La crisi de Madrid destapa divisions en la cúpula de Podem
La dimissió del número tres reflecteix un xoc pel control del partit entre les diferents famílies Darrere de la pugna de poder hi ha també una disputa ideològica sobre com relacionar-se amb el PSOE
La crisi que va esclatar dilluns en la direcció de Podem a la Comunitat de Madrid va destapar divisió en la cúpula del partit. La dimissió d'Emilio Delgado com a secretari d'organització autonòmic reflecteix un xoc pel control entre les diferents famílies del partit, la del seu secretari general, Pablo Iglesias, i la del seu número dos, Íñigo Errejón. La decisió de Delgado, vinculat a Errejón, inicia una voladura controlada de la direcció madrilenya, encapçalada per Luis Alegre, home de confiança d'Iglesias. Darrere de la pugna de poder hi ha també una disputa ideològica sobre com relacionar-se amb el PSOE.
En les files del partit que lidera Pablo Iglesias, immers en el debat sobre l'estratègia de les negociacions per pactar una investidura, s'interpreta el que està passant a Madrid com una pugna entre els partidaris de les tesis d'Iglesias i les d'Errejón. Delgado va dimitir amb dures crítiques a Alegre, secretari general autonòmic, cofundador de Podem i dirigent molt proper a Iglesias. Va ser un dels càrrecs que el va ajudar a engegar el partit, fa poc més de dos anys, i va ser el seu primer cap de gabinet.
L'exsecretari d'organització de Madrid està, en canvi, vinculat a Errejón. En dimitir va filar una esmena a la totalitat de la gestió d'Alegre, a qui retreu “absència” en la direcció política i fins i tot haver “desaparegut” del partit. Amb la seva renúncia ha obert una sagnia en la direcció regional, que pot seguir en els propers dies.
Missatges contradictoris
Aquest episodi va provocar dilluns passat en la direcció nacional de Podem reaccions contradictòries. Fonts oficials de la formació van assegurar a EL PAÍS que el partit planejava demanar a Delgado l'acta de diputat autonòmic a l'assemblea de Madrid per la traïció. Altres fonts, de l'entorn d'Errejón, van afirmar el contrari, és a dir, que Delgado no estava qüestionat com a parlamentari regional i que, en qualsevol cas, és la direcció de la Comunitat de Madrid la que ha de gestionar aquesta crisi.
Ahir Errejón va sortir públicament en defensa de l'exdirigent regional. El número dos de Podem va admetre “diferències” al si de l'equip d'Alegre i, tot i que ho va minimitzar com a fruit del debat intern, va avalar la feina de Delgado com a diputat. També el va defensar Jorge Moruno, responsable de discurs a Podem i un altre home d'Errejón. “Tot el meu suport a Emilio Delgado, un gran, un imprescindible”, va escriure al seu compte de Twitter.
En la disputa entre els diferents sectors de Podem hi ha una pugna de poder, però també una discussió ideològica. És el debat fonamental que afronta el partit després de la seva arribada al Parlament i davant la possible nova investidura de Pedro Sánchez: sobre quina manera Podem s'ha de relacionar amb la “vella política”, i sobretot i en concret amb el PSOE. Uns són molt conscients que els partits que van pactar abans amb el PSOE van ser “engolits” i “desactivats” per la formació que lidera avui Pedro Sánchez —com li va passar a l'Esquerra Unida de Gaspar Llamazares, per exemple— i per això consideren que cal portar el no a Sánchez fins al final. Al cap i a la fi, creuen, només els han separat 300.000 vots i això els demostra que s'ha acabat aquella teoria d'Alfonso Guerra que a l'esquerra del PSOE només hi ha l'abisme. En aquesta discussió, “uns volen entrar aviat en la gestió, encara que les circumstàncies no siguin òptimes, mentre uns altres voldran seguir consolidant posicions capaces de representar el canvi i no tindran tanta urgència per subordinar-se a polítiques que no són les pròpies”, explica el cofundador de Podem Juan Carlos Monedero.
L'altre debat pel qual es divideix Podem és sobre com reconstruir un partit que no pot repetir els problemes de la vella política no fent cas de les bases. En aquesta discussió, un corrent prefereix un partit més “disciplinat” o controlat amb l'argument que així és més eficient i l'altre pretén que la participació tingui més pes, revitalitzant els cercles originaris de la formació. Les direccions del País Basc, Galícia i Cantàbria s'han enfrontat a la cúpula nacional precisament per la seva ingerència en els assumptes territorials.
