Selecciona Edició
Connecta’t

Colau recorda que ampliar el Camp Nou exigeix canviar el pla urbanístic

El govern municipal diu que la reforma necessita consens veïnal i polític

Recreació virtual del futur Camp Nou facilitada pel Barça.
Recreació virtual del futur Camp Nou facilitada pel Barça.

L'Espai Barça, el futur complex esportiu que inclou el nou Camp Nou presentat aquest dimarts pel Futbol Club Barcelona, no haurà de ser una barrera urbanística per als residents del districte de les Corts. Aquesta és la voluntat de l'executiu d'Ada Colau, alcaldessa de la ciutat, que està duent a terme converses amb el club i els veïns sobre la reforma. Qualsevol modificació, avisa el govern municipal, exigeix una modificació del pla urbanístic a més d'un gran consens veïnal i polític, la qual cosa suposa un tràmit llarg. Les associacions que són a prop esperen que el projecte no suposi la proliferació d'oficines ni d'aparcaments, una qüestió que el club assegura que complirà rigorosament.

El Departament d'Urbanisme assegura que manté relacions “fluïdes” amb el club, però recorda que el projecte necessitarà una modificació del pla general metropolità. “És un tràmit de llarg recorregut que haurà d'iniciar l'Ajuntament i que requerirà mesos”, reconeixen fonts municipals. La gran majoria del sòl està qualificat com a equipament excepte una petita part del Miniestadi, que actualment està designada com a zona verda. El procés suposa passar per estudis tècnics i pel ple, en què Colau no té assegurada encara la majoria. El Barça vol començar les obres l'estiu del 2017, però l'Ajuntament encara no posa data al procés. 

Després de les queixes dels veïns als anteriors plans del club, l'actual govern municipal procura que la remodelació no sigui un xec en blanc al Barça. “Nosaltres hem de garantir la compatibilitat del projecte amb els equipaments del barri necessaris. Cal establir una nova relació del club amb el seu entorn perquè el recinte no sigui una barrera, sinó que s'integri i s'adeqüi a la trama urbana de les Corts”, explica Urbanisme.

Fonts del Barça expliquen que el canvi d'executiu va obligar a reprendre les posicions de cada part en la taula de negociació, però no explica si l'Ajuntament ha canviat d'opinió respecte al projecte després del relleu del govern anterior de Xavier Trias. La primera trobada va ser de tipus polític entre Colau i el president del club, Josep Maria Bartomeu, però després s'han fet reunions d'equips tècnics amb presència de veïns.

El recinte de l’Espai Barça comprèn unes 20 hectàrees en un dels districtes més rics 

El conjunt del recinte comprèn unes 20 hectàrees en un dels districtes més rics de la ciutat. La remodelació preveu, d'una banda, un palau multifuncional amb capacitat per a 10.000 espectadors en competicions esportives —el nou Palau Blaugrana presentat fa una setmana—. De l'altra, una pista auxiliar amb capacitat per a 2.000 espectadors, i una pista de gel complementària. El Miniestadi es derrocarà i es traslladarà a la ciutat esportiva de Sant Joan Despí. Al seu lloc, el projecte preveu fer oficines per al club i una zona comercial. A més, un aparcament subterrani de 5.000 places juntament amb el punt més important de l'operació, que és la reforma del Camp Nou per ampliar la seva capacitat fins a les 105.000 localitats i de la qual s'encarregarà l'estudi d'arquitectura japonès, Nikken Sekkei, en col·laboració amb Joan Pascual i Ramon Ausió Arquitectes, tal com va anunciar ahir el club.

Els veïns  de les Corts temen que proliferin les oficines i els aparcaments i el club ho descarta

Els veïns, a més de queixar-se de vandalisme durant els partits, neteja i seguretat, sempre han temut que en la reforma es coli una requalificació encoberta. El projecte està valorat en 600 milions d'euros. El club preveu captar 200 milions posant-li el cognom d'una marca al Camp Nou, 200 milions d'un crèdit bancari i la resta ho justifica amb l'augment de “recursos ordinaris”. Aquí és on es desperta l'alerta. Una de les formes més comunes per finançar operacions urbanístiques ha estat la requalificació del terreny per construir-hi oficines o habitatges. Però les mateixes fonts del club asseguren que aquest extrem està fora de tots els plans previstos actualment. “En anteriors versions del projecte es preveia construir fins a 1.500 habitatges, però es va tirar enrere amb l'objectiu de no perdre patrimoni”, expliquen.

Adela Argelet, coordinadora d'associacions de veïns de les Corts, dóna confiança al Barça i explica que encara que observen amb lupa el projecte, les relacions són bones. “Això sí, l'accés ha de ser en transport públic, en això també estarem vigilants”, afegeix. Una altra de les seves línies vermelles, explica, és l'aparcament. “Si s'amplien les places es produeix un efecte crida que volem evitar”, diu. El club, per la seva banda, explica que les places previstes al pla són “pràcticament” les mateixes que existeixen ara en superfície. 

MÉS INFORMACIÓ