Selecciona Edició
Connecta’t

Salut destina 200 milions l’any a centres sanitaris privats a Barcelona

Un informe municipal revela que el departament va augmentar un 25% la contractació a l’hospital privat Sagrat Cor durant la crisi

Porta principal de l'Hospital Sagrat Cor, a Barcelona.
Porta principal de l'Hospital Sagrat Cor, a Barcelona.

La privatització de la sanitat a Barcelona toca totes les àrees assistencials, des d'hospitals fins a centres sociosanitaris. Un informe encarregat per l'Ajuntament de Barcelona sobre la privatització del sistema sanitari a la ciutat revela que el Departament de Salut destina més de 200 milions d'euros anuals (el 10% del pressupost global destinat a assistència sanitària) a contractar activitat a centres amb afany de lucre. Només en l'àmbit hospitalari, Salut va augmentar un 25% la contractació a l'hospital privat Sagrat Cor durant els anys de la crisi. "Cal reforçar la presència pública per donar el millor servei", ha assenyalat aquest divendres l'alcaldessa Ada Colau durant la presentació de l'estudi.

Quan va arribar al govern municipal, l'equip de Colau va encarregar dos informes per avaluar la situació de la sanitat a Barcelona i la presència del capital privat a la xarxa d'atenció pública. La Universitat Pompeu Fabra es va encarregar d'estudiar, a través d'entrevistes a alts càrrecs, els mecanismes que afavoreixen les privatitzacions, mentre que, amb dades de l'Agència de Qualitat i Avaluacions Sanitàries (Aquas), tècnics de l'Ajuntament van analitzar l'estat i l'evolució del sistema sanitari entre el 2009 i el 2014. Els resultats obtinguts cristal·litzen la penetració de l'ànim de lucre en la sanitat pública: des del 4% de l'activitat hospitalària fins al 100% del transport sanitari estan en mans d'operadors privats.

La realitat de Barcelona és un reflex del que passa a tot Catalunya i de l'essència del model sanitari català: en assistència hospitalària, l'ànim de lucre és més residual, mentre que en salut mental o serveis sociosanitaris, la seva presència és hegemònica. "Era important tenir aquests estudis perquè pensem que la privatització amenaça el dret a la salut. Amb elements altament privatitzats no podem garantir els principis de transparència, equitat o sostenibilitat del sistema", ha argumentat la comissionada de Salut, Gemma Tarafa.  Segons l'informe, el 10% de l'atenció primària i el 20% dels serveis de salut mental estan en mans d'entitats privades amb ànim de lucre.

No obstant això, Tarafa ha mostrat especial "preocupació" per la situació d'altres línies assistencials menys definides en l'espai, per exemple la rehabilitació o el transport sanitari. El 55% de les teràpies de rehabilitació es contracten a entitats privades amb afany de lucre i el 100% del transport sanitari no urgent de la ciutat (21 milions) o l'oxigenoteràpia (7 milions) també estan privatitzats. En total, tot aquest conglomerat de contractacions a grups empresarials arriba a més de 200 milions l'any.

Per revertir aquestes privatitzacions, Tarafa ha avançat un paquet de mesures que hauran de consensuar, en bona mesura, amb els responsables del Departament de Salut. Dins del seu marge de maniobra, la comissionada de Salut ha explicat que reobriran 150 llits del sociosanitari Centre Fòrum, propietat del consorci públic Parc Salut Mar, per frenar el transvasament de pacients que se'n van a centres amb ànim de lucre.

A més, Tarafa ha llançat un missatge al conseller de Salut, Toni Comín. Encara que ha celebrat la seva decisió de treure de la xarxa hospitalària pública centres amb afany de lucre, la comissionada municipal ha anat un pas més enllà i ha proposat "estendre la mesura a altres àrees". Tarafa obre així la porta al debat d'excloure també de la salut mental i l'àmbit sociosanitari els operadors privats, una maniobra molt més complexa atesa l'alta presència de centres d'aquest tipus en el sector. "No es farà de la nit al dia, però hem de fer un procés de transició. I en aquest procés hi ha elements que no poden esperar més, com la rendició de comptes o la transparència", ha assenyalat Tarafa.