Selecciona Edició
Connecta’t

Les contradiccions entre Pujol i el seu fill gran esquerden la tesi del llegat

Els dos membres de la família de l'expresident no van explicar el mateix a l'Audiència

Pujol abandona el Parlament després de l'homenatge a Muriel Casals.
Pujol abandona el Parlament després de l'homenatge a Muriel Casals. EL PAÍS

Jordi Pujol i el seu fill gran, Jordi Pujol Ferrusola, no van explicar exactament el mateix a l'Audiència Nacional sobre el suposat llegat de l'avi Florenci. Pare i fill van oferir versions diferents (contradictòries en alguns punts amb les que ells mateixos havien donat abans) sobre quin va ser el grau de coneixement de l'expresident català sobre aquesta fortuna oculta. El jutge va posar l'accent en aquestes discrepàncies, que obren esquerdes en la tesi de la defensa sobre la fortuna oculta a Andorra.

En la seva declaració com a investigat davant del jutge José de la Mata, el 10 de febrer, l'exmandatari va afirmar que el seu paper va ser insignificant. Pujol va dir, entre altres coses, que va quedar voluntàriament “al marge” de l'assumpte abans fins i tot que el seu pare, Florenci Pujol, morís (el 1980) i deixés el suposat llegat a la seva jove i als seus set néts. Dues persones van gestionar a partir de llavors aquest patrimoni: Delfí Mateu, un excàrrec de Banca Catalana, i més tard Joaquim Pujol, cosí de l'expresident.

L'endemà que declarés Pujol, ho va fer el seu fill gran. Aquest va explicar que, el 1990, Mateu s'havia cansat d'aquesta responsabilitat. “Li va indicar al meu pare la possibilitat que el senyor Joaquim Pujol s'encarregués del tema”. Però el primer va ser nomenat alt càrrec de la Generalitat pujolista i ell mateix va comunicar a Júnior que s'havia d'ocupar del llegat. L'exlíder de CiU s'havia desvinculat, el dia abans, de qualsevol participació en aquest procés: “A partir del 1993, qui es responsabilitza o s'ocupa d'aquest tema és el meu fill Jordi”.

El patrimoni dels Pujol —l'origen del qual els investigadors ignoren, encara que sospiten que està en la corrupció política i fins i tot en l'enriquiment de l'expresident a través de Banca Catalana— van anar a parar inicialment a la Banca Reig d'Andorra. “Vostè tenia una relació d'amistat amb algú del banc?”, li va preguntar De la Mata a Pujol pare, que ho va negar. La pregunta del jutge venia a tomb perquè, en la seva primera declaració, el primogènit havia dit que si els fons es van dipositar a la Banca Reig va ser per la “relació entre el seu pare” i els directius d'aquesta entitat. L'11 de febrer, se’n va desdir. El jutge li va advertir de la contradicció i l'investigat va al·legar que es tractava d'un “error”. Júnior va agregar: “A mi Jordi Pujol em diu: ‘Vés-te’n a parlar a la Banca Reig, et trucarà el senyor Julià Reig”.

L'expresident mai ha manifestat que donés aquestes indicacions. S'ha limitat a dir que el seu pare, Florenci, li havia comunicat abans de morir que estava preocupat pel futur de la seva trajectòria política i que deixaria uns diners (guanyats amb la venda de dòlars) a la disposició de la família. Perquè no els faltés de res per si venien mal dades, li va venir a dir. L'expresident sosté que estava en contra d'aquest llegat (perquè podia afectar la seva trajectòria política), però que va acceptar la voluntat del seu pare.

La meva germana no ha volgut recuperar res

J.G.B.

Jordi Pujol Soley va assegurar que no sap gairebé res de les finances de la seva dona, Marta Ferrusola, malgrat que la seva fortuna també provenia del suposat llegat. Una altra dada que xoca amb la tesi oficial és que la germana de l'expresident, Maria Pujol, i el seu cunyat, Francesc Cabana, en van ignorar l’existència fins fa dos anys. Davant el jutge, Pujol ho va atribuir al “secretisme” i al fet que Florenci només patia per la salut financera dels Pujol-Ferrusola, no dels Cabana-Pujol. “Vostè no ha tingut un plet o unes negociacions amb la seva germana perquè ella vol recuperar la seva part?”, va inquirir De la Mata. “Ni la meva germana ni el meu cunyat han pretès en absolut recuperar res d'això”.

El jutge també va detectar contradiccions entre la declaració en seu judicial i el famós comunicat del 25 de juliol del 2014, en el qual va confessar que la seva família havia mantingut una fortuna oculta a l'estranger. En aquest document, Pujol va dir que va decidir “encarregar la gestió i regularització” d'aquests fons “a una persona de màxima confiança del meu pare i meva” (al·ludeix a Delfí Mateu). I va afegir que, quan els seus fills van arribar a la majoria d'edat, “es va decidir que aquesta persona cedís la gestió a un dels meus fills”.

En les seves declaracions judicials (a Barcelona i Madrid) Pujol ha posat més distància sobre el llegat de la que va posar en aquella confessió. El jutge li va preguntar pel seu paper en la designació de Mateu com a gestor del llegat. “Això és una mica inexacte... Perquè la gestió, el meu pare la va encomanar a Mateu i jo no la vaig derogar”, va dir esmenant en part el contingut del comunicat. “No en vaig voler saber mai res”, va dir al jutge, a qui va insistir que no en coneixia gairebé cap detall: ni en quin país va estar inicialment dipositat el llegat, ni quina quantitat contenia.

La mateixa declaració judicial de Pujol conté algunes contradiccions. L'expresident va llançar alguna expressió que suggereix més control i coneixement del llegat: “La consigna que havia donat el meu pare i que havia donat jo mateix també després a Mateu que no es fessin inversions de risc” perquè el llegat era com una “guardiola” davant de les dificultats. En un altre instant de l'interrogatori afirma que ell “podia saber la quantitat inicial” del llegat, però no si havia “incrementat o disminuït” després, cosa que ja era assumpte del fill gran.

Jordi Pujol Ferrusola també va explicar què sabia ell del llegat. “Tenia molta relació amb el meu avi i juntament amb la meva germana [gran, Marta Pujol] ens havia comentat que estava preocupat per la deriva política i sobretot econòmica del meu pare. I que no havíem de tenir cap problema. Ens ho va dir diverses vegades, però mai va especificar ni quantitats, ni on eren els diners ni com es faria”.

Fe d'errades

En una primera versió d'aquesta informació, s'explicava erròniament que Jordi Pujol Ferrusola va referir-se al seu pare, Jordi Pujol, com la persona que li va demanar fer-se càrrec del presumpte llegat de l'avi. De l'àudio de la declaració de Jordi Pujol Ferrusola davant del jutge, en canvi, no es pot interpretar que sigui així i sí, en canvi, que aquesta persona va ser Joaquim Pujol, un dels gestors del llegat.