Junts pel Sí es divideix per la votació pel monument franquista de Tortosa

Junts pel Sí ha exercit per primera vegada al Parlament la llibertat de vot a les seves files. Esquerra i Convergència han mostrat aquest dijous grans diferències internes en la votació sobre la retirada d'un monument franquista a la localitat tarragonina de Tortosa. L'Ajuntament del municipi, governat per Convergència, té planejat un referèndum local per decidir què fer amb el monument. Els diputats convergents de la coalició recorren a l'“autonomia local” per rebutjar que es retiri encara que reconeguin que no els agrada. A més, han defensat que tenien pactat amb els seus socis que tot allò que no estigués al programa electoral es votaria amb llibertat. ERC, no obstant això, troba indefensable que no es retiri el monument i el to en aquest desacord ha pujat per primera vegada entre els membres de la coalició de Govern.

El gest és més simbòlic que real. El punt de la moció insta la Cambra a pronunciar-se, però no pot obligar a retirar el monument. No obstant això, per primera vegada la sintonia entre els membres de la coalició de Govern ha estat gairebé de crispació. No només entre CDC i ERC, sinó també entre aquests i la CUP, que sosté l'Executiu.

La defensora de la moció, Mireia Boya de la CUP, ha dit que els governants de l'Ajuntament de Tortosa són hereus del “franquisme sociològic”, cosa que ha irritat la diputada convergent que defensava la posició de votar-hi en contra, Meritxell Roigé, que a més és tinent d'alcalde de la localitat.

La votació ha estat molt ajustada i ha tirat endavant amb 43 punts a favor, 42 en contra i 46 abstencions. El president Carles Puigdemont hi ha votat en contra, mentre que el vicepresident Oriol Junqueras s'ha abstingut i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, hi ha votat a favor. El vot que ha decantat finalment la balança per aprovar el punt ha estat “per un error” de l'independent Germà Bel. 

La iniciativa era a càrrec dels anticapitalistes, que presentaven una sèrie de mesures a favor de la recuperació de la memòria històrica en què han trobat el suport sobretot de Catalunya Sí que és Pot, el PSC i ERC. PP i Ciutadans han aprovat també la majoria dels punts però han qüestionat que l'esquerra sigui bel·ligerant només amb les víctimes del franquisme i no amb “la resta de règims totalitaris”, ha dit Ferran Sánchez, del PP. Una de les mesures que s'han aprovat és oficialitzar els bancs d'ADN de famílies que busquen parents desapareguts en fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya.