Selecciona Edició
Connecta’t

Parlon afirma que el PSC “té un problema amb el PSOE”

L’alcaldessa de Santa Coloma assegura que “Catalunya és una nació i que tard o d’hora s’haurà de reconèixer”

L'alcaldessa Núria Parlon al Parlament.
L'alcaldessa Núria Parlon al Parlament.

“El PSC té un problema amb el PSOE pel que fa al dret a decidir”. Núria Parlon, l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, va carregar ahir contra el PSOE en una conferència sobre la construcció d’un Estat català organitzada per l’entitat Òmnium Cultural. L’alcaldessa va assegurar que el futur Govern central ha de “parlar cara a cara” amb la Generalitat i que ha d’assumir que “Catalunya és una nació i que tard o d’hora s’haurà de reconèixer a Espanya i a Europa”.

Parlon va defensar que el PSC ha de tenir “una identitat pròpia” davant del PSOE que li permeti incloure el dret a decidir al seu programa. Parlon, que va admetre que la seva posició és minoritària al PSC, creu que ja s’hauria d’haver celebrat un referèndum sobre l’encaix de Catalunya a Espanya i que aquesta opció s’ha deixat perdre. Parlon va descriure la diferència entre el dret a decidir, més tolerant amb la integració de Catalunya a Espanya, i l’autodeterminació, que qüestiona si Catalunya ha de ser independent.

No és la primera vegada que Parlon qüestiona la manera de fer del PSOE. Ja ho va fer a finals de febrer quan va censurar l’acord amb Ciutadans quan va considerar que el partit taronja havia fet menys renúncies que el socialista a l’hora d’intentar aconseguir la investidura de Pedro Sánchez.

Parlon es va presentar ahir com a federalista davant de Gerardo Pisarello, primer tinent d’alcalde de Barcelona, i Dolors Sabater, alcaldessa de Badalona, que també van participar en el col·loqui organitzat per Òmnium Cultural. Pisarello i Sabater es van definir com a partidaris d’una república catalana.

Pisarello va acusar el PP, el PSOE i fins i tot CiU d’haver alimentat un centralisme, que és la principal font de desigualtat a l’àrea metropolitana de Barcelona: “Podríem tenir un fenomen com el de la banlieue parisenca si continuem així”. Pisarello va assegurar que el setge al Parlament del 2011 va ser una resposta dels joves contra les desigualtats i l’antimunicipalisme que havia de causar la Llei Òmnibus de l’anterior govern de Convergència i Unió.

Pisarello i Sabater van coincidir que les millores socials passen per construir una república i ampliar la base ciutadana del sobiranisme per decidir “sense demanar permís a ningú”, segons Pisarello. El que és la mà dreta de Colau a Barcelona va dir que ell va votar sí-sí a la consulta del 9-N i que en anteriors eleccions havia votat a favor de partits independentistes. Pisarello va concloure que és fonamental la mobilització social per construir una república catalana, perquè l’Estado i la UE no voldran pactar.

Sabater va posar com a exemple de la coincidència d’objectius que poden trobar independentistes i federalistes la seva coalició de Govern a Badalona: “El punt en comú és la construcció de la república catalana des de la base, barri a barri. Si és una república catalana independent o amb els altres pobles de l’Estat, ja és una altra qüestió”. Sabater va dir que és independentista, però que no ho és el seu Govern, “perquè sabem que aquesta no és una ciutat majoritàriament independentista”.