_
_
_
_
_

La justícia tomba que el personal de la Generalitat parli només en català

El Tribunal Superior de Justícia dóna la raó a un metge d'un hospital de Tarragona

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha tombat part del protocol d'usos lingüístics del sector públic de Catalunya, dins del qual hi ha els articles que fixava el català com a llengua de comunicació entre el personal i que totes les converses s'havien d'iniciar en aquest idioma.

En una sentència, la secció cinquena de la sala del contenciós-administrativa de l'alt tribunal català dóna la raó a l'adjunt de cirurgia pediàtrica de l'Hospital Joan XIII de Tarragona en contra del Protocol d'usos lingüístics per al sector sanitari públic de Catalunya i del Protocol d'usos lingüístics per a la Generalitat de Catalunya i del sector públic que en depèn.

El tribunal acorda anul·lar l'article de tots dos protocols que estableix que "la llengua de comunicació entre el personal ha de ser la catalana, tant presencialment com per telèfon, a la megafonia, en les reunions de treball, etc, especialment davant terceres persones: usuaris i els seus familiars, i personal sanitari o laboral extern".

Per al tribunal, el "contingut imperatiu" d'aquest article s'"extralimita" del marc normatiu fixat per l'Estatut de Catalunya. Amb els mateixos fonaments, el TSJC anul·la un altre article, que fixa que "tant si la conversa la comença l'usuari com el treballador, es mantindrà en català -independentment de la llengua que utilitzi l'interlocutor-, excepte en el cas que l'usuari manifesti dificultats per entendre el català o demani ser atès en una altra llengua oficial".

Entre els arguments esgrimits pel TSJC per anul·lar aquests dos articles també figura que entre els professionals de la sanitat als quals van dirigits els protocols hi ha els metges interns residents (MIR) d'una convocatòria anual de caràcter estatal "oberta a facultatius comunitaris (de la UE) i extracomunitaris, als quals no s'exigeix el coneixement de la llengua catalana".

L'alt tribunal català també ordena suprimir algunes expressions d'un tercer article de tots dos protocols, en el punt que subratlla que les converses telefòniques "sempre" s'hauran d'iniciar en català.

El TSJC manté la validesa dels altres articles impugnats, entre ells el que estableix la preferència a l'hora d'adquirir i usar programes informàtics en versió catalana i el que fixa que l'ús de llengües no oficials ha de ser "excepcional i justificat", en no apreciar cap il·legalitat.

El grup Impulso Ciudadano, associació que ha assessorat el professional sanitari que ha interposat el recurs davant del TSJC, ha valorat avui el contingut de la sentència, dictada al desembre del 2015, en considerar que "ha millorat la seguretat jurídica dels empleats públics" i que gràcies a això existeix "una major llibertat lingüística en les relacions entre els empleats públics i entre ells i els ciutadans".

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_