Selecciona Edició
Connecta’t

L’Ultra Panavision 70 de Tarantino triomfa al Phenomena Experience

El cinema barceloní prolonga la projecció de ‘The Hateful Eight’ durant tot el mes de març

Màquina de projecció de la pel·lícula de 70 mm.
Màquina de projecció de la pel·lícula de 70 mm.

Phenomena Experience és l’únic cinema a Espanya que projecta The Hateful Eight de Quentin Tarantino en Ultra Panavision 70 o visió ultrapanoràmica. Des de l’estrena del film a mitjans de gener ha penjat el cartell d'entrades esgotades a cada sessió programada. Arran de la popularitat entre el públic les sessions s’allargaran a la cartellera durant tot el mes de març. La clau de l’èxit: una projecció única i la il·lusió del públic per tornar a les butaques de cinema.

El director nord-americà va gravar la pel·lícula en aquest antic format per revolucionar l’estrena a la gran pantalla. La visió panoràmica o de 70 mm permet una experiència millor per a l’espectador. L’objectiu era ressuscitar el que es coneix als EUA com a roadshows. Es tractava de cicles en què el públic anava al cinema amb la voluntat de gaudir del setè art com a moment d’oci. L’espectador, més que per visionar la pel·lícula, comprava l’entrada per assistir a un esdeveniment. Aquest tipus de projeccions incloïen, a més del film en si, una obertura inicial, un intermedi i metratge addicional.

Tarantino només va aconseguir estrenar la pel·lícula en versió roadshow i en format Ultra Panavision 70 a poc més de 100 sales dels EUA. La dificultat dels mitjans de projecció i el seu elevat cost econòmic van capar l’estrena d’aquest format a gran escala. “El film passa dels 25 als més de 90 kg i la llargada del carret arriba fins als 7 km”, afirma Ivan Guerrero, únic projeccionista del format al Phenomena Experience.

Iván Guerrero, amb la màquina Ultra Panavision.
Iván Guerrero, amb la màquina Ultra Panavision.

La sala, situada al lloc que ocupava l’antic cinema Nàpols, ja apostava per aquest tipus de cicles cinèfils i va aprofitar la iniciativa de Quentin Tarantino per exportar el format a Barcelona. Així doncs, des de la primera projecció de The Hateful Eight el 15 de gener ha exhaurit les entrades sessió rere sessió. “És molt positiva l’afluència que estem tenint de públic. És important conèixer i recuperar la litúrgia de tornar al cinema. The Hateful Eight és una porta oberta a tot aquell públic que desconeixia aquests esdeveniments”, afirma Nacho Cerdà, director de cinema i un dels principals dinamitzadors de la sala Phenomena.

La principal dificultat de la projecció resideix en el format Ultra Panavision 70 mm. L’aposta de les productores cinematogràfiques i de les multisales pel format digital ha propiciat la progressiva desaparició dels projectors del cel·luloide. “En el transcurs dels anys, disminueix el nombre de projeccionistes entesos en la matèria i, avui en dia, pocs entesos de la professió dominen el complex format dels 70 mm”, sentencia Guerrero.

El pas de la projecció digital a la fotoquímica torna a ser una aposta de futur. Els 35 mm ja anaven a la baixa, i els films en Ultra Panavision 70 semblava que havien mort a finals de la dècada dels seixanta. Per trobar l’última pel·lícula rodada en aquest format, ens hem de remuntar a fa 50 anys. La pel·lícula era Kartum (1966) i estava protagonitzada per Charlton Heston. Mai hem volgut mirar enrere. No és nostàlgia. Agafem els formats de tota la vida per mirar cap endavant”, afirma Nacho Cerdà.

Avui com ahir, la gent torna al cinema amb la il·lusió del primer dia. Els roadshows han tornat a Barcelona.

La projecció en Ultra Panavision 70 mm

Les projeccions en Ultra Panavision 70 mm són les més complexes en el format fotoquímic. Mentre que el digital es projecta per mitjà de còpies DCP (petits discs durs), les projeccions clàssiques en cel·luloide requereixen un coneixement tècnic més alt.

El principal canvi quan passem del format digital al fotoquímic és la textura de la imatge. Mentre que el format digital presenta un visionat més nítid, el fotoquímic pren més personalitat perquè ha estat en contacte amb els processos analògics. A més, el pes del carret augmenta considerablement. Un carret fotoquímic pesa al voltant de 25 kg, mentre que un de 70 mm pot arribar fins als 100 kg. L’aspecte físic dels carrets presenten el que el seu mateix nom indica: els de 70 mm son un revelat el doble de gran que el de 35 mm i, per tant, justifica el pes total del film.

Les projeccions en cel·luloide més comunes són en carrets de 35 mm. La diferència cabdal respecte a la pel·lícula de Tarantino és la projecció en format ultrapanoràmic (Ultra Panavision 70). Aquest aspecte divergeix dels últims films gravats en 70 mm, com per exemple Interstellar i 2001: Una odissea de l'espai. Els films esmentats utilitzaven lents esfèriques de 2,20. En canvi, Tarantino utilitza lents de 2,76. Aquest factor tècnic permet un visionat més ampli i definit dels fotogrames de la pel·lícula.

MÉS INFORMACIÓ