Selecciona Edició
Connecta’t

El palau que va canviar de vorera

S’obre al públic l’habitatge que Puig i Cadafalch va rehabilitar per al baró de Quadras a la Diagonal

El palau del Baró de Quadras.

Barcelona és una ciutat viva que no para de transformar-se i de créixer. Ara i sempre. Ho demostra l’habitatge que va comprar el 1884 José Quadras Prim al carrer Rosselló, format per uns baixos, un entresòl, quatre pisos, un terrat i un jardí a la part posterior. Quan vuit anys més tard, el 1902, el seu fill Manuel, primer baró de Quadras, va manar a Josep Puig i Cadafalch que el remodelés per fer ostentació del títol nobiliari que se li havia concedit dos anys abans. Havia començat a prendre forma una gran avinguda projectada per Cerdà, la Diagonal, el primer tram de la qual va néixer el 1884 amb la construcció dels carrers que hi ha entre Pau Claris i Passeig de Gràcia, on se situa aquest edifici.

Per això, l’habitatge no només es va reformar, sinó que se li va donar un gir de 180 graus i el que era la part posterior es va convertir, després d’eliminar la zona verda, en la façana principal. Per aquella zona accedien els nobles propietaris i és on es va plasmar el ric programa decoratiu d’estil neogòtic i plateresc que tant agradava a Puig i Cadafalch. Tampoc hi faltaven els elements que identifiquen la seva arquitectura, com un Sant Jordi matantun drac, l’autèntica signatura de l’autor. La primigènia façana, malgrat que es va reformar, va acabar sent una més de l’Eixample, amb esgrafiats de policromia floral, geomètrica i equilibrada. Per aquesta banda accedien els veïns que vivien de lloguer en els pisos superiors a la família Quadras.

Des del vestíbul, que reprodueix l’esquema dels palaus gòtics, amb un pati central des del qual s’accedeix al pis principal, la casa mostra el luxe a què ens té acostumats el modernisme barceloní de l’alta burgesia: mosaics romans als terres de Mario Maragliano, puntals de ceràmica d’inspiració àrab i, sobretot, una barana realitzada en un magnífic treball de pedra amb decoracions florals, mentre que un exèrcit de figuretes sembla que observa tothom qui accedeix per aquesta entrada principal. Una vegada dins del pis principal poden veure’s dues àrees ben diferenciades, els espais que donen a la Diagonal, a través de la galeria, on es rebien les visites, on dominen el parquet i la ceràmica floral de les parets, i els del carrer Rosselló, destinats a l’ús familiar. Entre les sorpreses, la porta que donava pas a una de les primers lavabos de la ciutat, amb dutxa, pica, tocador i una tassa de fusta, que més tard es va suprimir, però que se sap que va existir per fotografies. Tampoc hi ha rastre del mobiliari original, d’aspecte medieval, que encara es troba a mans de la família.

El Palau del Baró de Quadras ha tingut una vida atrafegada des de la seva reforma de començaments de segle. El 1972 la família propietària el va vendre a l’Ajuntament de Barcelona, que el va destinar, a partir del 1980, al Museu de la Música i, des del 2003, després d’una gran reforma que es va eliminar l’escala de veïns, va acollir la Casa Àsia, que, després de deu anys, es va mudar a un dels pavellons de l’Hospital de Sant Pau, deixant pas a l’Institut Ramon Llull que encara hi continua. Fins ara, la seva imponent façana feia que més d’un centenar de persones accedissin lliurement al seu espectacular vestíbul que permetia l’entrada de carruatges i vehicles.

Detalle de la façana de el Palau.
Detalle de la façana de el Palau.

Des de fa unes setmanes és possible visitar el pis noble i pujar a la seva terrassa gràcies al conveni signat entre l’Institut Ramon Llull i Cases Singulars, l’entitat que permet visitar molts dels interiors dels edificis modernistes d’aquesta ciutat. “És una bona manera d’explicar la història catalana a través de les cases més importants de Barcelona”, explica la historiadora Isabel Vallès, responsable de Cases Singulars al costat de Laura Pastor.

L’obertura al públic del palau s’uneix a una ruta d’edificis modernistes que comença pel passeig de Gràcia (Casa Lleó i Morera, Amatller, Batlló, Pedrera), segueix per la Diagonal, passa per aquest edifici de Puig i Cadafalch i per la Casa de les Punxes (que també va planejar Puig en aquell mateix moment i que aviat s’obrirà al públic) i acaba a la Sagrada Família, l’obra inconclusa de Gaudí.

 

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >