Barcelona no juga als grans esdeveniments

La política d'Esports de l'Ajuntament de Barcelona ha fet un gir copernicà des de l'arribada al poder de Barcelona en Comú el maig del 2015. I no només perquè es va aprovar reduir de quatre a dos milions l'aportació que es fa al Circuit de Montmeló, ja que –van prometre en campanya– calia invertir més en beques menjador i menys en la fórmula 1, una cosa que, d'altra banda, depèn de Promoció Econòmica, explica la comissionada d'Esports, Marta Carranza. “Es tracta d'un moviment estratègic per posar Barcelona al món, com es fa amb el Mobile World Congress”, diu.

Ara el que toca és decidir si, amb els seus gairebé 25 milions de pressupost anual i després de perdre –l'anterior equip de govern– l'organització del Mundial d'Atletisme del 2019, caldria aspirar a organitzar el següent. O si li interessen competicions del tipus Ryder Cup. I aquí ho té clar. El no és rotund. Carranza explica per què: “Aquests grans esdeveniments s'han gestat des del Comitè Olímpic Internacional (COI), des de federacions internacionals o associacions d'esportistes. Un exemple és la Ryder Cup del 2022 a la qual optava Espanya, un esdeveniment que té com a titulars un grup d'exgolfistes, que són els que posen les normes: exigien a l'aspirant abonar 1,2 milions d'euros l'any durant els set anys precedents i els cinc següents; a més, calia organitzar una sèrie de tornejos, a més de la Ryder. 21 milions en total que havien d'assumir les administracions catalanes: la Generalitat, la Diputació de Girona, l'Ajuntament de Girona i el de Barcelona, al qual li corresponien 7,5 milions, que és el que ens vam trobar quan vam arribar al poder”. De fet, van abonar 250.000 euros al gener per liquidar l'aventura: la Ryder es farà a Roma.

“Aquestes regles del joc no ens semblen correctes per a una ciutat. Hi havia altres candidatures en les quals els patrocinadors posaven els diners”, afegeix Carranza. “Amb el Mundial d'Atletisme del 2019, que finalment es farà a Doha, va passar una cosa semblant. Van dir que costaria 50 milions; 27 els havia de posar l'Administració pública. Això no és professional”, explica Marta Clarí, gerent de l’Institut Barcelona Esports (IBE). “Si canvia el model, ens postularem encantats per a la convocatòria següent, el 2021. Però ara no és la nostra prioritat”, explica la comissionada.

És possible canviar les regles del joc o això deixarà Barcelona al marge dels grans esdeveniments esportius mundials? El que l'IBE, Carranza i l'equip de govern liderat per l'alcaldessa Ada Colau volen és no passar mai més per l'adreçador de “federacions que exigeixen entre els seus requisits que el president tingui tracte de cap d'Estat o s'allotgi a la suite més cara de la ciutat, amb l'advertiment, a més, que tenen mitjans per comprovar que ho és”.

I comencen a comprovar que sí que hi ha federacions que treballen de forma diferent. Com les de waterpolo o patinatge, amb les quals sí que s'estan entenent. Barcelona serà la seu de l'Europeu de Waterpolo el 2018 i dels World Roller Games del 2019 i en cap cas abonarà cap cànon. L'Europeu val entre 5 i 6 milions, l'Ajuntament hi posarà 3,9 i el cànon (1,1) el traurà l'organització dels ingressos de taquilla, patrocini o drets de televisió.

“Així no assumim més riscos dels necessaris. L'últim Mundial de Natació, per exemple, va suposar un dèficit d'un milió d'euros. Si administres recursos públics això no té cap sentit”, indica Carranza. “Volem canviar el concepte: l'organitzador ha de ser corresponsable. Volem passar de ser la ciutat que promou a la ciutat que acull”, explica Clarí. Així seran també els Roller Games, amb un pressupost d'11 milions (l'Ajuntament n'aporta 3,3). El 2019 seran per primera vegada una competició amb caràcter de campionat mundial.

Un dels requisits que exigeix Esports és que quan es portin esdeveniments a Barcelona siguin dels que la ciutadania assumeix com a seus, com amb els esports d'aigua, els de motor o el patinatge. “Ens agradaria promoure els esports minoritaris, no volem que el futbol ho absorbeixi tot. I tenim interès a generar producte propi, com la marató. Es fan en moltes ciutats, però la de Barcelona està agafant un perfil propi”, diu Carranza.

I encara que són el més vistós, els grans esdeveniments per Carranza són només “la cirereta del pastís”. Amb 500.000 euros el 2015 i 1,6 aquest any en subvencions a 8.000 famílies per millorar l'accés a la pràctica esportiva fora de l'horari escolar, es busca minimitzar la fractura social per raons de gènere, origen o nivell d'ingressos. La comissionada treballa, també, en la redistribució d'alguns esdeveniments esportius ordinaris: “Hi ha celebracions cada cap de setmana, pràcticament morim d'èxit. Cal imposar una mica de racionalitat i sentit comú, ajuntar algunes curses populars, per exemple, com s'ha fet amb la del Barça i la de les Corts, perquè hi ha zones de la ciutat amb una pressió important els diumenges”, indica.

Una altra de les seves tasques és millorar la xarxa d'instal·lacions esportives municipals. I fins i tot donar vida a grans construccions com l'Estadi Olímpic, que l'Ajuntament ha llogat per a l'Open Camp (una mena de parc temàtic dedicat a l'esport) durant els propers cinc anys per 30 milions. “Un projecte privat i amb vocació pública, que mantindrà viu l'estadi, el dinamitzarà i estarà obert a la ciutadania”, assenyalen a l'IBE.