Selecciona Edició
Connecta’t

Unes lents de contacte progressives frenen fins al 43% la miopia

Un equip de la Universitat Politècnica desenvolupa unes lents que corregeixen l’enfocament i així l’ull no s’esforça i s’evita que creixi

L'investigador Jaume Pauné mostra la lent que ha desenvolupat.
L'investigador Jaume Pauné mostra la lent que ha desenvolupat.

Unes lents de contacte no només ajuden les persones amb miopia a veure-hi millor. Ara també poden ajudar a frenar la progressió d’aquest defecte de la visió. Un equip de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha desenvolupat unes lents de contacte progressives que corregeixen l’enfocament i eviten el sobreesforç de l’ull i que aquest creixi i, per tant, frenen l’evolució de la miopia. Les lents no reverteixen la patologia, però els investigadors destaquen que “és una teràpia preventiva”, tenint en compte que amb la miopia alta, a partir d’unes cinc diòptries, augmenta el risc de tenir un despreniment de retina, cataractes o ceguesa.

Unes lents convencionals corregeixen la visió central, però els laterals continuen estant borrosos. Això provoca que l’ull s’esforci per enfocar la imatge i la miopia augmenti. La novetat principal de la tècnica desenvolupada a la Facultat d’Òptica del campus de Terrassa de la UPC, en col·laboració amb el Centre Mèdic Teknon de Barcelona i la Universitat Minho de Portugal, és que les lents són progressives, així que aconsegueixen una imatge global nítida. Jaume Pauné, cap de la investigació, apunta que actualment al mercat hi ha les lents bifocals, però aquestes corregeixen la visió de prop i de lluny, mentre que les progressives s’adapten a tots els punts intermedis.

L’equip investigador va dur a terme un estudi amb nens que va concloure que als que portaven les lents progressives, al cap d’un any, la miopia els havia augmentat fins a un 43% menys que els que portaven ulleres. Amb el temps, “això es pot traduir en el fet que tindran entre tres i cinc diòptries menys” quan siguin adults. Les lents són aptes per a menors en edat de pubertat, “perquè és l’edat en què la miopia creix més”, encara que tampoc no es descarten en adults als quals no se’ls hagin estabilitzat les diòptries.

Pauné defensa que la miopia s’ha de veure com una malaltia que pot tenir conseqüències greus. “La miopia és la cinquena causa de ceguesa al món”, incideix. I recorda que quan se superen les cinc diòptries “augmenta per 20 el risc de tenir un despreniment de retina, cosa que pot provocar la pèrdua de visió o ceguesa”. A més, té altres riscos associats, com les cataractes o el glaucoma. Per a Pauné, la miopia es pot considerar “gairebé una epidèmia”, ja que a Europa la pateixen entre el 25% i el 30% de la població (un 45% entre els que tenen estudis superiors), un percentatge que s’eleva al 70% entre els joves dels països asiàtics, especialment a causa dels hàbits de vida lligats a la tecnologia.

Les noves lents, fabricades amb materials hidròfils, ja es comercialitzen en òptiques per un preu d’uns 400 euros anuals, i inclouen recanvis mensuals o trimestrals. La tècnica pionera desenvolupada pels investigadors de la UPC (només existeixen unes lents semblants a Hong Kong) només s’aplica a les lents i no a les ulleres, perquè només les primeres “estan en contacte permanent amb la còrnia i es mouen amb l’ull”, remarca l’investigador.

Fe d'errades

En una versió anterior del text, es deia per error que les lents estan en contacte permanent "amb la retina", quan hauria de dir "con la còrnia".