Selecciona Edició
Connecta’t

El TS confirma l’arxivament de les dietes de la Federació de Municipis

L'Audiència de Barcelona va tancar la investigació en considerar que els fons de l'entitat no són públics

Manuel Bustos, expresident de la FMC.
Manuel Bustos, expresident de la FMC.

El Tribunal Suprem (TS) ha avalat la decisió de l'Audiència de Barcelona d'arxivar la causa en la qual estaven imputats més de 40 alcaldes i exalcaldes de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), la majoria socialistes, pels sobresous que presumptament van cobrar encoberts en dietes. En una sentència, el Suprem desestima el recurs que va presentar la Fiscalia Anticorrupció contra la decisió de l'Audiència de Barcelona d'arxivar el cas per considerar que el cobrament de les dietes no suposa un delicte de malversació, atès que els fons rebuts i gestionats per l'FMC no tenen caràcter públic.

El TS raona en la seva sentència que l'arxivament acordat per l'Audiència no era recurrible, ja que els alcaldes havien estat citats a declarar com a imputats, sense que la jutge hagués dictat una resolució equivalent a l'ordre de processament que motivés l'acusació, que sí que podria haver estat impugnada. "En cap cas no s'ha dictat una resolució judicial d'imputació que valorés el material incriminatori acumulat, amb la plasmació dels fets indiciàriament delictius, les normes en què se subsumirien aquests fets i determinació dels seus subjectes presumptes autors", afegeix la sentència.

La causa arxivada, una de les 33 peces que forma el cas Mercuri de presumpta corrupció amb epicentre a l'Ajuntament de Sabadell (Vallès Occidental), acusava la quarantena de càrrecs de l'FMC de cobrar dietes per assistir a les reunions de l'entitat municipalista que, segons l'opinió de la Fiscalia, suposaven en realitat sobresous encoberts.

L'acte de la secció tercera de l'Audiència de Barcelona va comportar també l'arxivament d'una altra causa oberta pels rellotges que l'expresident de l'FMC Manuel Bustos va regalar a una vintena de càrrecs de l'entitat.

L'Audiència va mantenir en el seu acte que els ajuntaments que s'integren en l'FMC ho fan de forma voluntària, de manera que l'aparença que l'entitat és de caràcter públic no es correspon amb la seva "realitat jurídica", així que "els fons rebuts i gestionats no tenen el caràcter públic", requisit indispensable per poder atribuir un delicte de malversació.