Selecciona Edició
Connecta’t

Dones al poder a la gran Barcelona

La capital catalana i gairebé totes les ciutats limítrofes tenen alcaldessa des del mes de maig. EL PAÍS les ha reunit per conèixer la seva experiència

D'esquerra a dreta Núria Parlon (Santa Coloma), Laura Campos (Montcada), Dolors Sabater (Badalona), Ada Colau (Barcelona), Núria Marín (l'Hospitalet), Pilar Díaz (Esplugues) i Mercè Conesa (Sant Cugat).
D'esquerra a dreta Núria Parlon (Santa Coloma), Laura Campos (Montcada), Dolors Sabater (Badalona), Ada Colau (Barcelona), Núria Marín (l'Hospitalet), Pilar Díaz (Esplugues) i Mercè Conesa (Sant Cugat).

Barcelona, l'Hospitalet, Esplugues de Llobregat, Sant Cugat, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet i Badalona sumen 2,4 milions d'habitants i set alcaldesses. Per primera vegada, la gran Barcelona està governada per dones de diferents formacions polítiques i generacions. De totes les poblacions confrontants amb la capital només el Prat, Sant Just, Cerdanyola i Sant Adrià tenen alcalde. Reunides per EL PAÍS, totes admeten en algun moment que una dona al capdavant de l'alcaldia “no és millor ni pitjor” que un home i es refereixen a Margaret Thatcher com a model de lideratge a rebutjar per autoritari. Destaquen que cada vegada hi ha “més homes que posen altres valors al centre”.

"El lideratge femení tindrà empremta i hi guanyarà tothom"

Creu l'alcaldessa de Barcelona i exactivista Ada Colau (1974, Barcelona en Comú) que “no és casual que hi hagi més lideratges femenins i té a veure amb la crisi econòmica i política”. “Són més cooperatius i compartits com a alternativa al fracàs d'un model”, apunta i vincula l'arribada de dones a les alcaldies als “processos de confluència de base ciutadana”. Creu que “és el moment de feminitzar la política i canviar les prioritats: els drets bàsics i la vida al centre” i que l'impacte tindrà “empremta a la curta i a la llarga i que hi guanyaran homes i dones”. Celebra la cooperació iniciada a l'eix del Besòs: “La ciutat és metropolitana, els veïns no miren on acaba una ciutat i comença l'altra”.

"Caldrà prendre mesures per no discriminar els homes"

Núria Marín (1963, PSC), va arribar a l'alcaldia de l'Hospitalet el 2008. Portava Hisenda, poc freqüent “quan a les dones se'ls assignaven les polítiques socials o l'educació”. Cita el precedent de Manuela de Madre a Santa Coloma i destaca que l'arribada de dones al poder “també s'ha produït gràcies als homes que hi han cregut”.

Marín subratlla com a valor la “més empatia” de les dones i la capacitat “de fer dues coses alhora”. “Fas grans projectes, però s'enfonsa una paret i has d'actuar”, diu i vaticina que en el futur “caldrà prendre mesures per no discriminar els homes. Veig les dones molt preparades i sense complexos”.

“Els equips paritaris ens fan més transversals i potents”

D’origen humil i enginyera de professió, Pilar Díaz (1967, PSC) és alcaldessa d'Esplugues des de fa 10 anys. “Em sento molt privilegiada”, diu i rebutja “parlar de la mirada femenina”. Defensa els equips paritaris: “Perquè la suma ens fa més transversals i potents”. Diu que la crisi ha fet més visible “una manera de fer que exporta a la vida pública formes de fer de l'àmbit privat”. “En canvi, som menys ambicioses perquè mirem pel bé comú”, lamenta. Díaz va tenir protagonisme el 2000 quan va ser la primera dona a acudir al Parlament amb un nadó. “Mai he volgut renunciar a fer de mare”, afirma qui presumeix de sopar sempre a casa.

“Un lideratge participatiu per aconseguir consensos”

L’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa (1968, CiU), celebra que hi hagi tantes alcaldesses: “Ja era hora”. “Tenim reptes com visualitzar actituds i qüestions, com la conciliació, que són de model de societat”. Valora “la interlocució amb els veïns”, i diu que en allò local és bàsic exercir “un lideratge participatiu per aconseguir consensos; facilitar que les coses passin”. “És públic i notori” que reserva una tarda per estar amb els seus fills, diu, i fa broma: “Quan juga el Barça les agendes s'alliberen, però anar al Carnaval de l’escola està mal vist, i que consti que m'agrada el futbol!”.

"Treballo en xarxa, empatia i intel·ligència emocional"

Una moneda a l'aire, un recurs que preveu la Llei Electoral en cas d'empat (amb Ciutadans), va convertir Laura Campos (1977, ICV) en alcaldessa de Montcada. És filla de l'històric alcalde Josep Maria Campos: “Ell es va trobar un municipi per fer i ara els reptes són uns altres”. Campos celebra la presència de dones en política: “Possiblement estiguem més acostumades a treballar en xarxa, sense tanta jerarquia i a buscar consensos. Som més empàtiques i utilitzem més la intel·ligència emocional. A més que haver crescut políticament en moviments socials dóna una altra forma de veure les coses”, resumeix.

"Més preocupació pel dia a dia i més predicció a invertir"

Va arribar a l'alcaldia de Santa Coloma el 2009 després de la detenció del seu antecessor pel cas Pretòria. Núria Parlon (1974, PSC) descriu com “molt gratificant gestionar problemes que no són estadístiques, veure què li importa a la gent”. Veu “important que les dones adquireixin visibilitat en llocs de poder” i creu que hi ha “un perfil diferent a marcar les prioritats: ens preocupen més les petites coses del dia a dia, que en temps de crisi hem prioritzat a les grans inversions; són importants, però som més predictives a dissenyar-les”. Parlon va admetre sense embuts que el càrrec “et porta a perdre ritme de la teva vida personal”. “L'alcaldia comporta renúncies a la vida personal. Hi ha moments emocionalment difícils. Et perds coses”, admet.

"La procedència dels moviments quotidians"

No en té cap dubte, Dolors Sabater (1969, Guanyem Badalona en Comú) que “l'emergència dels moviments populars que passen a la institució porten a un augment de les dones a les alcaldies” i que “més dones fent política provocaran un canvi en la forma de fer política, perquè la procedència de moviments de base que estan en l’àmbit quotidià (veïns, sanitat, educació...) situa a un altre nivell les necessitats primàries”. Afegeix el “tòpic, cert, que les dones tenen més experiència a gestionar tasques múltiples”, sumat a la “fer des del consens”.