Selecciona Edició
Connecta’t

Pseudociències que no curen i que de vegades maten

Un grup de científics alerta sobre la proliferació de teràpies miraculoses que posen en risc persones vulnerables

“Al meu fill, l’ha matat la incultura científica”. Qui es lamenta així és Julián Rodríguez, un pare destrossat per la mort del seu fill de 21 anys a causa d’una leucèmia, després que rebutgés el tractament que li oferia la medicina científica i se sotmetés a una teràpia venuda com a miraculosa a còpia de vitamines. Doncs sí, hi ha pseudociències i teràpies màgiques que, a banda d’escurar i enganyar, maten. No perquè prescriguin substàncies verinoses, sinó que perquè inciten a rebutjar teràpies de les quals sí que s’ha demostrat que tenen eficàcia terapèutica i priven, per tant, els pacients de les opcions de curació que la medicina els ofereix i que en el cas d’Espanya estan a l’abast de tothom.

El jove mort era estudiant universitari de Física, cosa que demostra que la xarlataneria de les teràpies miraculoses pot enganyar fins i tot persones amb un nivell educatiu alt, perquè amb freqüència es presenten amb falses proves científiques. Les enquestes del CIS revelen que un 13% dels espanyols prefereix les anomenades medicines alternatives a la medicina convencional. Resulta altament preocupant que hi hagi una porció tan alta de ciutadans, molts dels quals són universitaris, que es lliuren de manera acrítica a teràpies de confort de les quals no s’ha demostrat cap eficàcia. Es pot criticar la massificació, els temps d’espera i altres disfuncions del sistema sanitari, però no hi ha cap dubte que és el que garanteix les opcions terapèutiques científicament acreditades. Les anomenades medicines alternatives s’han estès en els darrers anys fins a convertir-se en un sector econòmic poderós amb components que tenen molt per guanyar amb la incultura científica i molt per perdre amb una regulació estricta que exigeixi demostrar les bondats que proclamen. Especialment dignes de sospita són les teràpies que ofereixen curar el càncer o malalties greus i que exigeixen o aconsellen abandonar la medicina científica.

La proliferació d’aquestes teràpies ha portat un nombrós grup de científics a emprendre una campanya dirigida a les institucions i els mitjans de comunicació perquè deixin de promoure i emparar opcions que no només no curen, sinó que posen en risc persones que estan una situació especialment vulnerable. Els científics troben a faltar que les agències reguladores, les universitats i els col·legis professionals tinguin una actitud més ferma i rigorosa. També critiquen que els mitjans de comunicació donin de vegades el mateix tracte a les pseudociències que a la medicina basada en l’evidència, quan no són iguals en absolut.

El problema és que aquesta inacció pot costar vides. A començaments dels noranta va fer furor a Espanya l’anomenat mètode Hamer, una teràpia ideada pel metge alemany Ryke Geerd Hamer, que va ser inhabilitat per les pràctiques perilloses que promovia. El mètode Hamer prometia curar el càncer i la sida amb substàncies alternatives i exigia deixar la medicina convencional. Quan Sanitat i els col·legis de metges van reaccionar, més de 3.000 pacients havien abandonat la quimioteràpia o la radioteràpia. Havien rebutjat veritables opcions de curació.