Selecciona Edició
Connecta’t

Mas defensa la legalitat del 9-N perquè no buscava un “mandat democràtic”

La defensa de l'expresident català ha demanat que s'arxivi la causa de la consulta sobiranista

El president de CDC, Artur Mas.
El president de CDC, Artur Mas. EFE

La defensa de l'expresident català Artur Mas ha demanat que s'arxivi la causa del 9-N al·legant que no era un referèndum per obtenir "un mandat democràtic", sinó un procés participatiu que va quedar "per complet" en mans de voluntaris després de la suspensió del Tribunal Constitucional (TC).

Les defenses d'Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau, imputades arran de la querella de la Fiscalia per la consulta alternativa del 9-N, han presentat aquest dimarts un escrit davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per demanar que s'arxivi la causa, amb l'argument que no van desobeir l'ordre del TC de suspendre la votació.

En l'escrit, al qual ha tingut accés Efe, l'advocat d'Artur Mas sosté que la consulta es va dur a terme de manera "completament legal", atès que no es tractava d'un referèndum -competència de l'Estat-, no es van utilitzar procediments ni garanties electorals, no es va dirigir al cens ni "va pretendre obtenir un mandat democràtic a través de la seva realització".

La defensa de Mas insisteix que el procés participatiu va quedar en mans de ciutadans voluntaris i admet que la Generalitat va facilitar els locals, la infraestructura logística i va vetllar per la seguretat, ja que "no tenia la intenció d'incórrer en desistiment de cap de les seves funcions estatutàries pròpies", tenint en compte que es tractava d'"un esdeveniment polític de gran transcendència".

A més, segons l'escrit de Mas, la votació del 9-N es va dur a terme en dependències públiques "davant la passiva conformitat de tots els poders de l'Estat" i "sense que a ningú -per moltes denúncies d'associacions i particulars que constatessin en aquell moment- se li passés pel cap el menor moviment impeditiu".

L'escrit dirigit al TSJC recalca que la Generalitat va acatar "en els seus termes literals" la primera suspensió de la consulta per part del TC i que, quan va plantejar el procés participatiu alternatiu, el Govern "va passar de ridiculitzar i menysprear" la votació a finalment impugnar-la.

En aquest sentit, recorda que Mas va ser "objecte de censura severa per part de diverses organitzacions polítiques i socials" per acatar la primera suspensió de la consulta i convertir-la en una votació alternativa, per la qual cosa, en la seva opinió, la Generalitat complia amb la seva obligació de promoure "l'exercici del dret de participació i llibertat d'expressió".

Xavier Melero, advocat de Mas, arremet en l'escrit contra les "acolorides divergències" entre la junta de fiscals del TSJC, que es va oposar a la presentació d'una querella pel 9-N, i la del Consell Fiscal de la Fiscalia General de l'Estat que finalment la va imposar, "sobre la interpretació dels mateixos preceptes del Codi Penal i que són la nit i el dia".

La defensa de Mas rebutja també que pugui ser acusat de malversació, en entendre que les despeses del 9-N estaven justificades "per al servei d'una finalitat d'innegable interès social en lícita execució dels objectius polítics propis d'un govern que comptava amb la més àmplia majoria de la representació democràticament triada".

En la mateixa línia, l'exvicepresidenta Joana Ortega al·lega en el seu text que la causa oberta al TSJC té un "biaix marcadament polític", ja que "el que es pretén és la imputació dels legítims representants d'un govern, per la seva actuació política vehiculada de manera democràtica, responsable, pacífica i respectuosa amb la legalitat".

"Els processos polítics que es desenvolupen pacíficament i democràticament han de ser resolts en l'àmbit de la política, a través del diàleg i la negociació i, si és necessari, per mitjà del debat, la mobilització i el referèndum de les urnes, però és evident que un procés penal no resulta adequat, legítim, ni molt menys convenient", remarca l'escrit d'Ortega, representada per l'advocat Rafael Entrena.

Igual que Mas, Ortega recorda que el procés de participació que la Generalitat va impulsar com a alternativa a la consulta inicialment prevista no utilitzava cap cens electoral ni registre de població i comptava amb la participació "fonamental" d'un col·lectiu de voluntaris. D'altra banda, l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau remarca en l'escrit que des del seu departament "simplement" es van limitar a posar en coneixement dels directors d'instituts, en reunions prèvies a la suspensió del TC, que la Generalitat, com a titular dels centres, permetria que se celebrés la votació a les aules.

Rigau, representada per l'advocat Jordi Pina, al·lega també que els ordinadors que van servir per a la votació de la consulta ja estaven adquirits des de "molt abans" del dia de la suspensió ordenada pel Constitucional, i que la seva destinació era atendre les necessitats de les escoles, on estan ja plenament operatius després de servir pel 9-N.