Selecciona Edició
Connecta’t

Dos anys sense reduir la pobresa

Les entitats socials demanen que el proper ple monogràfic acabi amb indicadors d'impacte i no només bona voluntat

Un alumne de primària en un menjador escolar.
Un alumne de primària en un menjador escolar.

La dura situació social, conseqüència de la crisi, va comportar que fa dos anys es celebrés un ple monogràfic sobre la pobresa al Parlament. Les entitats socials, que no van ser convidades a participar-hi pel veto de CiU i ERC, van sortir de la sessió extraordinària amb la cara agra. D'una banda, mai abans els temes socials havien tingut tanta rellevància en l'agenda pública. Però d’altra banda, la llista d'unes 150 actuacions aprovades era molt genèrica, no implicava finançament addicional o es corresponia amb iniciatives que ja estaven en marxa i eren de naturalesa més pal·liativa.

Uns 300.000 menors procedeixen de famílies sota el llindar de pobresa

Fa un any, la Generalitat va assegurar que havia complert amb el 77% dels seus compromisos. Però les entitats no ho veuen clar. Oriol Illa, president de la Taula del Tercer Sector, es mostra escèptic. “No va haver-hi res que ens permetés fer un seguiment real dels resultats de l'anterior. Trobem a faltar indicadors i impacte”, es queixa. Es tracta d'una opinió compartida. “Gairebé res ha servit per transformar la realitat”, lamenta Teresa Crespo, presidenta d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) i portaveu de la plataforma Pobresa Zero.

L'estadística oficial mostra que la taxa de risc de pobresa ha rondat en els últims anys el 20%. Hi ha 113.000 llars catalanes sense ingressos. La cinquena part de la població amb el nivell econòmic més alt a Catalunya té 6,5 vegades més renda que el 20% més desfavorit. Tres punts que els plans successius contra la pobresa, siguin de xoc o antixoc, no han aconseguit erosionar. Illa espera que la sessió de dimecres, convocada pels socialistes i Catalunya Sí que es Pot, vagi més enllà. La carta als reis que ara presenten les entitats de cara al ple és idèntica a la del 2014. El primer punt, un sistema de rendes que permeti assegurar ingressos mínims a les famílies que no disposen de recursos. Consolidar un parc d'habitatge públic que permeti atendre les emergències socials. I uns partits que, explica Crespo, estiguin a l'altura. “És clar que falten recursos, però també cal mirar com es fa la gestió pròpia”, demana Illa.

Accés a béns bàsics. El Departament d'Empresa defensa que no es talli els subministraments a cap família si els Serveis Socials n’acrediten la vulnerabilitat. Malgrat això i després de dos anys, el Govern català encara no ha aconseguit articular el Fons Solidari amb el qual pagarà les factures d'aquestes famílies moroses i tampoc ha aconseguit convèncer les empreses subministradores perquè aportin diners a aquesta bossa comuna. Tampoc se sap quants pobres energètics hi ha a Catalunya i la càrrega d'atendre aquesta població recau en les entitats i els ajuntaments.

Unes 113.000 llars catalanes no tenen ingressos i el risc de pobresa és del 20%

En aquests dos anys s'han fet les tasques preliminars per crear una prestació que compleixi amb el dret a l'alimentació. Des del Departament de Benestar insisteixen que encara està pendent del decret que la reguli per posar-la en funcionament. S'han destinat 10,14 milions d'euros en aportacions extraordinàries per a ajudes d'emergència social a les entitats locals. No se sap quantes persones han beneficiat.

Pobresa en la infància i en l'adolescència. Les denúncies del Síndic sobre malnutrició infantil van aixecar les alarmes i van posar el focus d'atenció en aquest col·lectiu. Des de la Federació d’Associacions de Pares i Mares (Fapac) reconeixen el treball del Departament d’Ensenyament a l’hora de canviar i homogeneïtzar els barems de les beques menjador. Per a aquest curs s'hi han destinat més de 50 milions d'euros però des de la Federació creuen que és necessari arribar a tots els menors que vénen de famílies sota el llindar de la pobresa, uns 300.000. Aquest curs es va engegar un programa pilot de beques menjador per a alumnes de batxillerat.

Encara no se sap quants pobres energètics hi ha a Catalunya

Benestar ha dut a terme programes especials per garantir l'alimentació a l'estiu, com els centres oberts. Entitats que desenvolupen activitats d'oci van rebre 4,6 milions d'euros de suport, la meitat per a menors vulnerables. Des de Fundesplai o Pere Tarrés reconeixen l'esforç però expliquen que també han hagut de fer esforços propis.

Habitatge. Les entitats reconeixen una evolució a l’hora d'abordar el tema de l'habitatge social. És una qüestió que desborda la voluntat política. “Es tracta d'un canvi que s'ha aconseguit per la pressió del carrer”, apunta Busquets. El punt d'inflexió ha estat l'aprovació de la ILP promoguda, entre altres, per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). En els dos últims anys la Generalitat ha lliurat 255 pisos a les entitats perquè els gestionin i espera arribar a 500 d’aquí a 18 mesos. També ha aconseguit la cessió de 1.830 pisos de bancs.

La PAH insisteix en la necessitat de culminar el desenvolupament legislatiu per solucionar l'emergència i a pressionar més els bancs. El president de Càritas també creu que ja no hi ha un desfasament tan gran entre les possibilitats d'allotjament que s'ofereixen a les taules d'emergència social.

Redistribució de la riquesa. “En política fiscal no s'ha fet res”, sintetitza Xavier Casanovas, portaveu de la Plataforma per una Fiscalitat Justa. Si bé reconeix que el Govern central va tombar iniciatives com les taxes als dipòsits bancaris, Casanovas critica que no s'utilitzés el camp de maniobra possible en altres aspectes com l'impost de successions o el de patrimoni. El balanç de la Generalitat del ple passat assegura que és un moment “poc oportú” per a mesures fiscals progressives.

Des de la Taula del Tercer Sector creuen que la Generalitat té marge per incloure més clàusules socials en la seva política de contractació, com es va acordar en el ple de fa dos anys. Ara es situen només en el 25,8% de les adjudicacions.

Treball i rendes. La credibilitat de Convergència respecte a la seva disposició a modificar la renda mínima d'inserció (RMI) o de crear una renda garantida està molt minada per la forma en què va gestionar el canvi de la RMI el 2011 i pel fet de prometre una reforma que mai va arribar. Crespo i Busquets reconeixen que hi ha hagut una millora en la gestió de la prestació, la llista d'espera és testimonial gràcies a la injecció pressupostària. No obstant això els 29.000 expedients actuals estan gairebé 3.000 per sota de l'època del tripartit.

Busquets també creu que el col·lapse del Servei d’Ocupació de Catalunya fa impossible fer polítiques especials per als col·lectius més difícils de reinserir al mercat laboral, com els més grans de 55 anys o persones amb discapacitat.

MÉS INFORMACIÓ