Dia de la dona

Dia Internacional de la Dona: per què se celebra el 8 de març

L'efemèride, que reivindica la igualtat de drets, es commemora a molts països i ha variat el seu moment al calendari

Doodle dedicat al Dia Internacional de la Dona.

La tradició de commemorar un dia per reivindicar la igualtat de drets de la dona és centenària. Avui, 8 de març, se celebra el Dia Internacional de la Dona a la majoria de països. Tanmateix, fins que no s’ha arribat a aquesta data s'ha transitat molt. Pel camí, l'efemèride ha evolucionat, ha canviat de data i ha perdut la paraula “treballadora” de la capçalera, que va sorgir amb l’esperit i la concepció sindicalistes. El 8 de març —declarat oficialment per l'ONU el 1975— es reivindica totes les dones i la igualtat completa de drets. I aquest 2016 encara hi ha poc per celebrar, però molt per reclamar: el final de la discriminació, que s'eradiquin les violències masclistes, que s'assoleixi la igualtat salarial, la universalització de les cures, la lliure elecció...

La idea d'un dia internacional de la dona va sorgir a finals del segle XIX, però van ser diferents esdeveniments al segle XX els que van derivar en la commemoració que coneixem avui. Un d'aquests, potser el més simbòlic però no l'únic, es va produir el 25 de març del 1911, quan al voltant de 149 persones, la majoria dones, van morir en l'incendi de la fàbrica Triangle Shirtwaist de Nova York. L'esdeveniment va revelar les penoses condicions en què treballaven les dones, moltes d'elles immigrants i molt pobres. L'esdeveniment no va ser únic —hi havia hagut un altre incendi en circumstàncies similars tres anys abans—, però va suscitar grans mobilitzacions i va marcar al calendari un dia que ja s'havia començat a commemorar dos anys abans també a la ciutat de Nova York, on les Dones Socialistes —després d'una declaració del partit als Estats Units— van commemorar per primera vegada el Dia Nacional de la Dona. Era el 28 de febrer del 1909 i més de 15.000 dones van sortir al carrer per reivindicar salaris millors, reducció de la jornada laboral i el dret al vot.

 El 1910, la Internacional Socialista va proclamar el Dia Internacional de la Dona per reivindicar el sufragi femení, la no-discriminació laboral, l'accés a l'educació i altres drets fonamentals. La conferència no va decidir un dia concret, però va ser decisiva: el dia es va començar a commemorar l'any següent. Alemanya, Àustria, Dinamarca i Suïssa ho van celebrar el 19 de març amb mítings als quals van assistir més d'un milió de persones, la immensa majoria, dones.

Dels Estats Units i Centreeuropa, la commemoració reivindicativa es va començar a estendre a altres zones. L'últim febrer del 1913, les dones russes van celebrar el Dia Internacional de la Dona que en altres països començava a assenyalar-se el 8 de març. Quatre anys després, el 1917, com a reacció a la mort de més de dos milions de soldats a la guerra, les russes van convocar una vaga per a l’últim diumenge de febrer. Les protestes i manifestacions que van iniciar aquell 23 de febrer —8 de març al calendari gregorià utilitzat en altres països— van conduir a una mobilització general que va provocar l'abdicació del Tsar i van conduir a un Govern provisional que els va concedir el dret al vot.

Amb el pas dels anys, s’hi han anat incorporant altres països —la Xina, el 1922, per exemple— i dones de tota mena de realitats fins que el 8 de març s'ha convertit en un moment de confluència per reivindicar la igualtat de drets per a totes i recordar que encara no s'hi ha arribat.