Selecciona Edició
Connecta’t

L’acusació popular bloqueja el pacte entre família i Mossos pel ‘cas Raval’

L'Associació per la Defensa dels Drets Humans s'oposa als dos anys de presó per homicidi imprudent

Concentració en record de Juan Andrés Benítez a Barcelona.
Concentració en record de Juan Andrés Benítez a Barcelona.

Regina Benítez només vol que els Mossos d'Esquadra admetin que van provocar la mort del seu germà, Juan Andrés, en reduir-lo de forma violenta. Poc li importa la indemnització que pugui rebre, o la pena que la justícia acabi imposant als mossos acusats per la seva actuació negligent. Per això la Regina, que exerceix l'acusació particular en defensa dels interessos del seu germà, està disposada a pactar una pena de dos anys de presó per homicidi imprudent. El mateix que la Fiscalia. Però han topat amb un escull: l’Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans, que és acusació popular i s'oposa al pacte.

Vuit agents dels Mossos d'Esquadra s'asseuran al banc per respondre per la mort de Juan Andrés Benítez, que va tenir lloc la matinada del 6 d'octubre al carrer de l’Aurora del Raval, a Barcelona. Aquella nit, la policia autonòmica va reduir de forma violenta Benítez, empresari a la zona del Gaixample, que va acabar morint poc després. Sis dels mossos estan acusats d'homicidi: la investigació va concloure que els cops que van propinar a Benítez —i que van mostrar les imatges gravades pels veïns— van ser determinants en la seva mort.

Després de múltiples disputes, la justícia va donar llum verda perquè el cas Benítez pogués tractar-se com un homicidi per dol eventual. Això implica que, encara que els agents no tenien intenció de matar l'home, haurien d’haver previst que reduir-lo d'aquesta manera, a terra, podia causar-li la mort. La Fiscalia es va inclinar inicialment per aquesta opció i va demanar 11 anys de presó per a sis dels policies. La mateixa tesi que manté l’Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans, que exerceix com a acusació popular, una figura penal que permet a una persona o una entitat ser part d'una causa per interès públic, encara que no estigui directament afectada pel cas.

Quan la investigació va arribar a la fi, les defenses dels mossos, la Fiscalia i la família de Benítez van apropar posicions, uns contactes que són habituals en els processos penals. L'acord es va forjar a foc lent: els mossos acceptarien que van causar la defunció de Benítez per la seva actuació negligent i assumirien el pagament d'una indemnització a la família. Serien condemnats, segons el pacte en inicis, per un delicte d'homicidi imprudent, la qual cosa implica una pena inferior. Les parts van acordar que la pena seria de dos anys de presó. En la immensa majoria de casos, les persones sense antecedents penals —com tots els mossos— eviten l'ingrés a la presó.

L'associació s'obstina, no obstant això, que els mossos siguin jutjats per homicidi intencionat. Segons la seva pàgina web —en la qual es detalla que ha pagat una caució de 1.000 euros i que els seus advocats no cobren— justifiquen l'actuació en el cas per a “la defensa dels drets fonamentals de Benítez”. I al·leguen que han treballat “estretament amb els seus amics, entorn i amb les entitats del barri i de l'àmbit LGTB”. Afegeixen, a més, que és un cas de “gran transcendència” perquè aborda “els límits de les actuacions policials i del seu ús de la força”.

El “patiment” familiar

Davant la situació de bloqueig, l'advocat de la majoria dels agents processats, José María Fuster-Fabra, va demanar que s'expulsi del procediment l'acusació popular. La Fiscalia i la germana del mort s’hi van adherir. L'argument del lletrat és que, segons el nou estatut de la víctima, les associacions i entitats poden defensar els seus drets, però sempre que siguin autoritzats per elles.

El TSJC ha conclòs que aquesta petició haurà de formular-la davant el magistrat que presideixi el jurat popular. L'advocat de la Generalitat que també defensa els Mossos ja ha fet el pas. En un escrit remès al jutge, al qual ha tingut accés EL PAÍS, reconeix que hi ha un acord tancat i que l'única part que el bloqueja és l'acusació popular. El lletrat demana que es pregunti a la Regina si autoritza l'associació a ser acusació i, si no és així, que l’expulsi per “evitar una segona victimització”.

I què n’opina, de tot això, la família? “Volen que es reconeguin els fets, o sigui que Benítez va morir per culpa dels Mossos. No volen saber res de quant temps estaran a la presó o de la responsabilitat civil”, explica David Aineto, l'advocat que defensa els interessos de la Regina. A diferència d'altres casos com el d’Ester Quintana —la jove ferida en un ull per una pilota de goma— el Departament d’Interior no ha trucat ni a la germana de Benítez ni a cap familiar per demanar disculpes.

MÉS INFORMACIÓ