Selecciona Edició
Connecta’t

Els directors de les oficines d’ocupació es rebel·len per la saturació

Vuit responsables denuncien "greus problemes" d'estructura i plantilla

Una oficina del Servei d'Ocupació de Catalunya.
Una oficina del Servei d'Ocupació de Catalunya.

Els directors de les oficines de treball de la Generalitat han remès un informe als grups parlamentaris per denunciar els “greus problemes” d'estructura i plantilles que arrosseguen els serveis d'ocupació. Constituïts en assemblea, els responsables es queixen del col·lapse d'aquestes administracions, ja que en algunes cada treballador ha d'atendre fins i tot més de 1.000 demandants d'ocupació. Els directors lamenten que les seves demandes no s'atenguessin per l'anterior Govern de CiU i adverteixen que amb uns serveis d'ocupació tan “precaris” no es pot garantir la “igualtat d'oportunitats” per als ciutadans amb independència d'on resideixin ni prestar “serveis professionals de qualitat” als usuaris.

L’informe ve acompanyat d’una carta que han rebut els grups parlamentaris. Està signada per vuit directors d'oficina que integren la comissió que van constituir l'any passat. Segons hi afirmen, van decidir mantenir el silenci “a l'espera de la formació d'un nou Govern”, però aquest els va instar a dirigir-se al Parlament. Els directors denuncien que el decret de reestructuració del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) del 2015 “tornava a oblidar-se” de les oficines i consideren que les solucions són “insuficients”. “Amb la perspectiva que fa el pas del temps, semblen pegats que no solucionen els greus problemes estructurals. No ens voldríem equivocar, però sembla que podem tornar a passar estius amb oficines que funcionin amb tres treballadors”, denuncien els responsables d'ocupació.

L'informe apunta que a causa de la crisi i per la falta de “mesures adequades”, les oficines es troben en un “punt crític”, que entre altres coses ha provocat el “deteriorament dels serveis”, la seva imatge pública o “la sensació d'inutilitat” entre els ciutadans. I com a prova, recorden que només el 62,6% dels demandants d'ocupació s'han dirigit a una d'aquestes administracions. Una de les claus d'aquest declivi es troba en la insuficiència de personal. Els directors apunten que la plantilla del SOC s'ha anat reduint durant els anys de crisi —en els quals hi ha hagut més atur—, de manera que ha passat de 1.467 persones el 2009 a 1.443 el 2015. Malgrat que hi ha 24 oficines en una situació especialment complexa, a la resta de les 69 administracions les “proporcions tampoc són raonables”.

Segons l'informe, en tres oficines (Sabadell, el Vendrell i Premià) hi ha més de 1.100 demandants d'ocupació per treballador; en una altra (la Bisbal), més de 1.000, i en 20 més, més de 800. Les proporcions són especialment elevades si es té en compte la ràtio de sol·licitants d'ocupació per treballador que es fa en altres països de la Unió Europea. Per exemple, a Dinamarca, el Regne Unit o Àustria estan per sota de 50 per empleat; a Eslovènia o Polònia, per sota de 100; a Portugal n’hi ha 2014 i a Grècia, 285. “És molt complicat veure com es revertirà aquesta situació. És cert que el Govern central ha reduït les seves aportacions a la meitat, però la Generalitat no ha fet servir els seus recursos propis per solucionar aquesta situació”, denuncia el diputat socialista Pol Gibert, que recorda que l’Organització Internacional del Treball (OIT) recomana un treballador per cada 85 demandants d'ocupació.

Els directors de les oficines es queixen que la situació pot agreujar-se aquest any, ja que són a punt de vèncer els contractes de 259 orientadors professionals sense que s'hagi aclarit què passarà amb ells. Els responsables conclouen que ni les polítiques ni els pressupostos destinats a l'atenció als aturats han estat “encertats” i reclamen millorar l'estructura del SOC i incrementar-ne la plantilla.