Selecciona Edició
Connecta’t

Antifrau investiga 1,4 milions sense justificar a l’Ajuntament de Barcelona

L'OAC ha obert investigació d'ofici en conèixer que l'alcadessa Ada Colau també estudia les factures sense justificar

L'exalcalde Xavier Trias i l'exregidor Antoni Vives a la plaça dels Glòries l'any passat.
L'exalcalde Xavier Trias i l'exregidor Antoni Vives a la plaça dels Glòries l'any passat.

L’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) ha obert una investigació per esclarir el suposat pagament d’1,4 milions d’euros en factures sense justificar de l’Institut Municipal d’Informàtica (IMI), adscrit a l’Ajuntament de Barcelona durant el mandat de Xavier Trias (CiU). S’ha iniciat una investigació d’ofici després d’haver-se conegut les presumptes irregularitats detectades en aquest organisme a través de les notícies de què van informar els mitjans, en què s’anunciava que l’equip de Ada Colau també estudia de ben a prop aquests pagaments.

La diferència entre la investigació municipal i la de l’Oficina Antifrau és que aquest organisme disposa de més competències i mitjans per intentar descobrir si els pagaments són legals. La llei que regula l’actuació de l’OAC li permet cridar a declarar a tothom qui consideri oportú i també accedir als comptes bancaris en què s’hagin realitzat pagaments amb procediments d’adjudicació de contractes.

Encàrrec de Colau a Afers Interns

L’alcaldessa Ada Colau va signar al gener un decret pel qual encarregava a l’Oficina de Transparència i Bones Pràctiques de l’Ajuntament –una mena d’oficina d’Afers Interns que dirigeix Joan Llinares– l’anàlisi de la gestió financera de l’IMI durant els anys 2014 i 2015.

Les despeses per valor d’1,4 milions en el pagament d’aquestes factures que està indagant l’OAC són alienes a qualsevol partida pressupostària i es van realitzar sense seguir els procediments que fixa la llei. Aquests fets ja justifiquen per si sols l’actuació de l’OAC. Nou de cada deu investigacions sobre irregularitats administratives que es resolen a l’oficina conclouen amb informes que són atesos per les administracions.

Quan l’Ajuntament va obrir la seva investigació interna per esclarir el pagament d’aquestes factures es va explicar que es podria haver abusat de la contractació directa en els treballs facturats, però no se’n van conèixer més detalls més endavant. Antifrau considera que la seva investigació no se solapa amb la iniciada pel Consistori i recorda l’obligació que tenen les administracions de col·laborar aquest organisme.

Les factures corresponen als exercicis de 2014 i 2015, quan l’IMI depenia de l’exregidor Antoni Vives i el gerent era Manel Sanromà. Quan l’equip de Colau les va donar a conèixer, CiU va defensar la seva gestió al capdavant del Consistori i va avisar que no toleraria “caceres de bruixes”. Així i tot, va mostrar-se disposat a col·laborar en la investigació.

Sol·licitud a l’Ajuntament

Les competències d’Antifrau també li permeten “accedir a qualsevol informació” que es trobi en poder d’organismes o persones “afectes al seu àmbit d’actuació”, a més de personar-se en qualsevol oficina de l’administració per sol·licitar informació i realitzar les comprovacions oportunes per examinar els documents oficials o les bases de dades o llibres de registre. En aquest sentit, l’OAC ja s’ha dirigit a l’Ajuntament per sol·licitar la totalitat dels expedients dels pagaments realitzats.

Quan Antifrau finalitzi la seva investigació pot tancar-la amb l’arxiu del cas si creu que la tramitació va ser la correcta, amb una sèrie de recomanacions a l’Ajuntament de Barcelona per evitar que es torni a produir un cas com aquest, o, arribat el cas, amb una denúncia davant la fiscalia o el jutjat de guàrdia si creu que els fets produïts van ser delictius, una actuació que també pot fer el Consistori.