_
_
_
_
_

Morín afirma que els avortaments eren legals i supervisats per Salut

El metge, la seva esposa i una desena de facultatius tornen a ser jutjats per ordre del Tribunal Suprem

Carlos Morín, en una imatge d'arxiu.
Carlos Morín, en una imatge d'arxiu.EFE

El ginecòleg Carlos Morín ha defensat aquest dilluns que tots els avortaments que va practicar a les seves clíniques de Barcelona estaven inclosos en els supòsits legals i eren supervisats pel Departament de Salut de la Generalitat, al qual es notificaven mensualment.

Morín, que s'enfronta a gairebé 300 anys de presó acusat de practicar més d'un centenar d'avortaments il·legals des del 2007, s'ha negat aquest dilluns a contestar les preguntes de la fiscal i la resta de parts i només ha respost l'interrogatori de la seva defensa, a la qual ha assegurat que "mai" va dur a terme cap interrupció de l'embarassat que no fos lícita.

Más información
El ginecòleg Morín, en el dia de la marmota

El ginecòleg ha argumentat que tots els casos d'interrupció de l'embaràs que es duien a terme en les seves clíniques es notificaven mensualment a l'Institut Català de la Salut (ICS), que feia "inspeccions periòdiques" als centres quan ho considerava oportú.

A més a més, ha recalcat que mai va donar cap indicació als psiquiatres que treballaven als seus centres perquè falsegessin els dictàmens sobre l'estat de salut mental de les pacients que volien avortar, amb la finalitat que encaixessin en els supòsits previstos per la llei.

En la mateixa línia ha declarat l'esposa de Carlos Morín, que administrava una de les clíniques de Barcelona i que ha negat que es falsegessin dictàmens psiquiàtrics i ecografies d'embarassades a les quals, d'acord amb la llei, no els estava permès avortar.

Morín i la seva esposa, juntament amb una desena de metges i treballadors de les seves clíniques, tornen a ser jutjats ara a l'Audiència de Barcelona per ordre del Tribunal Suprem, que va revocar l'absolució dels processaments i va obligar a repetir el judici per incloure la declaració, que havia estat descartada, dels periodistes d'una televisió danesa que van entrevistar al ginecòleg amb càmera oculta.

Durant les últimes setmanes, han tornat a desfilar davant del tribunal 82 del centenar de dones que segons la Fiscalia van avortar il·legalment a les clíniques de Morín, a les quals l'Audiència ha obligat a atestar altra vegada després que el ministeri públic rebutgés un acord amb les defenses per eximir-les de declarar altra vegada.

Gairebé tres quartes parts de les dones que han declarat han explicat que havien avortat perquè el fetus presentava malformacions o temien que així fos, a causa de diversos factors de risc durant la gestació.

Diversos testimonis han prestat declaració entre llàgrimes, per reviure uns moments que per a elles van resultar traumàtics, i una vintena han optat per no anar al judici, malgrat que havien rebut la citació dels Mossos d'Esquadra. La Fiscalia havia advertit que podria sol·licitar les mesures legals previstes en cas d'incompareixença de testimoni.

Altres testimonis, entre elles una menor que ha declarat acompanyada de la seva mare, s'han limitat a assegurar davant el tribunal que no recorden res del que va succeir a les clíniques avortistes.

L'acusació particular exercida per l'associació E-Cristians, a més, va forçar la declaració de diverses dones que comptaven amb diferents dictàmens mèdics -de centres públics i privats- que acreditaven malformacions al fetus, malgrat que la Fiscalia havia renunciat al seu testimoni.

El testimoni de les dones que van avortar a les clíniques de Morín va resultar clau per l'absolució del ginecòleg, a qui l'Audiència de Barcelona va exculpar el 2013 en entendre que els avortaments denunciats per la Fiscalia quedaven emparats per l'antiga llei d'interrupció voluntària de l'embaràs o per l'aprovada el 2010.

D'aquesta forma, l'Audiència va considerar que els casos que van arribar a judici estaven dins de les 14 setmanes de gestació en què es permet la interrupció lliure de l'embaràs o hi havia risc de danys físics o psíquics per a la mare i el fetus, sense que se superessin les 22 setmanes de termini màxim.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_