Selecciona Edició
Connecta’t

L’‘efecte àbac’ i la llengua com a ecosistema

Convé avaluar la incidència que tenen sobre el català mesures aparentment insignificants

El logotip de l'enciclopèdia col·laborativa.
El logotip de l'enciclopèdia col·laborativa.

Els viquipedistes estan esmolant els capcirons davant el proper quinzè aniversari de l’enciclopèdia col·laborativa i de la consecució de l’entrada 500.000, decidits a assolir la fita i mantenir la versió catalana de Wikipedia entre les primeres del món. Coincidint amb el Mobile World Congress, Jimmy Wales, fundador de Wikipedia, va fer, altra vegada, defensa de les llengües petites en el seu projecte, i alhora lloança de la participació de la llengua catalana, tot un fenomen que, segons com, resulta inexplicable. En un llogarret del Mediterrani hi una gent enderiada a situar la seva llengua al món.

No és moment, ara, de celebrar el múscul viquipèdic, sinó de buscar-hi un perquè, o més bé dit, un moment inicial, un punt d’ignició. L’entrada Viquipèdia en català, com l’anglesa Catalan Wikipedia, recullen en una nota el missatge intern que Wales va enviar al personal de l’empresa comunicant que l’enciclopèdia començaria a operar en altres llengües. Deia Wales: «Vull posar en marxa Wikipedies en altres llengües. El francès i l’alemany estarien bé, i Cdani s’ha ofert a no castigar-nos amb el seu terrible anglès si fem una Wikipedia catalana. :-) (Faig conya, però s’hi ha mostrat interessat)». El comentari és simpàtic, i potser sí que Wales feia conya, però els catalanoparlants no.

La història, després, és més o menys sabuda. El mateix Cdani, editor anònim, va crear la primera entrada de la Viquipèdia, àbac, que va ser la primera escrita en llengua no anglesa, terme que ha actuat de baula inicial per a la incorporació a doll de més termes en català però també d’estímul per a multitud de llengües que han decidit colonitzar-hi el seu espai propi. És aquest moment inicial, aquesta iniciativa singular, el que crida tremendament l’atenció, en tant que esdevé aquell petit aleteig de la papallona que genera un autèntic huracà, en aquest cas favorable a la diversitat lingüística planetària. L’efecte àbac, podríem dir-ne.

En general, l’estratègia de normalització de la llengua catalana sempre ha operat a l’engròs

La comprensió d’aquests fenòmens no pot dissociar-se d’una concepció sistèmica de la llengua, com de fet ja s’aplica tot buscant l’analogia de les llengües amb els ecosistemes biològics. Sempre s’ha fet, aquesta analogia, sobretot recorrent a símils amb les espècies vives (les llengües neixen, evolucionen, moren), però queda per explicar (i modelitzar matemàticament) quina mena d’interacció tenen els agents que intervenen en un ecosistema lingüístic, així com de quina manera el medi influeix en ells i com ells influeixen en el medi. És a dir, com funciona un ecosistema lingüístic i quina incidència hi té cada acció, per petita que sigui. Així, de la mateixa manera que els ecòlegs saben quines conseqüències té per al medi la reintroducció d’una determinada espècie vegetal o animal, seria interessant saber quina tecla cal tocar per fer que una llengua guanyi espais d’ús públic.

En general, l’estratègia de normalització de la llengua catalana sempre ha operat més a l’engròs, amb objectius més programàtics que ecosistèmics, com ara la immersió lingüística o la catalanització de la justícia, tot buscant revertir dinàmiques no desitjades que afecten tot un sector. Però no sempre aquestes mesures han comportat reaccions en cadena, tal com demostra la paràlisi en l’avenç del nombre de sentències judicials en català, o el fet que alguns patis d’escola siguin impermeables a la llengua catalana; ens falten doncs altres efectes àbac que entrin en l’ecosistema, s’hi adaptin i impulsin la llengua, tal com, en el seu moment, una sèrie com Bola de drac va impulsar la televisió en català.

La sociolingüística té camp per córrer en la modelització ecosistèmica de la llengua, a la recerca de determinar quines accions, tal vegada insignificants, poden ser realment regeneradores. No deu ser fàcil, evidentment, però potser convé no confiar tant en l’acció a l’engròs ni tampoc en l’atzar; tal com ha demostrat Netflix, no a tot arreu trobarem un Jimmy Wales. I de cara al 16 de març, per l’aniversari de la Viquipèdia, deixeu sisplau que Cdani faci l’entrada 500.000.