Selecciona Edició
Connecta’t

Un cap de Mossos admet que va donar “innombrables” cops als indignats

Un comandament policial nega alhora agressions a cinc manifestants del 15-M i diu que la sang podia ser pintura

Protestes dels indignats davant dels Mossos.
Protestes dels indignats davant dels Mossos.

Jordi Arasa, subinspector dels Mossos d’Esquadra, admet que va clavar “innombrables” cops amb la porra als indignats que, el 2011, acampaven a la plaça de Catalunya. Alhora, nega haver agredit les cinc persones que l’han denunciat per aquests fets. En la declaració d’ahir com a investigat —la nova denominació d’imputat— davant la jutgessa, Arasa va negar ser la persona que apareix en unes imatges gravades el 27 de maig, durant el violent desallotjament dels indignats que va fer la volta al món. I va posar en dubte que algunes de les ferides denunciades aquell dia ho fossin realment: “Hi havia molta pintura vermella”, va dir davant el jutge.

El desallotjament dels indignats de la plaça de Catalunya va desembocar en un procés judicial contra els responsables del dispositiu —inclosos comandaments policials i polítics— que va acabar arxivat. L’únic processat va ser, precisament, el subinspector Arasa. Fa un any i mig, l’Audiència de Barcelona el va condemnar a pagar una multa per lesions doloses contra l’exdiputat de la CUP David Fernàndez, que en el judici va aconseguir identificar-lo. El resultat d’aquest procés va tenir una altra conseqüència: va permetre a la jutgessa d’instrucció reobrir la causa per les càrregues del 27-M.

Per encàrrec de la magistrada, els Mossos han analitzat vuit vídeos gravats el dia dels fets per mitjans de comunicació i denunciants. Els Mossos d’Esquadra han conclòs que l’agent que apareix clavant cops a cinc dels manifestants no és altre que Arasa, que exercia de cap del dispositiu de l’Àrea de Recursos Operatius (ARRO) dels Mossos. En la declaració, que va durar una mica més d’una hora, el comandament policial es va reconèixer en alguns fragments dels vídeos —en els quals apareix passejant-se per la plaça—, però no en els més conflictius, o sigui les escenes en què s’observen agressions. Els cinc denunciants estaven a terra i es negaven a abandonar la plaça quan van rebre els cops de porra. Un d’ells va rebre diversos punts de sutura per cops al cap; un altre va rebre cops al llavi i un tercer va tenir lesions a la mà després d’intentar-se protegir.

Arasa, que va anar a declarar amb l’uniforme de la unitat, va defensar per tots els mitjans l’actuació. Va afirmar que els manifestants van mantenir “una actitud violenta” perquè “no s’aixecaven” i “impedien el desallotjament”. I va recordar que els mossos “també van ser agredits” en aquella intervenció. El subinspector va admetre que va utilitzar la defensa reglamentària “moltes vegades” aquell dia, però sempre va clavar cops “de cintura cap avall”, o sigui tal com marquen els protocols. En el cas de les persones que estaven assegudes, va dir que els cops es van clavar a les “tíbies”. El subinspector va insistir que els Mossos van fer servir “la mínima força possible” per “guanyar l’espai” de la plaça de Catalunya, tal com se’ls havia ordenat. L’operació es va saldar amb més de 120 ferits.