossos i dos policies locals de Cunit, han actuat amb una duresa extrema i innecessària. “L’han empentat per l’esquena per tirar-lo a terra, li han esclafat el nas contra terra i l’han asfixiat. Quan l’han girat ja estava morat”, ha explicat el pare a les portes de la comissaria del Vendrell, on ha anat a declarar en qualitat de testimoni dels fets. Ha estat a les mateixes dependències policials on, segons relata, els Mossos li han exigit que lliurés el telèfon mòbil per quedar-se amb còpies de les fotos que havia fet del moment de l’arrest. “Volien la targeta SIM, però m’hi he negat perquè em feia por que les volguessin esborrar”, apunta. La família estudia presentar una denúncia penal contra els agents.

El succés s’ha desencadenat a dos quarts de dotze tocats d’aquest matí al carrer de Barcelona, l’avinguda principal de Cunit. Víctor Gallego, veí del municipi i amb diversos antecedents policials, ha estat vist per dos agents de la policia local que patrullaven per la zona. Gallego anava vestit amb una armilla groga fosforescent, com les que cal portar en cas d’avaria de trànsit, i estava xerrant a peu de carrer amb el seu pare.

Rere la patrulla de la guàrdia urbana n’ha passat una altra de policial, en aquest cas dels Mossos d’Esquadra. Dos agents han baixat de cada vehicle i s’han acostat a Gallego per comunicar-li que estava detingut. Interior confirma que la policia el seguia perquè li constava una ordre de crida i cerca de part d’un jutjat d’Osca. Fonts municipals asseguren que Gallego, que el pròxim dia 30 hagués fet 40 anys, era una persona coneguda al poble, i més coneguda fins i tot per la policia.

El pare de la víctima explica que el seu fill s’ha negat a anar-se’n amb els agents i que els ha comunicat que just després se n’aniria al jutjat del Vendrell, on constava que havia de recollir una citació. Juan Gallego assegura que el seu fill no hi ha oposat resistència i que “simplement” s’ha girat. Segons aquesta mateixa versió, els agents l’han capturat per l’esquena i per emmanillar-lo l’han tirat a terra, d’on ja no s’ha aixecat amb vida.

Juan Gallego, paleta jubilat, assegura que quan ha vist el caire violent que adquirien els fets, s’ha acostat a un dels policies locals i li ha agafat la porra. “Per alertar-lo que no es passessin tant”, explica.

Durant el transcurs de la detenció, la mare de la víctima i la seva dona, Ana, han sortit d’un bar de la vora, on feien un cafè. Ja no s’hi han pogut acostar i al cap de pocs minuts arribava una ambulància per intentar, sense èxit, de reanimar-lo.

La mort de Víctor Gallego ha desencadenat moments de tensió a Cunit, municipi on la víctima residia des de feia més de 30 anys. Unitats dels antiavalots dels Mossos d’Esquadra han desplegat un dispositiu de vigilància a la zona per evitar qualsevol reacció violenta.

Juan Gallego i la seva dona, que atribueixen a la mala praxi de l’Administració de justícia la pèrdua d’un altre dels seus fills, Pedro, mentre estava pres a Can Brians, admeten que en Víctor tenia antecedents per robatori però asseguren que “no era cap criminal”.

De la mateixa manera, insisteixen que no prenia drogues, “fins i tot el cafè el prenia descafeïnat”, diuen, i que, atesa la seva corpulència, “si hagués volgut enfrontar-s’hi, ni sis policies l’haurien aturat”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_