Selecciona Edició
Connecta’t

Les claus del ‘cas Petrobras’

Dades i protagonistes del gran escàndol de corrupció que sacseja l’empresa pública brasilera

La policia espera davant la residència de Lula.

L’últim episodi del gran escàndol que sacseja Petrobras, una de les empreses estatals més grans de l’Amèrica Llatina, s’ha saldat amb el relleu de tota la cúpula directiva de l’empresa. S’estima que l’esquema de corrupció i suborns a alts càrrecs de l’empresa entre el 2004 i el 2012 va desviar aproximadament 10.000 milions de reals (uns 3.200 milions d’euros). L’escàndol també ha esquitxat empresaris de grans constructores brasileres, com Odebrecht, i polítics de tots els partits.

Aquestes són les claus principals d’un cas enorme en què és fàcil perdre’s:

Què és Petrobras?

És l’empresa més gran del Brasil i l’empresa estatal més important de Llatinoamèrica. Fundada el 1953, ha estat durant dècades l’orgull del país. Dóna feina a 87.000 treballadors i produeix dos milions i mig de barrils de cru al dia. Tant l’expresident Lula da Silva com la presidenta, Dilma Rousseff, van dipositar en la petroliera “el futur del Brasil” després del descobriment de nous jaciments el 2006.

Qui va començar la investigació i quan?

L’operació Lava Jato va arribar al gran públic el març de 2014, amb la detenció de 24 persones en diversos estats del Brasil, però havia començat el juliol de 2013, quan la Policia Federal de Curitiba (Paranà) va descobrir una xarxa de blanqueig de diners de mida mitjana que operava des de Brasília i São Paulo. Després de mesos d’investigació, el fil va acabar portant la policia de tornada a l’Estat de Paranà, on vivia el canvista Alberto Youseff, expert en blanqueig de diners, vell conegut de la Policia Federal i un personatge fonamental en l’engranatge descobert. Després que fos detingut, al març, va arribar a un acord de delació premiada amb la policia: els seus testimonis i els d’un altre “col·laborador” amb la justícia, Paulo Roberto Costa, exdirector de Proveïment de Petrobras, van fer explotar el cas, que ha esquitxat polítics brasilers.

Quants diners es van desviar?

La Fiscalia calcula que la quantitat total desviada entre el 2004 i el 2012 puja a 8.000 milions de dòlars (20.000 milions de reals): l’escàndol de corrupció més gran de la democràcia brasilera.

Com funcionava la xarxa corrupta?

Petrobras licitava les grans obres a empreses constructores i d’enginyeria brasileres, en aplicació de la política “Compreu nacional”, implementada per Dilma Rousseff com a ministra d’Energia per estimular la creació d’ocupació. Dels pressupostos de milers de milions de reals es desviava sistemàticament en suborns un percentatge prop del 3% per a empresaris i polítics. Posteriorment, els diners blanquejats es reintroduïen en el sistema mitjançant negocis de benzineres, bugaderies o hotels. Els presumptes delinqüents transferien sumes elevades de diners a l’estranger, a través d’una xarxa de més de cent empreses façana i centenars de comptes bancaris que despatxaven milions de dòlars cap a la Xina o Hong Kong. Les companyies, pura cosmètica financera, simulaven importacions i exportacions amb l’únic propòsit de rebre o enviar diners, sense cap comerç de productes o serveis.

Quins partits polítics se’n van beneficiar?

La trama de finançament irregular de partits polítics afecta en principi tot l’arc parlamentari, tot i que de manera clara el Partit dels Treballadors (PT), que governa; el Partit del Moviment Democràtic Brasiler (PMDB) i el Partit Progressista (PP). El cas ha destapat pràctiques corruptes esteses des de fa lustres entre l’elit del país.

Quatre expresidents esquitxats pel cas de corrupció

Els expresidents Fernando Henrique Cardoso (del Partit de la Socialdemocràcia Brasilera, PSDB), Luiz Inácio Lula da Silva (del Partit dels Treballadors, PT, al poder), Fernando Collor de Melo (actual senador del Partit del Treball del Brasil, PTB, d’Alagoas, que ja està sent processat al Suprem Tribunal Federal) i l’actual dirigent, Dilma Rousseff (PT), han estat esmentats en les interlocutòries del cas.

Té ramificacions internacionals?

Les connexions estrangeres del cas Petrobras són abundants. Als Estats Units, on les accions de l’empresa cotitzen a la Borsa de Wall Street, és investigada per la Securities and Exchange Comission (SEC). A més, la policia va trobar a casa d’Alberto Yousseff una llista de 750 obres, entre les quals figuraven desenes de projectes duts a terme a Llatinoamèrica. Les ramificacions de la Lava Jato arriben també a l’altra banda de l’Atlàntic: concretament a Suïssa, on s’han desplaçat investigadors del cas per col·laborar en el rastreig d’actius il·legals.

En quina mesura afecta la Lava Jato el Govern brasiler?

La presidenta del Govern, Dilma Rousseff, va presidir el Consell d’Administració entre el 2003 i el 2010, quan es van aprovar i es van executar algunes de les operacions més escandaloses del cas (entre les quals hi ha la més greu: la compra de la refineria de Pasadena, als Estats Units, per un preu 47 vegades superior del que havia desemborsat dos anys abans, el 2004, l’empresa belga Astra Oil).El últim episodi del gran escàndol que assota a Petrobras, una de les majors empreses estatals d'Amèrica Latina, s'ha saldat amb el relleu de tota la cúpula directiva de l'empresa. S'estima que l'esquema de corrupció i suborns a alts càrrecs de l'empresa entre 2004 i 2012 va desviar almenys 10.000 milions de reals (uns 2.400 milions d'euros). L'escàndol també ha tacat a empresaris de grans constructores brasileres, com Odebrecht, i a polítics de tots els partits.

Aquestes són les principals claus d'un cas enorme en el qual és fàcil perdre's:

Qué és Petrobras?

És la major empresa de Brasil i la major empresa estatal de Llatinoamèrica. Fundada en 1953, ha estat durant dècades l'orgull del país. Empra a 87.000 persones i produeix dos milions i mitjà de barrils de cru al dia. Tant l'expresident Lula da Silva com la presidenta Dilma Rousseff van dipositar en la petroliera “el futur de Brasil” després del descobriment de nous jaciments en 2006.

Quién i quan va començar la investigació?

La Operación Lava Jato va arribar al gran públic al març de 2014, amb la detenció de 24 persones en diversos Estats de Brasil, però havia començat al juliol de 2013, quan la Policía Federal de Curitiba (Paraná) va descobrir una xarxa de rentat de diners de grandària mitjana que operava des de Brasília i São Paulo. Després de mesos d'investigació, el fil va acabar portant-los de tornada a el Estado de Paraná, on vivia el cambista Alberto Youseff, expert en blanqueig de diners, vell conegut de la Policía Federal i un personatge fonamental en l'engranatge descobert. Després de la seva detenció al març, va arribar a un acord de delació premiada amb la Policia: els seus testimonis i els de un altre ‘col·laborador’ amb la Justícia, Paulo Roberto Costa, exdirector de Abastecimiento de Petrobras, van fer explotar el cas, que ha esquitxat a polítics brasilers.

Cuánto diners va ser desviat?

La Fiscalia calcula que la quantitat total desviada entre 2004 i 2012 ascendeix a 2.400 milions d'euros (10.000 milions de reals): el major escàndol de corrupció de la democràcia brasilera. Les xifres poden ser molt més altes.

Cómo funcionava la xarxa corrupta?

Petrobras licitava les seves grans obres a empreses constructores i d'enginyeria brasileres, en aplicació de la política ‘Compre Nacional’ implementada per Dilma Rousseff com a ministra de Energía per estimular la creació d'ocupació. Dels pressupostos de milers de milions de reals es desviava sistemàticament en suborns un percentatge proper al 3% per a empresaris i polítics. Posteriorment, els diners blanquejats es reintroducía en el sistema mitjançant negocis de gasolineres, bugaderies o hotels. Els presumptes delinqüents transferien sumeixis elevades de diners a l'estranger, a través d'una xarxa de més de cent empreses ‘façana’ i centenars de comptes bancaris que despatxaven milions de dòlars cap a Xina o Hong Kong. Les companyies, pura cosmètica financera, simulaven importacions i exportacions amb l'únic propòsit de rebre o manar diners, sense comerç algun de productes o serveis.

Qué partits polítics van ser beneficiats?

La trama de finançament irregular de partits polítics afecta en principi a tot l'arc parlamentari, encara que señaladamente al governant Partido de los Trabajadores (PT), a el Partido del Movimiento Democrático Brasileño (PMDB) i a el Partido Progresista (PP). El cas ha destapat pràctiques corruptes esteses des de fa lustres entre l'elit del país.

Quatre expresidents esquitxats pel cas de corrupció

Los expresidents Fernando Henrique Cardoso (de el Partido de la Socialdemocracia Brasileña, PSDB), Luiz Inácio Lula da Silva (del governant Partido de los Trabajadores, PT), Fernando Collor de Melo (actual senador de el Partido del Trabajo de Brasil, PTB, de Alagoas, que ja està sent processat en el Supremo Tribunal Federal) i l'actual dirigent, Dilma Rousseff (PT), han estat esmentats en les interlocutòries del cas.

Tiene ramificacions internacionals?

Les connexions estrangeres del cas Petrobras són abundants. A Estats Units, on les seves accions cotitzen en la Borsa de Wall Street, és investigada per la Securities and Exchange Comission (SEC). A més, la policia va trobar a casa de Alberto Yousseff un llistat de 750 obres entre les quals figuraven desenes de projectes realitzats a Llatinoamèrica. Les ramificacions de la Lava Jato arriben també a l'altre costat de l'Atlántico: concretament a Suïssa, on s'han desplaçat investigadors del cas per col·laborar en el rastreig d'actius il·legals.

En quina mesura afecta la Lava Jato a el Gobierno brasiler?

La presidenta de el Gobierno, Dilma Rousseff, va presidir el Consell de Administración entre 2003 i 2010, quan es van aprovar i van executar algunes de les operacions més escandaloses del cas (entre elles la més greu: la compra de la refineria de Pasadena, a Estats Units, per un preu 47 vegades superior a la qual havia desemborsat dos anys abans, en 2004, l'empresa belga Astra Oil)

MÉS INFORMACIÓ