_
_
_
_
_
ANDREA LEVY

Andrea Levy: “Els polítics som presoners dels titulars”

Jove promesa del PP, reclama reflexió per fugir del tòpic

Juan Cruz
Andrea Levy
Andrea LevyCarlos Rosillo

Què s'ha trobat en ficar-se en això? Que el que anomenen poder i la responsabilitat que comporta es materialitza. Jo venia de Catalunya, d'una trinxera en la qual combatia amb un discurs diferent al que impera aquí. Aquí has de mesurar cadascuna de les paraules. Em preocupa tot el que dic.

Què la preocupa d'aquesta conversa? He après que som presoners de cadascuna de les paraules que diem. Molt presoners dels titulars. La gent es queda amb el titular que has dit. I ets alguna cosa més que un titular! És com un procés de demolició personal del qual està absent el context. Temo els titulars!

A què l’obliga això? A fer un procés de síntesi enorme de tot el que penso. Quan vaig entrar a Génova em van dir: "Respostes curtes, síntesis, no aclaparis el periodista, no t'entendrà". Això és una tirania.

Ha perdut naturalitat? Probablement sí respecte als mitjans, però he guanyat temperància, ho exigeix el meu càrrec. Si respongués amb l'ímpetu que tenia abans... És difícil. Estem en un moment de transició en què tot s'està reduint als 140 caràcters de Twitter.

I per què no es rebel·len contra aquesta tirania? Vostès fan la seva feina: titulen, però deixen absent la reflexió. Passa a la política: hem d’estudiar més.

I ara què estudia, els argumentaris? Estudio els opinadors. L'actualitat la trobes en anècdotes amagades. És als youtubers, en com s'agredeix la intimitat, en com això afectarà la política. Se'ns valora per com anem vestides, pentinades… Ens estem acostumant al fet que la intimitat ja no és nostra. Era el nostre luxe, i deixa d'existir.

Vostè pot rebel·lar-se. Contra l'argumentari, per exemple. És que hem de donar un missatge clar als mitjans; però afrontem la tirania del titular, i som en aquesta xarxa. Ens movem en marcs mentals que obliguen a fixar missatges d'aquesta manera, repetint-los.

Per què en comptes de titulars no donen conceptes? A les rodes de premsa parlem i el periodista tuiteja, dóna titulars. Eco deia que el periodisme ja no explica les notícies. Passa en política. On queda la reflexió?

S’ha rebel·lat alguna vegada contra un titular dit pel seu partit? No ens imposen tant. Encara que sigui una tirania, si l’encertes amb un titular t’endús el focus. Miri el que va passar l'altre dia: el que va dir allò dels collons i la corrupció [Damborenea, del PP basc, davant Rajoy] va ser el que va sortir a totes les portades.

Vostè com ho hauria dit? Jo ho he dit de totes les maneres possibles; si deixo anar això dels collons dirien que sóc poc fina. És un tema desesperant.

Quina sensació li produeix? Frustració. Es tendeix a ficar-nos a tots en el mateix sac. No entenc que algú estimi el seu país i sigui corrupte. Patim la demolició d’allò mediàtic. És dolorós per al PP, hem de combatre-ho reforçant el projecte ideològic.

Què ha fet malament el PP? En la dificultat de la tessitura política, econòmica i social es va perdre el relat polític, ens basàvem més en els titulars que en les explicacions.

Potser les majories absolutes han de vendre's en farmàcies… Però és tan legítima com la fragmentació; la fragmentació li vindrà bé a la qualitat democràtica.

Com es queda en acabar les tertúlies polítiques? Esgotada. Al passat hi havia calma als debats. Ens estem sobreexcitant massa en tot.

I quin seria el titular d'aquesta conversa, Andrea Levy? "Pateixo pels titulars".

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_