Selecciona Edició
Connecta’t

Les desigualtats socials fixaran els recursos dels ambulatoris

La Generalitat es planteja assignar recursos als centres mèdics en funció de la seva economia

Pacients esperant a l'ambulatori de La Mina.
Pacients esperant a l'ambulatori de La Mina.

Les desigualtats socials passen factura a la salut. No és el mateix el que veu un metge d’un ambulatori de Pedralbes que el que arriba a una consulta de Ciutat Meridiana. La renda familiar del primer cas és sis vegades superior a la del segon, la taxa d’atur es dispara al veïnat de Nou Barris i els nivells d’escolarització i estudis superiors són molt superiors a la barriada de la zona alta de Barcelona. Partint del punt que aquestes diferències provoquen més o menys problemes sanitaris –el 80% dels factors que determinen la salut són socials–, el Departament de Salut ha decidit analitzar les necessitats socials dels catalans per reassignar els recursos que destina als centres d’atenció primària (CAP).

A partir d’ara, el full de ruta dels ambulatoris catalans es definirà segons les necessitats socioeconòmiques de la seva població de referència. El conseller de Salut, Toni Comín, va anunciar fa uns dies que el Departament radiografiarà la situació social dels pacients i, en funció de les seves necessitats, repartirà els recursos entre els centres d’atenció primària. “El principi que volem aplicar no és el de: mateixa població, mateixos recursos, sinó el de: mateixes necessitats, mateixos recursos”, va apuntar.

Fins avui, Salut es basava en l’anàlisi d’elements demogràfics i geogràfics per repartir els pressupostos entre els CAP. L’únic criteri social que es mesurava era el nivell de renda dels pacients assignats. La nova mesura preveu estudiar els determinants socials que empra l’índex MEDEA, que avalua les privacions de la població per accedir als recursos socials i materials. L’atur, el nivell d’estudis o el fracàs escolar dels joves també començaran a ser un factor a tenir en compte.

Comín va anunciar la seva mesura en un lloc paradigmàtic, el CAP de la Mina, exemple d’eficiència i bona pràctica, segons el conseller, malgrat els alts índexs de privació que pateix la seva població a l’hora d’accedir a la sanitat. “Aquí hi ha molt més atur, menys escolarització i menys capacitat d’autocura que en altres zones de Barcelona. Tenen un estil de vida poc saludable”, reflexiona la doctora Clara Pareja, directora del CAP. Precisament aquests condicionants de salut eleven la prevalença de diabetis, cardiopaties i problemes de salut mental. L’ambulatori té 15.000 pacients assignats, la meitat del que sol tenir de mitjana un CAP a Catalunya. “A la nostra consulta ve el 84% de la població assignada, és a dir, molta més gent que a altres centres i amb més freqüència, a causa de la complexitat dels problemes que presenten”, apunta Pareja. La doctora assegura que les facilitats d’accessibilitat i la implicació comunitària en activitats socials i de promoció de la salut són claus.

Altres ambulatoris que són susceptibles a rebre més recursos a causa de les condicions socials del seu entorn aplaudeixen la mesura “amb matisos”. “Cal saber si aquesta mesura implica més pressupost o simplement es treuen recursos a un per per donar-los a uns altres i socialitzar la misèria”, apunta Joan Herreros, delegat de Metges de Catalunya (MC) al CAP Gatassa de Mataró. L’index MEDEA de la seva zona és “catastròfic” i els seus recursos, molt limitats. Amb un 34% d’immigració, l’idioma és sovint un obstacle. Els problemes de salut mental (depressió i ansietat) per l’estrès laboral i les dificultats econòmiques, cardiopaties en pacients joves i addiccions són habituals.

La doctora Silvia Membrillo, delegada d’MC al CAP Ramona Via del Prat s’acosta a aquesta opinió: “La quota està massificada” perquè no es reposen facultatius, hi ha llistes d’espera de setmanes per anar al metge de capçalera i problemes de salut mental a l’alça fan palesa la situació “dramàtica” del seu CAP. “Tenim pacients grans amb un alt índex d’analfabetisme que, quan van a l’especialista, no entenen res i tornen a la consulta perquè li expliquem”, apunta Membrillo. Les llistes d’espera també provoquen que els pacients “hiperconsulten”. En definitiva, més càrrega de feina per a uns facultatius que reclamen més temps.

MÉS INFORMACIÓ