Selecciona Edició
Connecta’t

Museu d’Història de Catalunya: 20 anys, però ara sense director

“Potser és el moment d'ampliar el centre”, afirma el conseller de Cultura Santi Vila

Aspecte de la jornada de portes obertes del Museu d'Història de Catalunya.
Aspecte de la jornada de portes obertes del Museu d'Història de Catalunya.

“Després de vint anys, el Museu d'Història de Catalunya és una realitat consolidada. És veritat que hi ha dificultats, però l'equip del museu amb el suport de la conselleria i del govern del país, les afronta amb realisme però també amb esperança”, assenyalava Jusèp Boya aquest dissabte a la seu del museu a Barcelona, on corrien pels espais oberts des d'almogàvers i homes amb armadura a fusellers de 1714 o primigenis mossos d'esquadra. I és que el centre estava ahir, com aquest diumenge, de portes obertes per celebrar els seus vint anys. L'efemèride, no obstant això, enxampa el centre sense director: Boya va deixar el càrrec després de ser nomenat, fa amb prou feines un mes, director general d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni de la Generalitat.

“En les pròximes setmanes hi haurà una direcció en funcions que estem analitzant ara mateix, com el futur del museu, que és un tema obert”, va aclarir Boya, fent al·lusió al pla de museus de l'exconseller de Cultura, Ferran Mascarell. “Ara, el pla de museus de Mascarell ha entrat en una fase de discussió en el si de la comissió executiva de la Junta de Museus. La hipòtesi és el nomenament d'una persona de l'actual equip del museu, entre d'altres coses perquè quan vaig arribar fa poc més d'un any vam estar treballant molt amb l'equip del museu per construir un projecte estratègic a cinc anys vista”, va justificar Boya.

Malgrat el buit temporal de direcció i la incertesa que inevitablement comporta, Boya va assenyalar tres eixos clau per a l'immediat futur del centre: l'ampliació i la renovació del museu, que ha de convertir-se en “un museu nacional”, l'increment de la seva acció territorial perquè es converteixi “en un museu de tot el país” i la internacionalització per convertir-se en “un museu interdisciplinari de Catalunya obert a tothom”. I va concloure: “Aquesta no és una casa d'adoctrinament, no ho ha estat mai; és una casa de debat i de pluralitat i així ha de seguir sent”.

Per la seva banda, el conseller de Cultura, Santi Vila, va rememorar els inicis del museu en els orígens del que va anomenar “la dècada prodigiosa: societat i institucions es van creure infinitament rics i infinitament capaços de fer-ho tot. Per tant, crèiem haver guanyat la modernitat. Després, ha passat de tot: recessió duríssima, sobreendeutament i, de nou, constatar no que no tenim Estat, sinó que sistemàticament hem tingut un Estat a la contra”, va resumir Vila per justificar els vaivens d'un centre amb gran incidència en la construcció de l'imaginari col·lectiu de Catalunya, cosa que ha fet amb una col·lecció permanent (“que s'ha de posar al dia”, va admetre el conseller), uns fons amb 15.000 registres de tot tipus i 140 exposicions temporals. Tant Vila com Boya van reconèixer que l'actual seu del museu, situat al Port Vell, “s'ha quedat petit, potser ha arribat el moment de plantejar-se la seva ampliació”. Com a possibles espais per a la seva ampliació s'ha parlat del complex de el Palau de Mar.

Sota el lema Vint anys construint la nostra memòria, el Museu d'Història de Catalunya ha programat diverses exposicions per a públics ben diferents, entre les quals en destaquen la dedicada a les relacions entre el Marroc i Catalunya, les aventures de Tintin en el Tibet o una sobre el 80è aniversari de l'inici de la Guerra Civil.