Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

Pressupostos i ideologia

Afirmar que la situació financera de la Generalitat no admet concessions socials contribueix a un immobilisme perniciós

Alguns líders de CDC insisteixen que, amb l'actual conjuntura econòmica i com a conseqüència de les males relacions amb el Govern espanyol, no hi ha marge per canviar les partides pressupostàries de la Generalitat. Consideren que elaborar els pressupostos és un mer exercici tècnic de comptabilitat imparcial i neguen categòricament que les lleis de pressupostos tinguin, com realment tenen, una gran càrrega ideològica. D'aquesta manera, els convergents ens intenten convèncer de la fatalitat circumstancial que va justificar les polítiques antisocials adoptades en els últims exercicis del president Mas i ara, per corroborar-ho i per intentar aconseguir un suport acrític d'altres partits, defensen un immobilisme pressupostari i pretenen que amb ERC tot segueixi igual.

El Tribunal Constitucional (sentència 3/2003, de 16 de gener) assenyala que a la Llei de Pressupostos, exponent màxim de la democràcia parlamentària, concorren les tres funcions que l'article 66.2 de la Constitució atribueix a les Corts Generals: la legislativa (es tracta d'una llei singular de periodicitat anual), la pressupostària (s'aproven ingressos i despeses públiques) i la de control de l'acció de govern, perquè el suport o el rebuig a la Llei de Pressupostos té una lectura política molt clara d'aval o de censura d'aquesta acció.

També a Catalunya la dimensió política dels pressupostos té un rerefons ideològic de primera magnitud, a més d'una enorme transcendència social i mediàtica. Decidir l'origen d'alguns ingressos (com fer més progressiu el tram autonòmic de l’IRPF o l'impost de successions) i en què es destinaran (com enfortir els pilars de l’Estat de benestar i la seva gestió pública) és un clar indicador de l'ideari del Govern de torn.

En temps de grans restriccions pressupostàries, com l'actual, quan prioritzar implica desatendre moltes necessitats socials, la sensibilitat política de les lleis de pressupostos encara és més evident i, juntament amb la capacitat per reduir el dèficit públic i estimular el creixement, la previsió d'ingressos i despeses es converteix en un calculat procés de destil·lació ideològica per a la defensa d'un determinat model de societat. No hi ha una única manera d'afrontar la crisi, i els estudis comparatius entre economies internacionals (com els de l’OCDE) demostren que, des del 2008 fins avui, s'han produït grans divergències en l'impacte sobre les desigualtats socials.

Catalunya no és una excepció. El Govern de Mas, en plena crisi econòmica i en ple exercici parlamentari de geometria variable, va trobar moltes facilitats per pactar amb el PP dues lleis de pressupostos que van contribuir a desmantellar prestacions socials i que van generar moltes protestes ciutadanes. Ara, malgrat estar immersos en una legislatura insòlita, votar a favor dels Pressupostos i avalar a compte els recursos econòmics que permetin a Puigdemont desenvolupar la seva acció de govern no és un acte de responsabilitat política, sinó d'una clara afirmació ideològica. Això obliga a negociar, partida a partida, amb les formacions polítiques a les quals el Govern desitja convèncer, entre les quals hi ha, com a soci prioritari, la CUP.

La Llei de Pressupostos que prepara el Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda hauria de canviar radicalment el rumb marcat pel Govern de Mas. Amb un nou president, un nou executiu, una nova coalició, un nou responsable dels pressupostos i un nou pacte parlamentari, s'ha de poder fer front, amb un renovat marxamo ideològic, a les creixents necessitats socials. Per als republicans és indispensable que la futura Llei de Pressupostos reflecteixi les diferències ideològiques entre el Govern bipartit de CDC-UDC i el de CDC-ERC. Junqueras ha de mostrar una sensibilitat social diferent a la de Mas-Colell i presentar una proposta que aspiri a satisfer les polítiques previstes en el pla de xoc i que no segueixi aprofundint les desigualtats socials. ERC ha de pressionar per incloure partides amb finalitats més progressistes que permetin obtenir, com a mínim, el suport de la CUP, com a força política signatària de l'acord parlamentari amb Junts pel Sí.

Aquells responsables del Govern que afirmen que la situació financera de la Generalitat, sumada a les despeses afectades o finalistes, no admet pressupostos amb concessions socials ni ideològiques, estan contribuint a un immobilisme perniciós. Sens dubte, és urgent millorar la situació financera de la Generalitat de Catalunya, però sense oblidar la dimensió política, social i ètica dels pressupostos.

Jordi Matas Dalmases és catedràtic de Ciència Política de la UB.