El Barça fulmina un Rayo que acaba amb nou jugadors

Una pífia del seu porter, dues expulsions i un Messi festiu van condemnar el Rayo davant d'un Barça que primer va gestar el partit i després s'hi va recrear. Un Barça que va desxifrar amb bona traça el que exigia la cita, en un camp sense gaires sortides i davant d'un adversari contracultural, dels que no s'acovardeixen gens ni mica, dels que van endavant sigui quin sigui el rival. Aquesta vegada, però, al Rayo totes les circumstàncies se li van girar en contra. D'una banda, el rigor arbitral i el fet que els blaugrana s'ho van prendre seriosament, expressant-ho millor que ningú Lionel Messi, que no va estar de pas per Vallecas, sinó que semblava que fos al seu barri. A més, Llorente va veure la vermella abans del descans, ja amb 0-2. Impossible per als de Paco Jémez.

Tan peculiar en tot és el castís Rayo que fins i tot obliga a jugar un futbol singular, futbet més aviat. La mida retallada del camp i la gosadia de Paco Jémez d'anar a pit descobert, amb la defensa lluny de la defensa, no deixa cap més alternativa que fer rodar la pilota amb els tocs justs i precisos, no hi ha espai per teixir. El Rayo, a la seva, pot resultar claustrofòbic, cal fugir-ne a tota vela. El Barça ho va interpretar bé i va saber fer un reset al seu format habitual. Res de rondos, és un equip amb molts recursos i molt variats. A Vallecas, ni tan sols Bravo va tenir una pausa per iniciar el joc amb els seus centrals, com els agrada als blaugrana. Messi, tant excepcional futbolista com il·lustre perit de cada partit, se'n va adonar a la primera. Fins que el Rayo no es va desfilar, el geni es va plantar a la línia de mig camp i, per un dia, va exercir de Busquets. El Barça, amb Leo de lletrat, va mutar la davantera a l'eix de la gespa i des d'aquí va pensar i va liquidar el partit. Aquest Barça sap com buscar-se la vida en diferents escenaris, en general interpreta de meravella el que requereix cada repte.

Un dijous nocturn al singular recinte de Vallecas pot resultar un partit trampa. No per a aquest Barça, que tramita els reptes amb una precisió de cirurgià. Si la situació no dóna per a la cosmètica, toca guanyar per una altra via, mitjançant l'exercici professional, ordre, control, paciència, i ja caurà. Amb més o menys vol, és un equip guanyador. Ho va demostrar a Vallecas, on s'ho va prendre amb el màxim rigor per primer clissar el Rayo i després fulminar-lo. En plena fase d'estudi, Juan Carlos, porter local, va entregar-se de mala manera. Només Messi l'havia posat a prova fins que enmig del primer acte, Sergi Roberto, altre cop lateral, va fer una centrada innòcua a l'àrea. Ningú pressionava Juan Carlos, que ell tot sol va enganxar i desenganxar la pilota. Rakitic, que passava per allà, només va bufar la pilota cap a la xarxa. Abans que ho fessin els blaugrana, el Rayo ja s'havia golejat.

No va haver-hi temps per consolar Juan Carlos. Amb els rayistes atordits, Messi, des del passadís central, va enfilar de nou el desgraciat porter, va flirtejar amb Neymar i la devolució del brasiler la va culminar el mateix Leo amb un xut subtil. És costum per al Rayo cedir dos gols als adversaris, com ja li va passar amb el Sevilla i el Betis en les últimes jornades, però el Barça no és dels que cedeixen fàcilment, pocs aconsegueixen desnaturalitzar-lo. Amb el 0-2 i Messi connectat, només els va faltar als locals que expulsessin Llorente, per una entrada molt aparatosa sobre Rakitic. Encara abans del descans, el partit ja era molt més que un vuitmil per als de Jémez, per molt que sigui un equip amb una fe encomiable.

Amb el duel ja encarrilat, la segona part va resultar ser un calvari per als de Vallecas, a qui només els va quedar recórrer a l'orgull, del res li falta a aquest club habituat a l'heroica per sobreviure. Aquesta vegada li tocava evitar un festí de Messi, Neymar i Suárez, cosa que en les seves circumstàncies resultava una aventura colossal. Manucho va caçar un gol i el Rayo va contenir el que va poder, el que li va permetre la Pulga, per a qui no hi ha moment de descans quan se sent del barri. Va marcar dos gols més com va voler. També va tenir temps de citar Neymar una quantes vegades amb el gol, però el brasiler no està gaire encertat quan encara la porteria. Encegat en diverses pugnes senzilles, el paulista es va sentir més a gust en la llarga distància, amb barreres pel mig. Messi li va concedir una falta directa i la pilota es va estavellar al pal dret de Juan Carlos. Busquets, en probable fora de joc, va córrer cap al refús, però Iturra el va parar. Penal i expulsió. Amb el Rayo amb nou, Suárez va aprofundir en el misteri blaugrana amb la sort des del punt de penal. Juan Carlos va evitar el gol del charrúa, el setè penal fallat pel Barça en aquesta Lliga. L'equip necessita al més aviat possible un conclave de bruixeria. Mentre s'ho fa mirar, avança com una bala en aquesta Lliga, en la qual enlluerna tant com guanya i ja ha polvoritzat el rècord de partits sense perdre que tenia el Madrid de Benhakker. Sap el que fa i el que cal fer. A Vallecas va fer el que exigeix Vallecas, un barri que li agrada a Messi.

Derrota de l’Espanyol a Cornellà

L'Espanyol va perdre 0-3 a Cornellà contra el Betis. Els de Galca, després de guanyar amb claredat al camp del Gijón semblaven haver agafat aire després d'allunyar-se de la zona de descens, tornen a tenir problemes després de caure amb contundència contra un rival directe. Els pericos han rebut una garrotada del Betis, que torna a guanyar després de tres empats consecutius.