_
_
_
_
_

El 4% dels menors de 15 anys té risc de problemes de salut mental

Montserrat Dolz, cap de servei de Psiquiatria infantil i juvenil de Sant Joan de Déu, defensa la necessitat de polítiques integrades

La doctora Montserrat Dolz.
La doctora Montserrat Dolz.Fundació Pere Tarrés

La doctora Montserrat Dolz ha esmentat avui dades d'enquestes de salut per defensar una intervenció primerenca en els temes de salut mental –“per no arribar tard”- i la necessitat de polítiques integrades que contemplin tant l’aproximació clínica, com l’educacional o des de l’entorn social. Segons l'Enquesta de Salut de Catalunya, el 4% dels menors de 15 anys pateixen un risc en la salut mental, i més els nens que les nenes. Aquesta reflexió l’ha feta la responsable del servei de Psiquiatria i Psicologia infantil i juvenil de l’Hospital Sant Joan de Déu en el marc del Fòrum Social que organitza la Fundació Pere Tarrés amb la col·laboració d’El País.

Segons Dolz, la xarxa de salut infantil i juvenil a Catalunya ha millorat clarament amb una major sensibilitat de l’aparell sanitari i una demanda d’ajuda més normalitzada. Quina és la causa de les malalties mentals? No hi ha una resposta única. Hi ha un conjunt de factors biològics, psicològics i socials que no es poden deslligar. “Òbviament hi poden haver causes hereditàries, de toxicitat ambiental, etc. Però mai són úniques”. L’actual manera de viure genera més malalties mentals? No ha augmentat, ha explicat Dolz, la malaltia mental greu però en alguns trastorns de menys intensitat la investigació clínica ha creat noves categories per al seu tractament i això fa créixer la seva incidència. El suïcidi, per exemple, és ara la principal causa de mortalitat entre els joves de 15 a 20 anys, però no perquè hagi augmentat la seva xifra sinó perquè han baixat els accidents de trànsit.

Dolz, durant la seva intervenció, ha defensat polítiques de prevenció “perquè són necessàries i són rendibles” i una aproximació integral al problema amb la participació del sector educatiu i de qui pensa les polítiques socials. “El tractament no és solament al despatx del metge. El tractament és la seva vida de cada dia. Per tant, hi ha un repte: pensar un model d’intervenció innovador perquè la vulnerabilitat té moltes explicacions”. Dolz ha defensat els progressos que s’han fet en aquest terreny a Catalunya, però cal continuar els esforços i millorar les eines pedagògiques, farmacològiques, educatives i de diagnòstic. “S’ha de fer un esforç per posar nom al que es veu”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_