Colau manté al carrer els antidisturbis, però els treu les atribucions
Els agents denuncien que es troben als llimbs i critiquen que se'ls deixi sense funcions
Ada Colau va prometre, abans d'arribar a l'alcaldia de Barcelona, que eliminaria la unitat antidisturbis de la Guàrdia Urbana. Nou mesos després, no ho ha fet i els agents d'aquesta unitat (la USP) segueixen actuant a Barcelona amb la mateixa estètica i elements repressius (casc, escuts, armilles antitrauma...). Encara que segueixen existint, l'equip de Colau els ha retirat les seves funcions i ja no fan cap tasca d'ordre públic. El diumenge, durant una manifestació a la Rambla, la unitat es va retirar quan van començar els problemes.
Ha de quedar molt clar que la Guàrdia Urbana de Barcelona ni fa ni farà intervencions d'antidisturbis o d'ordre públic”, va explicar aquesta setmana, en una entrevista telefònica amb EL PAÍS, el comissionat de Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, Amadeu Recasens. La polèmica s'arrossega des de la candidatura de Colau. El programa electoral de Barcelona en Comú feia una promesa en matèria de seguretat: la “dissolució” de la Unitat de Policia Administrativa i de Seguretat (UPAS). Colau va assegurar llavors que l'actual model policial té “part repressiva sobredimensionada” i va apostar per la proximitat i la mediació.
La promesa electoral era, a priori, fàcil de complir. Les UPAS, dissenyades per l'exalcalde socialista Joan Clos, van ser transformades per Xavier Trias en la Unitat de Suport Policial (USP). Són agents amb uniforme diferent i equipats amb escuts i material defensiu que desenvolupen les funcions d'antidisturbis. Amb l'arribada de Colau, la unitat no ha tornat a fer serveis d'antidisturbis. No obstant això, la unitat segueix als carrers i amb la mateixa estètica repressiva que en l'anterior mandat.
Un exemple d'aquesta situació es va viure diumenge passat. La USP va formar una barrera policial en plena Rambla davant una manifestació de venedors ambulants il·legals. “La situació es va complicar i el que era una concentració es va convertir en un problema d'ordre públic, per la qual cosa vam donar a la Guàrdia Urbana l'ordre de retirar-se i que els Mossos d'Esquadra s'encarreguessin de la situació”, va informar Recasens.
Per Ángel Marcos González, el secretari general de Sapol —sindicat majoritari del cos— accions com aquesta són “humiliants per als agents”. González assegura que el dispositiu del diumenge estava programat i “se sabia de sobres que era una manifestació”. “Ens van demanar que hi anéssim amb l'armilla antitrauma i el casc en mètode transport per si hi havia garrotades… minuts més tard ens van ordenar la retirada del lloc”, lamenta González. “Per què ens envien si no tenim funcions d'antidisturbis? Si les competències són dels Mossos, que hi vagin ells o que els manifestants campin al seu aire”.
Les funcions dels que fins ara eren antidisturbis es troben als llimbs. “La USP no només feia d'antidisturbis, també protegeix dispositius i edificis de l'Ajuntament i ajuda en situacions excepcionals els companys que no disposen dels mateixos mitjans”, al·lega Recasens.
Els agents seguiran en aquests llimbs fins que, al maig, es presenti el nou Pla Director. Recasens explica que es tracta de reorganitzar el cos “des de dins” i sota criteris de “territori, proximitat i transparència”. Segons Recasens, la ciutadania agrairà que la Guàrdia Urbana no disposi d'antidisturbis “perquè no tot s’acaba corrent per la Rambla, una imatge que detesto de quan era jove i jo era dels que corria”. González critica el pla: “No saben què volen fer ni si trauran la USP”.
