Selecciona Edició
Connecta’t
TRIBUNA

Un deute amb la República

Canviar el nom de la plaça Llucmajor pel de plaça de la República posa en relleu el passat democràtic de Barcelona

Monument a la II República a la plaça Llucmajor.
Monument a la II República a la plaça Llucmajor.

La gent que vivim a Nou Barris i ens estimem les places i els carrers sabem que, per molts, la plaça on es creuen la Via Júlia i el passeig de Valldaura, l’anomenada fins ara plaça de Llucmajor, era des de fa molt de temps coneguda popularment com la plaça de la República.

Canviar el nom d’aquesta plaça no és cap anècdota urbana ni cap caprici polític. I no és, de cap manera, cap acte de revengisme històric. Aquesta decisió forma part de les actuacions que el Govern municipal de Barcelona en Comú està duent a terme per posar en relleu el passat democràtic de Barcelona i contribuir a construir la imatge del passat de bracet amb la ciutadania i les entitats que han lluitat per reivindicar la memòria de la ciutat. De fet, aquest canvi també és un acte de justícia i de dignificació.

A Barcelona, on encara perviuen símbols feixistes, fins ara no hi havia cap espai explícitament dedicat a retre homenatge als valors republicans, ideals necessaris per a la construcció col·lectiva del que ha de ser el bé comú en una societat.

Però, sobretot, la plaça de la República és una demanda ciutadana, de molts veïns i veïnes de Nou Barris, que ve de lluny. Ja el 2010 el ple del Consell del Districte de Nou Barris va aprovar el canvi de nom de plaça de Llucmajor per plaça de la República, a demanda de la Taula de Nou Barris per la República (formada, entre d’altres, per la Coordinadora d’Associacions de Veïns i entitats de Nou Barris, Associació Nou Barris per la República, ICV-EUiA, PSC i ERC).

Aquesta reivindicació se sustenta en el fet que va ser a Nou Barris on vam acollir el 1990 l’escultura d’homenatge a la República de Josep Viladomat, que originalment estava situada a la plaça del Cinc d’Oros, al passeig de Gràcia i Diagonal, i que va ser retirada per la dictadura franquista.

Estem convençuts, les veïnes i els veïns, que és a Nou Barris on s’ha de quedar l’estàtua original. S’ha de quedar per justícia urbana, per construir noves centralitats i per enfortir l’orgull de barri. I ho farà en una plaça que en porti el nom, el de la República. Un canvi de denominació que s’aprovarà aquest mateix dimecres en el Plenari del Districte i que inaugurarem popularment el pròxim 14 d’abril, coincidint amb la celebració del 85è aniversari de la proclamació de la República.

En l’acord també preveiem mantenir el nom de Llucmajor, concretament als jardins del costat, com vaig tenir el plaer d’expressar-li personalment a l’alcalde de Llucmajor.

La ciutat té l’oportunitat de tenir un deute menys amb la memòria i amb Nou Barris, amb la història de milers de veïns i veïnes que van lluitar en defensa dels valors republicans: els de la llibertat, la igualtat i la fraternitat.

Aquesta acció forma part d’una estratègia de ciutat perquè l’espai públic de Barcelona s’ompli d’elements que recordin les llibertats democràtiques i on no hi hagi cabuda per a símbols franquistes. Símbols d’una etapa dramàtica de la nostra història que expressen, insultants, fets que són antítesis dels valors de la democràcia. Davant d’això, la voluntat del Govern de Barcelona en Comú és clara: obrir el nomenclàtor de la nostra ciutat a persones, entitats i associacions defensores de les llibertats democràtiques i nacionals, protagonistes de diferents lluites populars i víctimes de la dictadura.

Janet Sanz és regidora del districte de Nou Barris