Selecciona Edició
Connecta’t

Colau vol reduir els bars al centre de Gràcia i vetar-hi albergs

Com el Pla d’Allotjaments Turístics, el Pla d’Usos divideix el districte en zones per saturació

Protesta a la Plaça del Sol contra les terrasses.
Protesta a la Plaça del Sol contra les terrasses.

El nou Pla d’Usos del districte de Gràcia de Barcelona preveu la revocació de llicències de bars i restaurants a les zones més saturades, on hi ha fins a 7,9 locals per hectàrea, quan als extrems del districte la mitjana és de 2,7. La zona més saturada correspon a la part central de la Vila i els carrers que desemboquen a les parades de metro de Fontana i Joanic. Amb el pla, l’Executiu de l’alcaldessa Ada Colau vol reduir el nombre de locals evitant concedir noves llicències encara que es tanquin establiments. El pla també restringeix l’obertura de residències o “allotjaments col·lectius susceptibles de ser utilitzats com a allotjaments turístics” a la Vila, el Camp d’en Grassot i l’entorn del Park Güell.

El pla inclou els establiments de menjar per portar, com els 'wok'

El pla futur, del qual el plenari del districte barceloní va informar favorablement dimarts passat —i que ara ha de passar per comissió i pel plenari—, també veta els albergs de joventut. El primer Pla d’Usos de Gràcia es va redactar el 1994 i se’n van fer revisions el 2001 i el 2004, i el 2014 se’n va emprendre l’última, durant el mandat de l’alcalde Xavier Trias (CiU). Va ser coincidint amb l’obertura d’albergs, que finalment van obtenir llicència.

El nou pla és fruit del procés participatiu fet entre el 2014 i el 2015. Divideix el districte en zones amb diferents restriccions en funció de la quantitat de locals i la trama urbana de cada sector. En la línia del Pla Especial d’Allotjaments Turístics (PEUAT) que Colau preveu aprovar el pròxim dia 10, fixa on es pot créixer en bars i restaurants, on no i on es revocaran llicències. El pla també inclou els establiments de menjar per emportar, com els woks o locals que venen porcions de pizza.

A la zona més saturada el pla no permetrà obrir nous establiments encara que se’n tanquin. Es tracta de “garantir la cohesió del teixit social i l’entorn urbà”, segons el redactat. Aquesta zona comprèn la Vila de Gràcia, amb les places més freqüentades (Sol, Revolució, Virreina, Diamant) i la trama que les uneix. També inclou els carrers que desemboquen a les estacions de metro (Fontana i Joanic) i l’entorn del mercat de l’Abaceria.

La segona zona és la de “contenció”: aquí es permet obrir nous establiments sempre que la nova activitat no suposi un augment del nombre total de llicències a l’àrea. Comprèn Gran de Gràcia, els eixos de Pi Margall i Escorial, Camp d’en Grassot i Gràcia Nova.

A la resta de zones del districte, anomenades “genèriques”, el pla permet noves llicències. Finalment, hi ha Àrees de Tractament Específic (ATE), com la zona d’influència del Park Güell. El regidor de Gràcia Eloi Badia considera el nou pla una “eina millor i més transparent”. El pla també reforça el control i la inspecció i preveu que els veïns denunciïn llicències si no es fan servir correctament.