Selecciona Edició
Connecta’t

La Sala Beckett ‘empaqueta’ 28 obres emblemàtiques

El teatre rescata, abans de traslladar-se al Poblenou, lectures dramatitzades de muntatges que han marcat la seva història

Detall de 'Lluny', de Caryl Churchill, interpretada per Rosa Boladeras i Oriol Vila el 2002.
Detall de 'Lluny', de Caryl Churchill, interpretada per Rosa Boladeras i Oriol Vila el 2002.

Ha passat més d'un quart de segle des que el director i dramaturg José Sanchis Sinisterra va trobar en un local del barri de Gràcia una sala des d'on difondre el seu teatre fronterer. Va ser el 1989 i des de llavors el número 55 bis del carrer Alegre de Dalt, batejat com Sala Beckett per l'admiració que en aquest moment professava a l'autor irlandès, s'ha convertit en una peça fonamental del mapa escènic de la ciutat.

Davant del retrat gegant de Beckett que presideix el lloc han trobat acollida autors contemporanis i la seva estada a l'Obrador ha estat fonamental, entre d'altres, per a Sergi Belbel, Lluïsa Cunillé, Carles Batlle o Pau Miró. Però després de les centenars de funcions realitzades, la Beckett finalitza una etapa. Ho fa per l'especulació immobiliària, per problemes d'espai, d'acústica del local… El cas és que al setembre el teatre ja estrenarà la seva primera obra a la nova seu que estan construint al Poblenou. La inauguració oficial es farà al novembre, després de la mudança. No obstant això, el trasllat no només serà físic. Per acomiadar la seva última temporada a Gràcia Toni Casares, que va agafar les regnes de la Beckett el 1997, ha rescatat 28 muntatges emblemàtics de la història de l'edifici.

Fins al 20 d'abril, dins del cicle La Sala Beckett està de mudança es faran lectures dramatitzades d'aquestes obres a càrrec dels mateixos actors que les van estrenar. “Hem intentat incloure el màxim d'autors de les diferents generacions formades aquí”, va explicar ahir Casares en referència a l'Obrador, la pota de la Beckett dedicada a la formació.

Aquest dilluns el cicle es va inaugurar amb El gran teatre natural d'Oklahoma, escrita per Sinisterra a partir de materials de Kafka i amb traducció de Belbel. Avui està previst fer el mateix amb Combat, de Carles Batlle, dirigida per Ramon Simó i interpretada per Jordi Collet i Montse Esteve. Batlle va debutar a la Beckett durant la temporada 1997-1998 amb aquest text sobre dues ètnies enfrontades en una guerra civil. A més, el cicle rescata La màquina d'aigua, de David Mamet, dirigida per Àlex Rigola i interpretada per Pepo Blasco i Rosa Boladeras. També Lluny, de Caryl Churchill, o la truculenta Soterrani, de Josep Maria Benet i Jornet. Sota la direcció de Xavier Albertí i amb els actors Pere Arquillué i Pep Cruz, l'obra va ser un dels èxits de la temporada 2007-2008.

“L'important és com un espai de dimensions tan reduïdes ha pogut incidir tant en el panorama teatral. Especialment destacaria el boom d'autors catalans, tant en nombre com en nivell, que estan escrivint”, va opinar Casares. Per tancar el comiat, al maig prendran el relleu els creadors més joves dins del cicle Els Malnascuts. “L'altre dia Sinisterra recordava les facilitats que en el seu moment va tenir per aconseguir ajudes de les administracions. La Beckett no hauria tingut aquest recorregut tan sòlid sense aquests inicis. Ja no passa el mateix”, va criticar Casares.

En la nova etapa a l'antic edifici de Pau i Justícia tindran unes instal·lacions de 2.900 metres quadrats remodelades pels arquitectes Ricardo Flores i Eva Prats. Malgrat les comoditats, la filosofia de la Beckett seguirà intacta, va afirmar Casares. “Creixerem com a Obrador, però continuarem proposant un teatre de petit format amb una relació propera entre públic i actors”.