Selecciona Edició
Connecta’t

Cap Roig presenta la seva pluja d’estrelles d’estiu

Manel obrirà el festival el 8 de juliol, amb el seu nou disc, ‘Jo competeixo’, sota el braç

El grup català Love of Lesbian.
El grup català Love of Lesbian.

Si no ets una estrella oblida't de Cap Roig. Aquest podria ser el lema d'un dels festivals estiuencs de costa per antonomàsia, que des que està programat per Clippers Live, divisió d'Ediciones Clippers Musicales encarregada de promoure concerts i festivals –seu és el Suite que se celebra al Liceu–, ha vist com el nombre d'estrelles del cartell augmenta fins a donar-li així carta de naturalesa. No és, doncs, un festival de risc o on es pugui trobar la sorpresa, sinó més aviat una programació oberta a un públic ampli de gustos còmodes que, a més, s'ha vist afavorida per l'increment en popularitat d'algunes propostes musicals catalanes. Sense anar més lluny Manel (8 de juliol), encarregats d'obrir el festival en el seu bonic recinte dels Jardins de Cap Roig, a Calella de Palafrugell, amb el seu nou disc, Jo competeixo, sota el braç.

La resta de la programació es podrà dividir en quatre grans capítols. El primer, el de les figures locals, entre les quals destaquen Love of Lesbian amb el seu recent El poeta Halley (5 d'agost), Sopa de Cabra (16 d'agost), Els Catarres (8 d'agost) i Antonio Orozco (22 de juliol) i Sergio Dalma (7 d'agost). Dianes gairebé segures que pretenen portar a Cap Roig no només madurs elegants de la burgesia catalana. Per a ells i per als estiuejants nacionals i estrangers de la Costa Brava es perfila nítidament el segon capítol de la programació, aquell format per a estrelles internacionals.

És cert que aquest any no hi ha un nom extraordinari, a l'altura d'un Dylan, però Rod Stewart (9 de juliol), un canalla amb cabells blancs sota els cabells tenyits i que no actuava a Espanya des de feia anys, no és un nom menor. Després hi ha Santana (23 de juliol), que amb una espiritualitat marcadament parodiable, destacarà tant com el seu domini de la guitarra, de la qual sap extreure un so molt personal. Richard Ashcroft (15 de juliol), popular al capdavant de The Verve i de la seva celebèrrima Bitter Sweet Symphony, intenta en solitari que no se'l recordi només per això, però de moment no li acaba de funcionar. Kings of Convenience (1 d'agost) emplenen amb Ashcroft la casella indie; The Corrs (15 d'agost) recordaran al públic que s'han reunificat; i els més que veterans, Status Quo (17 d'agost), evidenciaran que fa dues vides i mitja que toquen junts i tancaran el festival.

En la collita nacional figuren els noms d'Alejandro Sanz (13 d'agost), gairebé un resident al festival; Amaral (9 d'agost) amb el seu recent Nocturnal; Manuel Carrasco (2 d'agost), Malú (4 d'agost) i Melendi (10 d'agost) arrodoneixen una oferta que no és especialment vertiginosa. Dos espectacles infantils, Super3 (30 de juliol), que repeteix, i Tarzán, El Musical (14 d'agost) i una picada d'ullet al bel cant amb Ainoa Arteta (11 d'agost) completen un cartell eficient tot i que poc original.