Selecciona Edició
Connecta’t

La guerra per la Banca Privada Andorrana empitjora un any després

Els accionistes del banc andorrà es defensen de les acusacions de blanqueig, mentre que les autoritats diuen que l’entitat tenia un miler de clients sospitosos

La seu de BPA a Escaldes-Engordany (Andorra).
La seu de BPA a Escaldes-Engordany (Andorra).

Dimecres farà un any que Joan Pau Miquel es troba entre reixes a la Comella, l’únic centre penitenciari d’Andorra i un dels menys massificats d’Europa. El que va ser conseller el delegat de la Banca Privada d’Andorra (BPA) i de la seva filial Banco Madrid encara es troba en presó provisional per blanqueig de capitals. El 10 de març de 2015 un demolidor informe del departament antifrau (FinCen) del Tresor dels EUA acusava l’entitat de facilitar el blanqueig del crim organitzat procedent de Veneçuela, Rússia, la Xina i Mèxic. Les autoritats andorranes van intervenir l’entitat i van apartar els directius. La justícia, mentrestant, va enviar Miquel a la presó després d’escoltar les declaracions d’un dels seus clients: l’empresari Rafael Pallardó, que el va acusar de donar cobertura al rentat de diners de la xarxa de Gao Ping.

El conseller delegat compleix el dimecres un any a la presó preventiva

Miquel, per qui els responsables sanitaris del centre van sol·licitar l’ingrés al departament psiquiàtric de l’hospital a causa del seu estat, és una peça clau de la guerra deslligada pel cas BPA i que ara, un any després de la intervenció que va qüestionar la plaça financera andorrana, ha empitjorat. Els germans Ramon i Higini Cierco, propietaris del banc, volen recuperar el control de l’entitat i veure el seu home de confiança –a qui se li acaba de prorrogar la presó provisional– en llibertat. Estan en plena ofensiva des que, amb prou feines fa un mes, el FinCen va emetre un informe amb el qual retirava la nota de fa un any. La BPA ja no és una “preocupació de primer ordre” en matèria de blanqueig per als americans, que, no obstant això, avalen l’actuació de les autoritats polítiques i judicials d’Andorra.

Els germans Cierco han demandat el FinCen als EUA, però a més han distribuït un gruix de 525 pàgines amb la seva versió del cas. El seu principal argument és que l’entitat ha superat tots els informes sobre prevenció de blanqueig, sense que ni els auditors externs (KMPG i Deloitte) ni els organismes de control públic (UIF i INAF) detectessin res. Els Cierco assenyalen els màxims responsables de la Unitat de Intel·ligència Financera (Carles Fiñana) i de l’Institut Nacional Andorrà de Finances (Maria Cosan). Aquesta última “coneixia perfectament els fets en primera persona” perquè entre el 2008 i el 2011 dirigia la KMPG, és a dir, durant l’època de què daten els quatre grans casos denunciats per FinCen.

La BPA al·lega que, el març del 2014 va informar dels grans casos sospitosos de blanqueig. El primer és el cas Petrov, vinculat a empresaris russos i investigat per l’Audiència Nacional. La Fiscalia sospita que Andrei Petrov va blanquejar quantitats milionàries per al seu cap, el magnat i exparlamentari rus Víctor Kanaikin. Aquest va ingressar 20 milions de dòlars el 2003 a la BPA i 30 milions més quatre anys més tard. Els Cierco defensen que el banc va investigar a fons els clients i que els auditors van concloure que tot estava en ordre.

Las autoritats financeres pensen a subhastar l'entitat en breu

El cas Petróleo afecta uns clients veneçolans amb uns fons que van ser bloquejats el 2013. La UIF li va obrir un expedient a la BPA, però “no va comunicar els càrrecs”. Dos anys més tard, la justícia andorrana els va desbloquejar. Els Cierco defensen que els diners havien arribat de “bancs de primer ordre mundial, la majoria americans”. El tercer és el cas Emperador (la xarxa del presumpte mafiós xinès Gao Ping). L’entitat admet que Pallardó va ser client seu del 2008 al 2011, però subratlla que “va fer visites in situ” per validar els seus negocis. I el quart aspecte, del que els Cierco diuen que no en saben res i que les autoritats andorranes afirmen que està sota secret, té relació amb el càrtel de Sinaloa, que es troba sota investigació judicial a Andorra.

Les autoritats andorranes han desvetllat part de l’auditoria que la consultora PriceWaterhouseCoopers ha elaborat (després de més de 10.000 hores de feina) sobre la BPA. La conclusió és que hi ha 923 clients de la BPA sospitosos de blanqueig de capitals. La xifra suposa només un 3% dels clients, però un 20% (uns 1.000 milions d’euros) del volum del negoci. Un centenar d’aquests clients reuneixen tots els factors de risc màxim. Els actius de la resta dels clients, com que no són tòxics, podrien traspassar-se al banc bo (Vall Banc), la subhasta del qual estava prevista per a les properes setmanes, però que s’ha ajornat sine die, segons fonts coneixedores de les negociacions. Mentrestant, els clients segueixen en una mena de corralito, ja que no poden disposar de més de 2.500 euros setmanals.

MÉS INFORMACIÓ