Selecciona Edició
Connecta’t
MEDICINA REGENERATIVA

Nens cecs recuperen la visió gràcies a les pròpies cèl·lules mare

Un equip d’investigadors xinès fa servir una tècnica quirúrgica experimental que millora els resultats del tractament convencional per a les cataractes en menors de dos anys

Visió normal a l'esquerra i amb cataractes a la dreta.
Visió normal a l'esquerra i amb cataractes a la dreta.

Fins ara tractar les cataractes, la principal causa de ceguesa al món, consisteix en una cirurgia que retira la lent de l’ull que ha quedat obstruïda i la canvia per una d’artificial. Un treball que es publica avui en la revista Nature pot millorar els resultats d’aquests malalts, almenys els nens.

La cirurgia que s’aplica en l’actualitat requereix fer una incisió a la càpsula de la lent, cosa que pot provocar problemes després de l’operació a causa de la inflamació, i que destrueix cèl·lules mare de l’ull que el protegeixen de les ferides. En els nens, l’èxit d’aquests implants és limitat perquè l’ull, en part, encara està creixent.

Ara caldrà fer un seguiment a més llarg termini i amb més pacients

Un equip liderat des de la Universitat Sun Yat-Sen de Guangzhou, a la Xina, ha desenvolupat una nova tècnica que utilitza les cèl·lules mare del mateix pacient per regenerar la lent de l’ull amb més bons resultats i menys complicacions.

Els investigadors van començar descobrint que les cèl·lules mare de la lent que expressen els gens PAX6 i SOX2 es renoven i es diferencien en cèl·lules que poden formar una estructura transparent que pot refractar la llum. Treballant amb ratolins, van observar que la mutació del gen Bmi-1, que s’expressa a les cèl·lules mare de la lent, obstaculitzava la proliferació d’aquestes cèl·lules i feia que apareguessin cataractes.

Finalment, els científics van comprovar que si feien servir una tècnica que permet retirar la lent malmesa mantenint les cèl·lules mare era possible aprofitar-ne la capacitat per regenerar una nova lent. Així ho van comprovar en ratolins i macacos i, finalment, en 12 nadons de fins a dos anys. Els autors de l’article de Nature expliquen que els pacients es van recuperar de la incisió a la lent en un sol mes i que van millorar significativament la visió. Segons explica Kang Zhang, investigador de la Universitat Sun Yat-Sen i de la Universitat de San Diego (EUA) i un dels autors principals de l’estudi, “això voldria dir que si amb el tractament anterior un pacient podria veure només la e gran en una taula optomètrica [els cartells que fan servir els oculistes], ara podria veure fins les lletres més petites”.

Perquè el tractament es generalitzi poden caldre cinc anys

Zhang reconeix que el nombre de nens que han participat en l’estudi és massa petit i que el període de seguiment és massa curt per assegurar que no apareixeran complicacions en el futur. “Caldrà fer un assaig per replicar els resultats amb un nombre més alt de pacients i més temps de seguiment. Avanço que poden caldre quatre o cinc anys abans que estigui disponible per a tothom”, afirma.

Tot i que els investigadors creuen que les cèl·lules mare poden mantenir la capacitat regeneradora en persones adultes, hi ha importants diferències entre les cataractes que afecten nens i les que afecten persones més grans. Alguns dels tractaments que requereix aquesta malaltia en adults poden malmetre les cèl·lules mare, i les condicions del teixit de l’ull en adults pot dificultar-ne la regeneració.

Un ull en miniatura

En un segon estudi que també apareix aquesta setmana en la revista Nature, un equip d’investigadors liderat per Kohji Nishida, de la Universitat d’Osaka (Japó), també ha fet servir cèl·lules mare per generar diferents tipus de teixit d’ull a partir de cèl·lules mare humanes. L’estudi ha permès recrear el desenvolupament complet d’aquest òrgan. A més, Nishida i els seus col·legues van agafar cèl·lules de còrnia generades i van veure que se’n podien fer cultius i trasplantar-les en conills per reparar-los la visió. Els responsables del treball consideren que podria establir les bases per a futurs assajos clínics en què trasplantaments de cèl·lules similars es poguessin utilitzar per restaurar la visió.

Ángel Raya, director del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona, considera que tots dos estudis tenen un gran interès, però per diferents motius. El liderat per Zhang “és més complet, perquè va des de la recerca més bàsica fins a la prova en humans”. Respecte al segon, sembla que la virtut principal no és que acosti els trasplantaments de còrnia. “És interessant perquè, encara que en una estructura petitona, genera diverses parts de l’ull”, explica Raya. Aquesta capacitat permet “estudiar com es forma l’ull de manera normal”, afegeix. I com que es poden generar cèl·lules de qualsevol persona, “les pots generar de persones amb una malaltia per entendre què és el que va malament a l’ull quan es produeix aquesta malaltia”, conclou.