Selecciona Edició
Connecta’t

Els Maristes trenquen el seu silenci per atreure alumnes

El col·legi de Barcelona, assenyalat per la seva laxitud davant dels casos de pederàstia, celebra una jornada de portes obertes

Colegio Los Maristas
Concentració de suport al col·legi, aquest dimecres.

Els Maristes han obert aquest dissabte les seves portes. Les han obert fins i tot a aquells pares que, ai, no han reservat cita prèvia i titubegen en donar el nom del seu fill fictici: Jesús... García... Zaragoza. Tampoc importa que, malgrat que el seu nen imaginat sigui el més gran (sis anys, començarà Primària el pròxim curs), ells siguin els pares més joves d'entre tots els que han acudit aquest dissabte al matí al centre dels Maristes de Sants (Barcelona). A la recepció, una placa ressalta el lema del fundador de la congregació, Marcelino Champagnat, i que tenint en compte els últims esdeveniments adquireix un matís inquietant, ambigu: “Per educar bé un nen, cal estimar-lo”.

L'escàndol pels abusos sexuals en els centres dels germans Maristes a Barcelona —la majoria van passar fa molts anys, encara que han sortit a la llum en les últimes setmanes— no sembla haver perjudicat el seu poder de convocatòria. Mig centenar de persones acudeixen al torn de les 11 (n'hi ha tres) a l'aula magna per rebre informació sobre la filosofia del col·legi i la preinscripció. Els cossos vibren lleugerament, cada cinc minuts, pel pas del metro prop de Sants. Els pares parlen de com de gran és el pati (ho és), de si sembla que ha parat de ploure, de com d'equipada està l'aula d'informàtica... Però a cap se'l veu inquiet per les notícies recents sobre agressions a menors. No hi ha preguntes que surin a l'aire.

El director s'avança a les preguntes: “Hem passat un període tempestuós”

Imbuït tal vegada per l'esperit de les portes obertes (que entri l'aire fresc, que la casa es ventili), Raimon Novell, director dels Maristes, s'anticipa a interrogants incòmodes: “Sóc conscient que hem passat un període tempestuós. Per això us agraïm especialment que hàgiu vingut”. Sembla el pròleg d'una explicació més extensa, però no. El que a Novell li preocupa (i el que creu que preocupa als pares) és que el centre perdi el concert amb la Generalitat: “Pel que a vosaltres us interessa, no us heu de preocupar. He parlat amb les institucions polítiques i jurídiques amb les que havia de parlar, i tot està en ordre”.

Més que a l'autocrítica (o al retir espiritual), el degoteig de casos denunciats en les últimes setmanes —cinc professors del centre de Sants-Les Corts, que inclou Primària i Secundària, estan acusats d'abusar de desenes d'alumnes— ha conduït els Maristes a l'autoafirmació: “La nostra escola està basada en la confiança i la proximitat, i d'aquí no ens treurà ningú. És una bona escola per als vostres fills i la vostra família”, diu Novell. En l'entusiasme l'acompanya Esther Bové, responsable d'Infantil i Primària: “Sempre és un plaer veure l'aula magna tan plena, però aquest any molt més”.

Més que autocrítica, el cas ha generat autoafirmació: “Som una pinya”

Els Maristes han obert als pares les portes que no han obert als periodistes. També han apujat les persianes, que en més d'una ocasió han tapat el que passava a dins a ulls dels Mossos d'Esquadra o de la Generalitat. El 2011, per exemple, l'antic director, Francesc Xavier Giné, es va negar a facilitar a la policia dades sobre el professor de gimnàstica Joaquín Benítez, malgrat que ja havia confessat a l'escola que havia abusat d'un alumne. Va haver-hi més víctimes, abans i després, però aquesta opacitat de l'escola i la ineficaç resposta de totes les institucions (l'acusació és del defensor del poble català) van impedir que paressin els peus als pederastes abans.

Però aquest dissabte és dia de transparència i bones cares a l'escola, situada al costat del centre okupa de Can Vies. I Jesús Gallego, cap d'estudis, s'esforça a transmetre bon rotllo. “Aquesta és una escola normal, més aviat humil. Convidem els nens a portar la carmanyola de casa”. Jordi Roger, coordinador de pastoral, ensenya en una pantalla les excursions que faran els alumnes (“peregrinació a Montserrat”, “Camí de Santiago”) i incideix que els Maristes busquen formar els nens “també en l'àmbit espiritual” perquè sàpiguen “com volen ser en els pròxims 20 anys”. La religió s'ensenya, clar, però de manera “molt particular”, “sense adoctrinament”. S'incideix, per exemple, en set “valors”, que són com un revers soft dels pecats capitals: “bones maneres, respecte, paciència, solidaritat, amistat, alegria i bellesa”.

Després de la xerrada, que comença a fer-se llarga per a un no-pare, toca fer una ruta per l'escola. Professors i monitors molt joves somriuen pels passadissos. Les instal·lacions fan venir ganes de voler tornar a l'escola: aules grans, bona llum, una library perquè els nens llegeixin en anglès i, sobretot, un pati que acarona el bàsquet. La sort de tenir (és un dir) l'únic nen que opta a Primària és que tens només per a tu a dues professores: la Montse (19 anys com a docent) i l'Andrea, la més jove.

El tema dels abusos emergeix a poc a poc, després de preguntar si els docents de Primària són tot dones o també hi ha homes. “Això és cosa del passat, les famílies estan contentes”, diu la Montse. “Això ens ha unit molt més, som una pinya. És com si haguessin tocat un germà”, intercedeix l'Andrea. Són les primeres jornades de portes obertes després de l'escàndol, i són importants per a tots: “Ha vingut pràcticament tot el claustre. I també molts pares a donar-nos suport”, afegeix asseguda en una cadira minúscula acoblada a una taula. A l'esquena, tres símbols religiosos: un dibuix infantil de Jesús i Maria, la creu i el retrat del fundador. I a la pissarra, un cartell de la Fundació Champagnat contra la pederàstia: “Trenca el silenci. No estàs sol”.