Selecciona Edició
Connecta’t

Els hospitals privats expulsats de la xarxa pública veuen perillar 250 llocs de treball

La decisió de Toni Comín pot afectar la plantilla de l’Hospital General de Catalunya i la Clínica del Vallès

Vista de l'Hospital General de Catalunya.
Vista de l'Hospital General de Catalunya.

Les conseqüències de la decisió del conseller de Salut, Toni Comín, d’expulsar dos hospitals privats de la xarxa pública comencen a prendre forma. Comín s’ha erigit com a paladí de la sanitat pública amb la mesura, molt aplaudida pels actors socials, però aquesta decisió també ha posat en perill bona part de la plantilla de l’Hospital General de Catalunya (HGC) i la Clínica del Vallès, tots dos propietat del grup empresarial Quironsalud. Fonts consultades per El País asseguren que el pla de Comín comportaria la pèrdua d’uns 250 llocs de treball entre tots dos hospitals (el 19% de la plantilla). A més, la mesura posaria en perill la continuïtat d’alguns serveis assistencials.

El temps corre —el contracte amb la Clínica del Vallès s’acaba el 15 d’agost i el de l’HGC, a final d’any— però, lluny de solucionar-se, el conflicte que ha generat la decisió de Comín es comença a enquistar. Per començar, una portaveu dels dos hospitals afectats insisteix que Salut no s’ha posat en contacte amb ells “ni oficialment ni extraoficialment” i que s’han assabentat de la mesura a través dels mitjans de comunicació. El conseller ho nega i assegura que el Departament ha mantingut contacte amb els responsables del grup i estan treballant per veure com s’efectuarà aquesta ruptura.

Comín va apel·lar a l’“essència” del model sanitari per expulsar l’ànim de lucre de la xarxa hospitalària pública i va prometre que l’activitat que ara duen a terme aquests dos centres serà assumida per hospitals públics. “El concepte és que de la caixa pública no es derivi ni un euro als beneficis d’empreses privades”, va apuntar el titular de Salut fa unes setmanes. Obrir plantes tancades i dotar de més recursos els centres públics per assumir aquesta activitat és la promesa de Comín. De fet, el Departament ja va donar l’avís el gener al Parc Taulí de Sabadell, que és l’hospital públic que més activitat deriva a la Clínica del Vallès, perquè es preparés per assumir les 2.600 operacions i les 1.000 hospitalitzacions que fins ara desviava al centre privat.

Però la mesura del conseller Comín implica conseqüències negatives per a l’altra part de l’equació, els hospitals expulsats. Els metges de l’HGC ja ho van advertir fa 15 dies en una missiva adreçada al conseller. “Aquesta decisió tindrà un efecte directe en la nostra empresa amb una pèrdua de llocs de treball a l’hospital”, va avisar la Junta Facultativa. En concret, entre 70 i 80 a la Clínica del Vallès i gairebé el doble a l’HGC. Els llocs de treball en joc suposen el 19% dels treballadors dels dos centres. A banda dels sanitaris, la mesura afectaria molts llocs indirectes, des del personal de restauració fins als equips de neteja.

La decisió del conseller implicaria també tancar alguns serveis, com el de cirurgia cardíaca. Aquesta unitat viu dels pacients que hi deriven els hospitals públics de l’entorn. “No hi ha pacients privats que es facin una intervenció de cirurgia cardíaca, així que això s’haurà de tancar. Això implica també perdre infermers especialitzats i tècnics amb formació específica”, assenyalen les mateixes veus.

Els infermers de l’HGC també van enviar una carta a Comín per mostrar “desacord” amb la decisió. Els sanitaris neguen que les derivacions al seu centre “produeixin un sobreesforç econòmic per a l’erari públic, sinó més aviat el contrari”. Per la seva part, la secció sindical de CCOO també va titllar de “populista” la mesura i va assegurar que “no és un tema d’estalvi”.