Selecciona Edició
Connecta’t
ANÀLISI

Un temps nou?

Un dels arguments dels independentistes que més s'ha consolidat en la societat catalana és que, pel que fa a Catalunya, tant se val que hi hagi el PP o el PSOE

Un dels arguments dels independentistes que més s'ha consolidat en la societat catalana és que, pel que fa a Catalunya, tant se val que hi hagi el PP o el PSOE. Que al final, els dos grans partits nacionals sempre es posen d'acord per “fer la punyeta” a Catalunya. La tesi s'arrodoneix dient que res significatiu millorarà en la qüestió territorial mentre governin uns o altres.

Aquesta canterella, que alguns barons socialistes han contribuït a refermar amb fruïció durant dècades, va camí d'esquerdar-se si es consoliden actituds, arguments i raons que s'han vist en el debat d'investidura. Albert Rivera va parlar en català ahir al matí al Congrés dels Diputats, igual que ho havia fet Xavier Domènech uns minuts abans. A la tarda també Aitor Esteban va utilitzar el basc per obrir la seva intervenció. I, a diferència de temps recents, no va passar res. Res de res.

Que al Congrés es parli amb normalitat qualsevol de les quatre llengües cooficials d'un país no hauria de ser notícia. Que els ho preguntin als ciutadans —i traductors— de l'Assemblea Federal de Suïssa. Però el primer senyal de normalització d'això arriba, i no és casualitat, en l'estrena de la nova etapa sense majoria absoluta del PP i amb Pedro Sánchez batallant per demostrar que té fusta de president per més que li faltin els vots.

Al marge del resultat de la votació d'ahir i del nou “no” a Sánchez que es preveu per a divendres, hi ha canvis de fons que molts nacionalistes de totes dues bandes no volen veure i que ja truquen a la porta.

Cal escoltar atentament els discursos tant de Joan Tardà (ERC) com de Francesc Homs (DiL). Darrere dels escarafalls, el que diuen no és el mateix que fa tres mesos. O és que llavors defensaven la idea del referèndum? Precisament, tant un partit com l'altre, van acabar justificant la no-reedició de Junts pel Sí en les eleccions generals argumentant que “el referèndum ja s'havia fet” en les eleccions catalanes.

Tornar al referèndum i relegar —encara que sigui temporalment— la independència unilateral pot obrir vies de diàleg per més que el PSOE rebutgi la consulta. També obre portes el fet que Pedro Sánchez s'hagi llegit atentament —i ahir ho va demostrar— les 23 peticions que la Generalitat va fer el 2014 a Mariano Rajoy. Amb aquests ingredients i una mica de bona voluntat hi ha marge per asseure's a parlar. Soraya Sáenz de Santamaría va aventurar ahir que dilluns comença “un temps nou”. Potser no ho serà només per al PP.