_
_
_
_
_

Govern i oposició s’enfronten per les mesures per lluitar contra la pobresa

La Generalitat diu que ha complert amb el 86% dels acords del ple del 2014

Camilo S. Baquero

Abans de l'anterior ple monogràfic contra la pobresa, ara fa dos anys, les entitats socials ja demanaven als grups del Parlament deixar de costat les lluites partidistes per aconseguir acords amplis sobre com combatre la pobresa a Catalunya. Una petició que, segons els posicionaments d'ahir tant del Govern com de l'oposició, està lluny de complir-se avui, durant la segona vegada que la Cambra catalana aborda un ple extraordinari sobre emergència social.

Más información
Dos anys sense reduir la pobresa
Més de 22.500 catalans han mort esperant l’ajuda per dependència
Viure amb 100 litres d’aigua al dia
Un pla de xoc social per executar

Les entitats arriben a la convocatòria amb l'ànim just, ja que consideren que l'abast de les resolucions aprovades el 2014 va ser reduït i va tenir poc impacte, si bé accepten que es va avançar en temes com la política d'habitatge o la lluita contra la malnutrició infantil. La Generalitat, no obstant això, fa una lectura més optimista. La portaveu de l'Executiu, Neus Munté, va assegurar ahir després de la reunió setmanal del Govern català que s'ha complert el 86% dels acords. “Abordem aquest ple des del sentit de la responsabilitat i el realisme, hem d'explicar les coses tal com són”, va agregar Munté, per després recordar les dificultats econòmiques per les quals passa la Generalitat.

Un missatge en el qual després va insistir el grup de Junts pel Sí, que va acusar de manera implícita  Catalunya Sí Que Es Pot (CSQP) i els socialistes de “vendre fum”. La coalició independentista assegura que el seu plantejament passa perquè les propostes s'adaptin als recursos i les competències de la Generalitat.

Junts pel Sí creu que iniciatives com la renda garantida de 569 euros per persona de CSQP —que està recolzada per una Iniciativa Legislativa Popular— o la d'acabar amb el copagament en la dependència que demana el PSC no són assumibles i són irresponsables. La formació que lidera Lluís Rabell, fins i tot, calcula que el seu pla contra l'exclusió ascendiria als 4.000 milions d'euros i es finançaria amb els recursos que aflorarien amb una millor lluita contra el frau fiscal o amb impostos com el de successions. Es tracta d'una xifra que multiplica per quatre els diners que la Generalitat va destinar a les seves iniciatives contra la pobresa.

Els socialistes i CSQP, que van forçar el ple, arriben amb alguns acords ja tancats, encara que van fracassar en el seu intent de sumar a la CUP a priori. Encara no es coneix el detall de les proposicions dels anticapitalistes, però hi ha algunes en les quals es podria arribar a acords amb les forces d'esquerra, com per exemple les modificacions de l'impost de successions o el de patrimoni.

La sessió d'avui comptarà amb la intervenció de Teresa Crespo, la portaveu de la plataforma Pobresa Zero (que reuneix més de 3.200 entitats) i presidenta d'Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS). Crespo advocarà perquè les mesures van més enllà del pal·liatiu i hi hagi reformes de fons en la política social. Un debat que torna al punt de partida: la necessitat d'un gran acord i de recursos.

Els partits no van ser capaços de signar un pacte nacional contra la pobresa la passada legislatura. Munté no va culpar ningú, però va parlar de “responsabilitat compartida”. I va demanar allunyar el partidisme del debat. Això mateix demana l'oposició al Govern.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Camilo S. Baquero
Reportero de la sección de Nacional, con la política catalana en el punto de mira. Antes de aterrizar en Barcelona había trabajado en diario El Tiempo (Bogotá). Estudió Comunicación Social - Periodismo en la Universidad de Antioquia y es exalumno de la Escuela UAM-EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_