Selecciona Edició
Connecta’t

L’Agència Espacial Europea vol construir una base fixa a la Lluna

L’ESA assegura que ja està treballant en el projecte al Centre Europeu d’Astronautes, amb seu a la ciutat alemanya de Colònia

La nova cúpula de l'Agència Espacial Europea (ESA) vol construir una base permanent a la Lluna, l'indret on ara fa mig segle els russos van arribar per primera vegada i els nord-americans van fer els primers passos. Es tracta d'un projecte "molt ambiciós" en el qual ja està treballant el Centre Europeu d'Astronautes amb seu a la ciutat alemanya de Colònia.

"La meva intenció és construir una base permanent a la Lluna, una estació oberta a diferents Estats membres de tot el món", assegura Jan Wörner, director de l'ESA, en un comunicat publicat avui per l'Agència.

La humanitat no ha estat mai de forma permanent al satèl·lit, però la missió espacial Apollo va demostrar en el seu temps "que amb el compromís suficient, és possible fer un pas de gegant", assegura l'ESA. "Ho vam fer en la dècada dels seixanta en un termini de deu anys. Així que avui amb una tecnologia molt més desenvolupada, estem més que preparats per tornar a aconseguir-ho", diu Andreas Mogensen, astronauta de l'ESA.

La idea és que la base lunar formi part del projecte global de l'Estació Espacial Internacional, on estarien inclosos els nord-americans, els russos, els xinesos, els indis, els japonesos "i fins i tot altres països amb menors contribucions ", afegeix Jan Wörner.

Un taller amb els detalls

A principis d'aquest mes, el Centre Europeu d'Astronautes, a Colònia, va organitzar un taller sobre com construir un poble lunar permanent. El missatge clau és que la humanitat pot utilitzar els metalls, minerals i aigua gelada disponibles a la Lluna.

"La Lluna és plena de recursos. Hem trobat gel als pols lunars, i hem trobat àrees exposades constantment a plena llum. Aquests llocs ens poden oferir els recursos que necessitem per construir i també abastir els astronautes a la base lunar", explica Bernard Foing, director del grup internacional d'exploració lunar.

Les principals amenaces per a qualsevol base lunar són la radiació solar i còsmica, micrometeorits i les temperatures extremes. Però el científic irlandès Aidan Cowley va explicar al taller com es pot utilitzar el mateix sòl lunar per construir cúpules protectores.

"Una de les idees que se'ns va acudir va ser que podíem utilitzar aquest material en tres dimensions per construir una estructura o mòdul lunar habitable, i creiem que es pot fer, és possible. El nostre concepte és que un vehicle robot aterri a la superfície de la Lluna infli una mena de cúpula que serveixi de base per construir la capa protectora que protegirà els astronautes que hi hagi a l'interior. És a dir, es col·loca una capa de pols que, posteriorment segellarem, afegirem una altra capa de pols al damunt i repetirem la mateix operació fins que s'hagi construït qualsevol tipus d'estructura que vulguem", segueix detallant Cowley.

Com que no és fàcil anar a la Lluna per posar en pràctica noves idees, els científics busquen llocs amb roques i pols similars als d'aquest satèl·lit, com el parc volcànic d'Eifel, prop de Colònia. "Aquí disposem dels equips i instruments que necessitem per mesurar la composició de les roques. I per avaluar el funcionament real, fem servir roques amb característiques similars a les roques lunars i marcianes, és a dir, roques volcàniques", manifesta Bernard Foing.

“La meva intenció és construir una base permanent a la Lluna, una estació oberta a diferents Estats membres de tot el món”, assegura Jan Wörner, director de l’ESA

"En aquesta simulació jo sóc l'astronauta. El meu col·lega m'ha guiat fins al lloc en concret on volia extreure algunes mostres. Després em va demanar que tornés per examinar la mostra presa davant d'aquest petit laboratori", explica Oscar Kamps, estudiant de Geologia a la Universitat d'Utrecht.

20 anys per endavant

Els experts consideren, no obstant això, que encara es necessiten almenys 20 anys fins que la tecnologia estigui a punt per fer-ho possible.

"Es tracta d'un gran cicle de desenvolupament que s'ha de tornar a reiniciar, des dels coets que ens portin a l'òrbita fins a les naus espacials que transportin als astronautes a la Lluna i els ajudin a aterrar. I després, per descomptat, les bases que s'hauran d'establir. Tota aquesta tecnologia en bloc cal engegar-la", explica Andreas Mogensen, astronauta a l'ESA.

La Xina planeja una missió per recollir mostres de la Lluna. Rússia, per la seva banda, està desenvolupant un mòdul d'aterratge robòtic amb el suport de l'ESA, i la càpsula Orion de la NASA hauria d'estar volant al voltant de la Lluna abans del 2020. Aquesta diversitat és clau, segons Jan Wörner.

La Lluna és plena de recursos. Hem trobat gel als pols lunars, i hem trobat àrees exposades constantment a plena llum

"Un dels avantatges de la nostra idea d'un poble lunar és que no requereix un gran finançament inicial. És a dir, podem començar amb una petita missió d'aterratge, que molts països ja estan planejant, fins a una gran inversió, com, per exemple, alguns telescopis, un radiotelescopi a la cara oculta de la Lluna, de manera que tindrà usos múltiples, per a molts usuaris, però en un sol lloc ", conclou Wörner.