Selecciona Edició
Connecta’t

Veïns d’un barri de Reus es coordinen per tapiar pisos per evitar ocupacions

Dels 200 habitatges que hi ha en els blocs del Barri Gaudí, 50 tenen les portes segellades amb totxanes

El polèmic edifici del barri de Gaudí, a Reus.
El polèmic edifici del barri de Gaudí, a Reus.

Les desenes de pisos que configuren el Barri Gaudí de Reus van ser la primera experiència de disseny urbà a gran escala que assumia el Taller d'Arquitectura de Ricardo Bofill. Per acollir l'onada migratòria que durant la dècada dels seixanta del segle passat arribava a la capital del Baix Camp es va dissenyar la construcció d'una munió de torres de vuit plantes en els solars descampats que hi havia darrera les vies del tren. Són edificis d'obra vista, idèntics l'un al costat de l'altre, només diferenciats per la tonalitat del color que decora els balcons. El verd, vermell, taronja, groc o morat atorga aquí un sentiment de pertinença i un fet diferencial. "Això que preguntes ha sigut en els pisos vermells i en els grocs, tot el sarau sempre passa allà" explica un jubilat que és requerit mentre passeja per la plaça Sagrada Família, a menys d'un centenar de metres dels immobles que senyala.

"Això que preguntes" és l'acció coordinada que han dut a terme un grup de veïns del barri per frenar el que defineixen com una allau d'ocupacions. Dels 200 pisos que hi ha sumant el bloc groc i el vermell, 50 tenen les portes bloquejades per una paret de maons. "D'alguna manera hem de frenar a la xusma", defensa Blas López. Ell és el responsable de manteniment de la finca i un dels encarregats de tapiar els pisos cada vegada que la junta de veïns dóna l'ordre. "Ara comencem a estar tranquils però això ha estat ingovernable" apunta Lluís Alegre. Durant anys, ha estat president de la comunitat de veïns i actualment n'és el vicepresident. Alegre assegura tenir més d'una dotzena de denúncies guardades a casa. Les ha anat posant contra "la màfia" que es dedica a ocupar els pisos. Diu haver rebut diverses amenaces de mort però no està espantat perquè "la meva condemna és el pis on visc. Em vaig hipotecar per pagar els 120.000 euros que valia fa 12 anys i ara no me'n donen més de 20.0000". Són pisos de tres i quatre habitacions i els lloguers oscil·len entre els 250 i els 300 euros.

A simple vista el pati comunitari presenta un estat decent i els serveis funcionen. Hi ha aigua, llum i l'ascensor treballa sense pausa. Però a mesura que es van visitant plantes s'observa la successió de portes que suposadament haurien de donar accés als pisos però que, en canvi, estan completament bloquejades per fileres de totxanes. "Abans hi posàvem xapes metàl·liques però fer-ho d'obra ens surt més barat", diu Blas López. Amb 120 euros, que paga la comunitat, n'hi ha prou per evitar l'entrada de furtius. La cambra de comptadors també té la porta reforçada i, a més, a dins hi ha instal·lada una càmera de seguretat i una alarma que detecta si algú entra per enganxar-se a la llum de manera fraudulenta.

Teodora Navarro té 87 anys i viu en un dels baixos. El darrer pis que va ser tapiat és just el del costat de casa seva. "S'hi havien posat uns gitanos i a mi no em molestaven però diuen que robaven la llum". Indalecio Martínez, veí d'un pis de la primera planta des de fa 43 anys, assumeix que, en temps de necessitat, "la gent es posa allà on pot". "Aquí hi ha diversos pisos desocupats i d'una puntada de peu ja tenen la porta oberta i són a dins". Explica que, en aquest context, va optar per reforçar la seguretat de casa seva. "Hi vaig col·locar una doble porta de ferro perquè teníem por. I com jo, molts".

Lluís Alegre detalla que la por dels veïns deriva de l'actitud d'unes quantes famílies que s'han especialitzat en esbotzar les portes dels pisos buits i ocupar-los per, després, rellogar-los. Un llistat penjat al costat de l'ascensor deixa fe que la majoria d'immobles origen de la controvèrsia són propietat d'entitats bancàries. "No paguen ni la comunitat de veïns" lamenta Alegre. La quota és de 25 euros al mes per pis.

La deixadesa respecte d'aquests immobles havia facilitat durant temps el lliure accés als pisos i l'ús fraudulent de l'aigua, de la llum i dels serveis comunitaris. "Aquí hi ha un munt de pisos ocupats" certifica el repartidor del butà del barri, que passa amb presses però que escopça un fragment de conversa.

La comunitat de veïns assegura que va intentar dialogar amb les entitats bancàries propietàries dels immobles però no va haver-hi entesa. "Ens deien que havien de seguir un protocol i no feien res", diu Alegre. De fet, explica que quan van començar a tapiar portes els bancs li trucaven amenaçant en denunciar-lo. Mai ha rebut cap notificació del jutjat en aquest sentit.

El protocol que segueixen els veïns abans de tapiar les portes passa sempre per estar amatents al moment en què els ocupes abandonen l'immoble i, llavors, es coordinen per actuar amb rapidesa. "Entrem i ho desconnectem tot per seguretat", diu Alegre. També fan "un reportatge fotogràfic" per deixar constància de com estava el pis en el moment en què el clausuren. "Per si de cas hi hagués algun accident, nosaltres tenim constància gràfica de com el deixem", detalla.

Julio, un veí que diu portar un any vivint en els blocs, apunta que "mantenir els pisos buits quan hi ha gent que passa necessitat, no té sentit". Ara bé, demana que s'estableixi un sistema de lloguer social, "un lloguer de 150 euros al mes", diu, que donaria cobertura a la gent que no té sostre i que també satisfaria als veïns que estan pagant les seves quotes de comunitat.

En aquest sentit, la Comissió Especial d'Habitatge Social de l'Ajuntament de Reus assegura tenir en fase d'estudi la proposta presentada recentment per l'Associació de Veïns del Barri Gaudí per facilitar que determinades famílies que viuen a pisos ocupats propietat d'entitats financeres "puguin regularitzar la seva situació a través de la fixació d'un lloguer social".