_
_
_
_
_

Un home d’ordre i llei per a TVE

Eladio Jareño, un periodista molt vinculat en les últimes dècades al PP, assumeix el càrrec de director de TVE sota sospites de clar partidisme

Daniel Verdú
Eladio Jareño, nou director de TVE.
Eladio Jareño, nou director de TVE.Cristobal Castro

Quan Eladio Jareño (Barcelona, 1958) va ser acomiadat de TVE el 2008, va enviar el currículum a diversos contactes i va fer unes quantes trucades. Feia cinc anys que era a l'ens públic, on va ser delegat de Catalunya i va dirigir amb èxit la programació infantil. Però havia passat molt de temps treballant per al PP a la delegació del Govern i els vaivens polítics que sempre havia sabut gestionar potser el van perjudicar en aquesta ocasió. Entre els números que va marcar hi havia el d'Alicia Sánchez-Camacho, que acabava d'accedir a la presidència del PP català. No es coneixien i ella, al principi, va dubtar. Però un important grup editorial va aconsellar a la nova líder que el contractés i va decidir tenir-lo un temps a prova. Jareño, treballador, exquisit en les formes i molt meticulós, ja coneixia bé els racons del PP i no va tardar a conquerir la seva cap i va ascendir a coordinador de presidència. “Sap moure's molt bé internament. És hàbil i sempre deixa entreveure que té molt bona informació”, assenyalen des de dins del partit.

Vuit anys després de ser acomiadat en l'ERO de TVE, Jareño torna per la porta gran a la cadena pública. Ho fa com a director i malgrat l'oposició del Consell d'Informatius i de tots els membres del Consell d'Administració que no han estat nomenats a proposta del PP: l'operació es veu com un nou cas de portes giratòries i l'enèsima politització de la televisió pública. Però no és que Jareño sigui un home del Partit Popular, assenyalen totes les fonts consultades. O no estrictament. És més aviat algú extremadament lleial que sap reconèixer sempre per a qui treballa, matisa una persona que hi ha coincidit durant molt de temps. I la seva carrera ha estat íntimament lligada a les sigles del PP, tant en institucions públiques dependents del Ministeri de l'Interior com al mateix organisme polític.

Llicenciat en Ciències de la Informació per l'Autònoma de Barcelona, Jareño va fer el salt professional com a assessor de premsa al Govern Civil des del 1992 fins al 1996, encapçalat llavors per Ferran Cardenal (PSOE). Bregat en temes de seguretat i delinqüència, sempre va tenir un contacte directe amb els alts caps policials, recorda un periodista veterà. Hi tenia bon tracte i feia anar informació de primera mà. Des d'aquest lloc, va coordinar la comunicació sobre seguretat dels Jocs Olímpics i d'alguns dels anys més durs de la lluita antiterrorista, incloent-hi una mica més tard, i ja des de la Subdelegació del Govern, nits de sang com l'assassinat d'Ernest Lluch. “Sabia repartir joc entre els periodistes, subministrava anècdotes interessants per als reportatges”.

Segons expliquen els qui el coneixen, la relació amb els cossos i les forces de seguretat de l'Estat va marcar el seu caràcter i el respecte per aquestes institucions. “De vegades és més policia que periodista”, sosté una redactora de TVE. "És un home d'ordre", matisa un analista veterà. Molts dels que el van tractar en aquella època destaquen que estava sempre disponible, una qualitat molt apreciada en el gremi, especialment els qui es dediquen a la política i els esdeveniments. "Però de vegades no sabia encaixar bé les crítiques o les informacions que no eren favorables als seus caps”, recorda un periodista que el va tractar amb molta assiduïtat.

Es meticulós, molt educat i com a cap de premsa sempre estava disponible

No és la primera vegada que Jareño, "un home fet a l'antiga i amb tirada per les jerarquies", afirma algú que ha treballat amb ell durant anys, afronta crítiques per la seva vinculació amb el PP. De fet és la tercera vegada en què accepta un lloc a RTVE, aquest cop reclamat de nou per José Antonio Sánchez (actual president de RTVE i exdirector de Telemadrid), després del seu pas per algun gabinet dels populars. “Ell sap que és on és gràcies a la vinculació amb el PP i els cuida pel que pugui passar. I hi té força bona relació. Aquestes feines duren el que duren i no saps el que pot passar quan en marxis”, assenyalen fonts del seu entorn professional.

En la seva última etapa com a director de TVE a Catalunya ha estat acusat per part de la plantilla d'un excés de proximitat al partit que presideix Mariano Rajoy i de diversos intents de desviar o “censurar” informacions. També es va veure embolicat en la polèmica per l'acomiadament de Cristina Puig, la presentadora d’”El Debat de La 1”, que va denunciar motius ideològics i un conflicte amb la direcció per “falta de pluralitat”. Però en aquesta última etapa en la delegació catalana de TVE el contacte amb els redactors va ser gairebé nul. "L’Eladio es deixava veure poc per la redacció. El seu despatx és a la planta de dalt i no baixava gaire. Té un bon tracte, és educadíssim. Sempre té un somriure i bones paraules. Ell no és qui baixa i demana que es canviïn les coses. Hi sol haver una trucada o baixa el cap d'informatius dient que la cosa ha d'anar de determinada manera. Sempre són coses de l'Eladio. Ho veus clar, perquè de vegades és molt vergonyós. Sobretot amb el tema de La Camarga [el restaurant de Barcelona on es va gravar una conversa amb l'exnòvia de Jordi Pujol Ferrusola]. Allò va ser flagrant", explica un redactor de TVE.

Siempre té un somriure i bones paraules. Ell no és qui baixa i demana que es canviïn les coses. Sol haver-hi una trucada o baixa el cap d'informatius ", critica un redactor de TVE 

Aquell dia, segons el consell d'Informatius de la cadena, Jareño va censurar el total de Francisco Marco, el director de l'agència de detectius Método 3 que va declarar en comissió parlamentària que qui va encarregar l'enregistrament a la seva empresa va ser una persona de l'entorn personal d'Alicia Sánchez-Camacho. "En el moment de l'enregistrament de la conversa a La Camarga, Jareño era el coordinador de presidència i comunicació del Partit Popular a Catalunya i una de les persones de màxima confiança de l'Alicia Sánchez-Camacho".

Però en el partit, on gaudeix de molt bona consideració, no pensen que ell tingués res a veure amb aquell capítol fosc. "En l’àmbit de la comunicació li va tocar menjar-s’ho. I va ser difícil, perquè l’Alicia va actuar molt pel seu compte. Quan ella va tancar l'acord que 'tu m'indemnitzes i tanquem el cas... ' [l'assumpte es va resoldre als tribunals a canvi de 80.000 euros d'indemnització a Sánchez-Camacho], ho va fer en contra del criteri de moltes veus internes com la seva. Ell aleshores va apagar més incendis que els que va poder provocar. L’Alicia fa el que li dóna la gana en moltes coses", assenyala un profund coneixedor de les dinàmiques internes del PP català. Aquest diari ha tractat diverses vegades sense èxit de contactar amb Jareño.

Hi va haver etapes més lluminoses. Una de les grans fites del currículum de Jareño és la creació dels Lunnis, un superèxit infantil de TVE que va arribar a cotes d'audiència mai imaginades. El programa, el més rendible de la història de la cadena, va permetre després obrir un canal per a nens (Clan) i va generar tota mena de tortuositats comercials. Tanmateix, un jutjat social va dictar que els seus únics autors van ser Carmina Roig i Dani Cerdá, dos guionistes que havien treballat a Barri Sèsam i que havien començat a dissenyar el programa (que al principi s’havia d’anomenar Luna lunera, amb referència a la Balada Triste de Federico García-Lorca) dos mesos abans que arribés Jareño. Roig, avui jubilada i encara dolguda, rememora aquell assumpte. “El 2003, el director de Sant Cugat em va encarregar un projecte de programa infantil. A mi i a Cerdà. Hi vam treballar el març i l’Eladio va entrar el maig. Ja s'havien creat els personatges i tirava endavant. Però ell es va apropiar de l'autoria. Al judici va dir que se li havia acudit la idea un dia jugant amb els seus fills. Aquest programa va donar diners a TVE i jo no en vaig veure ni un duro”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Daniel Verdú
Nació en Barcelona en 1980. Aprendió el oficio en la sección de Local de Madrid de El País. Pasó por las áreas de Cultura y Reportajes, desde donde fue también enviado a diversos atentados islamistas en Francia o a Fukushima. Hoy es corresponsal en Roma y el Vaticano. Cada lunes firma una columna sobre los ritos del 'calcio'.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_