El calendari vacunal inclourà dosis contra la varicel·la i el pneumococ
Les noves immunitzacions es començaran a subministrar aquest estiu als nascuts a partir de gener del 2016
El calendari de vacunes català amplia la cartera d'immunitzacions. Des d'aquest estiu, el Departament de Salut administrarà de forma sistemàtica als nascuts a partir de gener del 2016 dues noves vacunes, contra la varicel·la i el pneumococ. Salut segueix així les pautes acordades l'estiu passat pel Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (CISNS) després de l'alerta generada per la mort per diftèria d'un nen no vacunat a Olot (Garrotxa) al juny. A més d'aquestes noves injeccions que es donaran en la primera infància, Salut ha aprofitat per reajustar dosis i dates de les altres vacunes que recull el calendari.
Reajustaments de dosis i dates
Vacuna hexavalent (contra el bacil Haemophilus influenzae, la diftèria, el tètanus, la tos ferina, la poliomelitis i l'hepatitis B). Es manté la immunització als dos i quatre mesos d'edat, però, la tercera dosi s'administrarà als 11 mesos en lloc dels sis, com estava estipulat fins ara.
Vacuna DTPa – VPI (contra la diftèria, el tètanus i la tos ferina, d'una banda, i una altra injectable contra la poliomielitis). S'administrarà als 6 anys quan estigui disponible a escala estatal.
La triple vírica (contra el xarampió, la rubèola i les galteres). La primera dosi, als 12 mesos, es manté, però la segona s'administrarà als tres anys.
Vacuna contra el meningococ C conjugada. Es fixen les dosis als quatre i 12 mesos (abans era als dos, sis i 15 mesos). Es manté la dels 12 anys.
Vacuna contra l'hepatitis A. La dosi es retarda uns mesos i passa a administrar-se als 15 mesos, en lloc dels 12.
Vacuna pentavalent. Aquesta dosi desapareix del calendari perquè, segons els experts, "s'ha observat que amb tres dosis de l'hexavalent ja no era necessària".
La immunització contra la varicel·la, que fins ara es limitava a subministrar-la a nens d'11 anys que no havien passat la malaltia, s'administrarà en dues dosis més prematures (als 15 mesos i als tres anys). Després de la controvèrsia generada en els últims anys per donar la vacuna en la primera infància —metges de salut pública, contraris a aquesta idea, xocaven amb els pediatres, favorables a immunitzar de la malaltia al més aviat possible—, Salut ha optat per incloure-la en el seu calendari de vacunes i complir amb una demanda històrica dels pediatres. El Ministeri de Sanitat fins i tot va arribar a retirar de les farmàcies la vacuna per evitar que els pares la compressin pel seu compte, una mesura que va obligar les famílies a viatjar a Andorra, Portugal o França per adquirir-la.
Salut també ha decidit incloure la vacuna contra el pneumococ, un bacteri que afecta principalment nens menors de dos anys i provoca pneumònia i, en alguns casos, meningitis. El calendari recull la vacunació contra aquest bacil en tres dosis (als dos, quatre i 11 mesos). A més, preveu que se subministri també a persones majors de 65 anys una vacuna que protegeix contra 23 serotips de pneumococ. A Catalunya, es van produir 12,5 casos per cada 100.000 persones de malaltia pneumocòccica invasiva el 2013 —el 62,6 per cent dels serotips causants de la malaltia estan inclosos en la vacuna pneumocòccica conjugada—, i el 2014 es van produir 591,1 casos de varicel·la per cada 100.000 habitants.
Èxit de la vacunació sistemàtica
El Departament de Salut ha reivindicat l'èxit de la vacunació sistemàtica que es va engegar el 1980. En 30 anys, els casos de malalties vacunables s'han reduït un 96%. Catalunya ha passat de registrar 36.740 casos durant l'any 1984 (quatre anys després de la introducció del calendari) a 1.506 el 2014.
Segons les dades del Departament de Salut, fa 30 anys es van registrar 5.745 casos de tos ferina, 2.229 de xarampió, 20.576 de parotiditis i 8.168 de rubèola. El 2014, els pacients diagnosticats amb alguna de les malalties vacunables es van reduir a 1.106 de tos ferina, 140 de xarampió, un de tètanus, 258 de paratoditis i un de rubèola.
Sobre la firma
