Selecciona Edició
Connecta’t

Sánchez fracassa en el primer intent d’investidura amb 219 vots en contra

El resultat dóna al líder socialista tot just 130 vots a favor de la seva investidura i una abstenció

El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, aquest dimecres.
El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, aquest dimecres. (EFE)

Pedro Sánchez no ha aconseguit aquest dimecres la majoria absoluta necessària a la primera volta i és difícil que arribi a la majoria simple quan es reprengui el ple divendres que ve a la nit. El líder socialista només ha aconseguit 130 vots a favor a la seva investidura: els del PSOE i Ciutadans. Un total de 219 diputats han votat en contra i la diputada de Coalició Canària s'ha abstingut.

Els durs enfrontaments entre els principals portaveus parlamentaris en el debat d'investidura apunten a una situació d'empat infinit i d'impossibilitat de triar a un president del Govern espanyol. És a dir, que, excepte canvis importants, el resultat que s'entreveu és el de noves eleccions generals el 26 de juny. Divendres es tornarà a votar, però si no hi ha canvis imprevistos, el secretari general del PSOE haurà protagonitzat la primera investidura frustrada de la democràcia.

El resultat no visible en el panell de votació és el de l'acord impossible. El PP va desqualificar l'acord entre PSOE i Ciutadans; Podem va arremetre contra els dos signants del pacte; els socialistes van reafirmar que mai pactaran amb els populars; el partit taronja va desqualificar al president en funcions i els independentistes van reclamar que s'admeti que avanci el seu procés sobiranista com a condició per donar suport a qualsevol candidat. És l’empat infinit perquè cadascú va parlar per als seus fidels i, molt probablement, els va deixar satisfets, fins i tot a costa de no trobar cap punt de trobada.

A dreta i esquerra no hi ha opcions d’abstenció que permetin la investidura perquè Mariano Rajoy i Pablo Iglesias van escenificar ser molt lluny de Sánchez. El primer el va ridiculitzar i el segon el va arribar a acusar de “miserable”. Tot en un to d’esbroncada, d’intercanvi de desqualificacions, de retrets creuats, d’acord impossible i de prèvia a una campanya electoral repetida. Cadascun enrocat a la seva trinxera.

Albert Rivera, líder de Ciutadans, va intentar invocar el diàleg, el pacte i l’acord, clamant en el desert d’un Parlament impossible per aritmètica i per les actituds que s’hi mostren. No obstant això, va ser dur contra Rajoy i va acusar el PP i Podem de fer “una pinça estranya contra l’acord que representa nou milions d’espanyols”.

En la segona jornada del debat d’investidura, el líder del PP i president en funcions va desqualificar i va ridiculitzar l’aspirant socialista i va qualificar de “farsa” la candidatura. Va deixar per a la posteritat la paraula “bluf” per descriure el que, segons ell, és Sánchez. I el líder de Podem, que s’estrenava a la tribuna d’oradors, va desqualificar el socialista com a hereu dels GAL i com a candidat “rendit a les oligarquies i els poders fàctics”.

Rajoy va fer servir un to d’agressivitat irònica. Va arribar a acusar Sánchez de “no haver mogut ni un dit per formar Govern, i pretén que algú l’hi regali”. Va explicar que va renunciar a intentar-ho i va declinar l’oferta del rei quan va comprovar que la resposta de Sánchez era només el no. El pacte amb Ciutadans no es va escapar d’aquest interès per ridiculitzar, del qual va dir que és “de rellevància molt limitada sense el més mínim sentit del ridícul”.

No va explicar quina alternativa proposa per al bloqueig institucional, perquè l’única manera d’engegar el rellotge de la repetició de les eleccions és que es presenti un candidat a la investidura, encara que sigui fallida. De fet, Sánchez va reiterar que es presenta per responsabilitat institucional: “Bloquejar el rellotge de la democràcia és faltar al respecte als espanyols”. Va acusar Rajoy de faltar al respecte als seus votants, als ciutadans i al rei quan va renunciar a presentar-se a una investidura.

El socialista va respondre al líder del PP intentant fer servir la mateixa força del missatge de Rajoy: l’agressivitat justifica un acord per buscar un Govern del canvi. “Podem és la taula de salvació del PP”, va arribar a dir l’aspirant. Iglesias va interpretar des de la tribuna un discurs que buscava diferenciar-se de tots i en termes de crítica molt dura. Se’n va anar al segle passat i va vincular el PP amb el totalitarisme de la dictadura de Franco; a Albert Rivera el va identificar amb el franquisme com “un cap d’esquadra de la postguerra”, com hereu de “la pitjor de les tradicions polítiques”, “la ideologia de la proximitat al poder” i el “titella dels poderosos”, i al PSOE li va recordar la guerra bruta, els GAL i la calç viva en què agents de la Guàrdia Civil van enterrar Lasa i Zabala als anys 80. “No faci cas a Felipe González, que té les mans tacades de calç viva”, va etzibar Iglesias al socialista entre l’esbroncada a l’hemicicle. Sánchez tenia 10 anys quan va passar allò que se li imputa ara i Iglesias, quatre.

El líder de Podem va desqualificar Sánchez pel pacte amb Ciutadans, del qual va dir que ha estat “a la mida de les oligarquies”, va arremetre contra negociadors del PSOE com Jordi Sevilla i, en definitiva, va dissipar la possibilitat d’un acordque suposés almenys l’abstenció del seu partit per desbloquejar la situació. Malgrat tot, va citar el PSOE a asseure’s a negociar un pacte d’esquerres, sense Ciutadans, a partir de la setmana vinent. En la mateixa línia van intervenir els representants d’En Comú Podem i En Marea, Xavier Doménech i Alexandra Fernández, respectivament.

“No voti amb el PP”, li va respondre Sánchez a Iglesias, sense perdre l’ocasió de retreure-li que titlli de “presos polítics” persones vinculades a ETA, com Arnaldo Otegi, utilitzant l’assassinat d’un regidor socialista. Per Iglesias, aquesta és una “actitud miserable” per fer servir les víctimes del terrorisme.

Sánchez va repetir que no és possible un pacte d’esquerres, perquè dependria dels independentistes. “No permetré que la governabilitat d’Espanya descansi sobre partits independentistes com ERC”, va assegurar, reblant la idea del Govern del canvi. Aquesta idea es va reforçar amb el fort discurs independentista de Joan Tardà (ERC), que va parlar de desobeir les lleis, però es va desinflar amb el de Francesc Homs (DL), que va donar a entendre que donaria suport a un pacte d’esquerres.

El socialista va intentar plantejar la resposta en positiu, obviant els desacords, per quedar-se en els acords, amb l’única excepció del referèndum d’autodeterminació a Catalunya. Va explicar que seria extensible a altres comunitats com Galícia, que busca facturar Espanya, que sempre la rebutjarà i va proposar una reforma constitucional que en millori l’encaix.

Invocació al diàleg

Malgrat tot, va citar Iglesias a asseure’s a negociar, una vegada relatats gairebé tots els apartats del pacte amb Ciutadans als quals Podem votarà que no i que, segons el socialista, serien assumibles pel partit morat. “Molts exvotants socialistes van votar Podem perquè pensaven que podien revitalitzar l’esquerra, però ara no entenen que hi voti en contra perquè el PP continuï governant en funcions”, va assegurar.

La resposta d’Iglesias no deixa cap escletxa de dubte sobre la intenció que té de no cedir en l’exigència del Govern de coalició: “Vostès sols no són de confiança”. “La setmana vinent”, va continuar Sánchez com un mantra, per proposar a Iglesias que “tot i que no assaltem el cel sí que puguem treure Espanya de l’infern en què ens ha ficat el PP. Li allargo la mà per pactar mesures que no estiguin en l’acord amb Ciutadans”. I va acabar amb la invocació perquè no voti amb el PP.

Tan dur va ser l’enfrontament que Joan Baldoví (Compromís) va demanar d’abaixar el to per parlar a partir de dilluns. Però les línies paral·leles mai no es troben si una no perd aquesta condició.